“La pagesia no és una feina exclusiva d'homes i hem de visibilitzar-nos”

Laia Angrill és una jove de Peramola de 22 anys que en fa dos va optar per tornar a l’Alt Urgell per fer-se càrrec de l’explotació de vaques familiar després d’estar quatre anys estudiant una carrera (Estudis Globals) i un màster a Barcelona. A més, va treure la millor nota de selectivitat de Lleida. Ella “en cap cas” es considera “una heroïna” per gestionar amb el seu pare i dos treballadors més una granja de 250 caps.

Lluita per “eliminar l’estigma” que té la societat de la professió de pagès, que considera que va condicionada a ser “un treball brut, masculinitzat i per a gent sense aspiracions ni estudis”. “En cap cas el rol del pagès és el d’arrossegar cubells, conduir tractors i portar vaques d’un llac a un altre”, reivindica. Una explotació és una empresa a nivell tècnic molt complex i l’administració ho està complicant tant que acabarà sent necessari disposar d’un grau d’ADE (Administració i Direcció d’Empreses) per tirar-la endavant, afegeix.

Defensa la tasca “fonamental” que fa el sector en la gestió dels boscos, en la d’aportar aliment de qualitat i en el paper que té de fixar població al territori de muntanya. Reivindica el paper de les dones en l’ofici, lamenta que en molts casos la situació d’aquestes sigui “precària perquè no acostuma a estar ni donada d’alta ni constar com a propietària” i fa una crida a visibilitzar-les igual que s’ha fet amb les dones en la ciència, “perquè sempre han estat al peu del canó”.

Insisteix que “queda molt per fer”, tant en l’educació com en les famílies, en què és necessària una formació “feminista i igualitària”. El seu cas va ser diferent del d’“algunes” altres dones que han optat per la formació agrària. No tenia clar a què volia dedicar-se però la irrupció de la pandèmia la va obligar a agafar les regnes de la granja quan el seu pare va estar un mes tancat a casa per culpa de la Covid i el seu avi, que també es feia càrrec dels animals, va morir.

Angrill és filla única i explica que “si no ho feia jo la granja no tirava endavant i es perdia tot l’esforç familiar que hi havia al darrere”. “Se m’hauria trencat el cor”, va afirmar. “Em baso en tot el que he après del meu pare i l’avi i la formació econòmica em serveix també per a la gestió de l’empresa”, diu.