La falta de personal i recursos posa en risc els Next Generation en municipis petits de Lleida

L’ajuntament d’un municipi de Lleida d’entre 2.000 i 3.000 habitants (n’hi ha 14 en total) té avui sobre la taula un ventall de fins a 29 propostes de subvencions a què optar, entre les quals ajuts DUS 5000 (Next Generation); a biblioteques; a treball i formació; proveïment d’aigua; memorial democràtic; sostenibilitat forestal; joves tutelats; campanya agrària; control d’abocaments o plans d’igualtat. Totes requereixen tràmits de sol·licitud i també de seguiment i justificació una vegada atorgada la subvenció i, en la majoria dels casos, el consistori compta amb un secretari i un administratiu per assumir l’ingent tasca. Però a Lleida hi ha a més 193 municipis de menys de 2.000 habitants i molts no tenen personal ni recursos per detectar la convocatòria de subvencions o assumir-ne la petició (que majoritàriament inclou la redacció d’una memòria o un projecte) i acreditar els requisits.

L’allau d’ajuts procedeix sobretot de les convocatòries dels fons de la UE Next Generation, activats després de la pandèmia, però també de les que han desplegat l’Estat, la Generalitat i la Diputació ja avançat el mandat, assenyalen fonts de l’Associació Catalana de Municipis. Amb data d’ahir, dia 5, hi havia 10 convocatòries de subvencions dels Next Generation obertes, però en total ja superen les 100. Els municipis més petits temen que la majoria dels ajuts passin de llarg per no poder assumir la tramitació.

Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i president de l’Associació de Micropobles, va considerar ahir que “hi ha molt risc” que els fons no recalin als pobles. “Són subvencions molt complexes. No només la sol·licitud, sinó també els requisits i les justificacions”, i les exigències, assenyala “són les mateixes per a tots els ajuntaments”.

Per a l’ACM, a aquesta complexitat s’afegeix la dispersió de la informació, els terminis per presentar-s’hi (alguna de les convocatòries ha sortit a l’estiu i durant un mes) i l’especialització tècnica per redactar el projecte i utilitzar l’aplicador de la convocatòria.El cofinançament a què obliguen la majoria dels ajuts també frena l’interès, assenyala l’alcalde de la Granja d’Escarp, Manel Solé. Montse Fornells, de Vilanova de l’Aguda, destaca que molts petits ajuntaments disposen de secretari un dia a la setmana i d’administratiu, dos o tres, la qual cosa dificulta la concurrència, i va destacar la dificultat, en especial, dels Next Generation. En el cas que arribin, les subvencions multiplicaran els pressupostos municipals, la qual cosa requerirà més capacitat per aplicar-los.

Rosa Pujol, alcaldessa d’Aitona, va assegurar que els ajuts són imprescindibles però molt difícils de processar.

Només un 13% ha rebut ajuts de la Unió Europea

Una enquesta elaborada per l’ACM entre municipis de menys de 2.000 habitants conclou que només un 13% dels que han respost al qüestionari han participat alguna vegada en un projecte amb finançament europeu. L’enquesta aborda les dificultats per optar als ajuts i el motiu principal, argüeixen, és la falta de mitjans per detectar, tramitar ajuts i redactar els projectes.

Diputació i ACM ofereixen assessorament

El Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació ha detectat les dificultats i ofereix informació, formació i assessorament sobre la convocatòria de nous fons, segons va explicar el director, Ramon Boixadera. També assessora l’ACM, que prepara un acord marc per ajudar a tramitar sol·licituds d’ajuts a través de la central de compres en conveni amb empreses consultores.