L'aturada de plantes de purins obliga 500 ramaders a tirar-los en finques i gastar el doble

L’aturada durant mesos de les quatre plantes d’assecatge de purins de Lleida obliga mig miler de ramaders a tirar-los en finques agrícoles. Per fer-ho gasten fins el doble del que els costava tractar-los al complex d’Alcarràs, el de Miralcamp i els dos de Juneda. Així ho van explicar fonts del sector, que van indicar que això es deu al fet que els terrenys on poden abocar les dejeccions de porcs i altres animals com a fertilitzant estan sovint a més de 50 quilòmetres de les granges. Això suposa elevats costos de transport.

El personal de la planta d’Alcarràs està en un ERTO i a les dos de Juneda no l’han presentat per ara

L’escalada del preu del gas manté tancades les quatre plantes que l’utilitzen per assecar purins. Les parades intermitents a començaments d’any han derivat mesos després en la clausura temporal d’aquestes instal·lacions. No es beneficien dels límits al preu del gas, i l’Estat no ha apujat la retribució que reben per generar electricitat mitjançant cogeneració, malgrat que la llei els garanteix una “rendibilitat raonable” davant de pujades del combustible. El personal de la d’Alcarràs està en un ERTO, mentre que a la de Tracjusa i la de VAG, ambdós a Juneda, no l’han presentat per ara.

El mig miler de ramaders que tractaven en aquestes plantes purins al no tenir terra disponible on tirar-los a prop de les seues granges havien suportat el tancament durant mesos gràcies a tres factors: la capacitat de les seues basses per emmagatzemar dejeccions; una forta pujada del preu dels fertilitzants nitrogenats que feia que molts agricultors acceptessin els purins a les seues finques, i la sequera, que ha facilitat aplicar-los sense interrupcions per pluges. Tanmateix, la situació s’ha agreujat i obliga aquests ramaders a buscar terra que no hagi assolit encara el límit de nitrogen que pot rebre cada any sense risc de contaminar les aigües subterrànies.

Rossend Saltiveri, responsable del sector porcí d’UP, va criticar que les plantes de purins no es beneficiïn de límits al preu del gas quan “tots els usuaris paguem per això als rebuts de la llum”. Des de la cooperativa GAP, propietària de la planta de Tracjusa de Juneda, el president, Eduard Cau, va explicar que el preu de gestionar cada metre cúbic de purins ha passat de 2,5 euros per metre cúbic a superar els cinc pels costos de transport. Va avançar que impulsaran com a alternativa el projecte de Nova Tracjusa per obtenir gas de residus urbans i de dejeccions ramaderes.

Reprenen les mobilitzacions contra Nova Tracjusa

La plataforma contrària al projecte de Nova Tracjusa ha reprès les mobilitzacions en contra que la planta de Juneda obtingui gas a partir d’escombraries urbanes. Ho va fer amb una assemblea informativa a la biblioteca de Torregrossa, on l’alcalde, Josep Maria Puig, va avançar que portarà al ple comarcal del Pla d’Urgell una moció contra l’ús de combustibles derivats de residus (CDR). A aquest acte el seguiran d’altres a les Garrigues durant les properes setmanes.

A la proposta de Nova Tracjusa, ja autoritzada per la Generalitat, s’ha sumat un altre projecte addicional denominat Biogap. Aquest últim planteja a més multiplicar la producció de biogàs procedent de dejeccions a la planta de Tracjusa, generar electricitat amb panells solars i capturar les emissions de diòxid de carboni.

Aquestes modificacions van valer als promotors el suport de la conselleria d’Acció Climàtica, en mans d’ERC, mentre que les seccions locals del partit a les Garrigues s’han ratificat a rebutjar-lo. També la plataforma que engloba veïns i ecologistes s’oposa a aquesta nova proposta.