Ja hi ha més de 2.000 plantes solars d'autoconsum a les comarques de Lleida

Més de dos mil instal·lacions de panells solars per a autoconsum elèctric ja funcionen a les comarques de Lleida, segons dades de l’Institut Català de l’Energia (Icaen). Són més del doble de l’any passat i proliferen a un ritme cada vegada més ràpid a les teulades de naus industrials, explotacions agràries, edificis públics i habitatges. Ja Sumen més de 23 megawatts (MW) de potència, dels quals 2,6 corresponen a les 303 instal·lacions de plaques fotovoltaiques desplegades a la ciutat de Lleida.

El creixement es veu esperonat per les pujades dels preus de l’energia, per subvencions directes vinculades als fons Next Generation de la UE i per bonificacions fiscals a l’impost municipal d’obres i l’IBI que apliquen cada vegada més ajuntaments lleidatans. De les 2.139 instal·lacions d’autoconsum en servei a les comarques de Lleida, 24 són d’ús compartit, una modalitat que comença a obrir-se camí malgrat les limitacions que dicta la normativa espanyola: aquesta estableix que els consumidors que comparteixin una mateixa instal·lació no poden estar a més de 500 metres dels panells solars que generen l’electricitat. A França el límit pot arribar fins als 20 quilòmetres, la qual cosa facilita l’l’ús compartit de plaques fotovoltaiques.Entre els pioners a Lleida de l’autoconsum compartit es troben ajuntaments com els de la Granadella, Torrebesses i els Alamús.

En aquest últim municipi, els panells solars instal·lats a les teulades del poliesportiu i el casal social ja proporcionen part de l’electricitat que consumin aquests edificis i també la seu del consistori, una llar d’infants, el col·legi de Primària i el dipòsit municipal d’aigua. L’alcalde, Celestí Panavera, va explicar que ara miren d’acordar amb la companyia elèctrica una compensació a la factura elèctrica municipal pels excedents d’energia que bolquen a la xarxa els panells solars en els dies i hores en què els equipaments públics no la consumeixen.Cada vegada més consistoris s’afegeixen a aquesta fórmula per reduir la despesa energètica. La Paeria de Balaguer, per exemple, ha aprovat aquest mes el seu projecte d’autoconsum d’energia solar en mitja dotzena d’edificis municipals: els pavellons d’Inpacsa i l’1 d’Octubre, on s’instal·laran els plafons fotovoltaics, i també a la piscina coberta, el camp de futbol, l’escola Gaspar de Portolà i la guarderia Els Putxinel·lis

La capital del Segrià concentra 303 instal·lacions d’autoconsum que sumen 2,6 MW de potència

Als projectes dels ajuntaments se sumen els de les primeres comunitats energètiques que s’han començat a constituir l’últim any a les comarques lleidatanes.

Aquesta mateixa setmana es va presentar a Tremp la comunitat Energia del Pallars Jussà. Aquesta entitat, que funcionarà en règim de cooperativa, ha rebut una subvenció de 320.000 euros del fons Next Generation de la Unió Europea per desenvolupar el projecte, que planteja desplegar panells solars en teulades d’edificis de titularitat municipal per subministrar electricitat a uns 400 habitatges a partir de l’any 2023.Tanmateix, la forma de col·laboració que prolifera amb més rapidesa en matèria d’autoconsum d’energia són les compres conjuntes de panells solars per a ús individual. Aquesta fórmula, que permet reduir els costos dels materials i d’instal·lació, ja s’ha aplicat en algunes localitats lleidatanes com per exemple al poble de Raimat.

Altes concentracions de panells solars i molins de vent van provocar preocupació i protestes fa més d’un any a la Segarra, les Garrigues i el Pallars Jussà. Ara que part d’aquells projectes han quedat al dic sec, les mobilitzacions segueixen, malgrat que actualment se centren sobretot en les línies d’alta i molt alta tensió vinculades a energies renovables. Els contraris a aquestes instal·lacions temen possibles perjudicis per a la salut i que servituds de pas llastin l’agricultura i altres activitats econòmiques.

Al marge de les línies de Red Eléctrica de España (REE), promotors de grans complexos solars i eòlics promouen les seues pròpies línies i subestacions per evacuar l’energia de molins i panells solars. Exemple d’això és la que plantegen de forma conjunta Ignis i Solaria per als grans parcs fotovoltaics que promouen a Alcarràs.També el grup Forestalia projecta les seues línies de molt alta tensió, encara que d’una envergadura molt superior. Planteja centenars de quilòmetres de torres i cable per portar a Barcelona l’energia generada per aerogeneradors i plaques fotovoltaiques d’Aragó. Per a això va concebre en principi quatre línies, tres de les quals havien de creuar Lleida. Finalment l’empresa va renunciar a una i ara en preveu una altra a través del pla de Lleida i una que enllaçaria amb la xarxa de REE al Pallars Jussà.

Dotze pobles limiten centrals sense esperar que ho faci el Govern

Fulleda i Tarrés van ser els primers municipis de Lleida on es van alçar molins de vent, amb la construcció del parc eòlic de la serra de Vilobí el 2006. Més d’una dècada després, Tarrés es va convertir en pioner a limitar la instal·lació d’aerogeneradors i grans centrals solars al seu terme municipal. Ho va fer a través del seu pla d’ordenació urbanística (POUM), aprovat a finals del 2020. Fulleda, per la seua part, ha fet els primers passos per fer-ho canviant el seu POUM.Almenys una dotzena de municipis lleidatans han impulsat l’últim any ordenances i plans urbanístics per reduir l’impacte paisatgístic de centrals solars i eòliques i evitar que la compra i el lloguer de sòl per construir-les entri en conflicte amb l’activitat agrícola. A més de Tarrés i Fulleda, la llista inclou Algerri, Bellaguarda, la Granadella, Granyena de les Garrigues, els Omellons, Ossó de Sió, la Pobla de Cérvoles, el Soleràs, Talarn, els Torms i el Vilosell.

Més del 20% de l’energia neta, fora del control de la Generalitat

Més del 20% de la potència solar i eòlica prevista a Lleida està fora del control de la Generalitat. Són projectes la potència dels quals supera els 50 MW, el llindar a partir del qual l’Estat té la competència per autoritzar-los. El Govern espanyol no exigeix requisits de la normativa catalana com informar els municipis i arribar a acords amb el territori.Alguns promotors aprofiten aquesta disparitat de criteri a la recerca de condicions favorables. És el cas dels parcs eòlics Segarra Sud 1 i 2, amb molins previstos a Ribera d’Ondara, Montoliu de Segarra i Talavera. Inicialment eren tres projectes que havia d’autoritzar l’administració catalana. Quan aquesta va augmentar els requisits, el promotor va fusionar els més de 20 aerogeneadores en dos parcs de competència estatal, ja que supere tots dos els 50 MW. La central eòlica de Suró, a la Segarra, i la de BCN Solar 2, amb panells solars a l’Urgell, hauran de rebre també llicència de l’Estat.

Adverteixen que falten un miler d’instal·ladors

El Gremi d’Instal·ladors de Lleida va advertir mesos enrere sobre l’escassetat de personal en aquesta professió, especialment davant de la creixent demanda d’instal·lacions de panells solars. El president, Joan Fornes, va valorar que “el sector té capacitat per a més d’un miler de professionals més” a les comarques lleidatanes i va advertir que bona part dels que ara treballen es jubilaran en cinc anys. Aquesta entitat imparteix des de l’any passat cursos específics dedicats a la instal·lació de panells solars.