Pinyana encarrega el projecte per modernitzar 4.500 hectàrees, que costarà gairebé 50 milions

L’empresa Aquatec és l’encarregada de redactar els projectes per modernitzar unes 4.500 hectàrees de Pinyana, la qual cosa implicarà una inversió de prop de 50 milions d’euros i un cost per a cada agricultor d’entre 3.000 i 4.000 euros per hectàrea. Comportarà la construcció de canonades que duran l’aigua per gravetat a les finques i permetrà suprimir bombatges d’aigua amb electricitat amb el consegüent estalvi energètic, a més de fomentar el degoteig i l’aspersió. La comunitat de regants confia que en els primers mesos del 2023 estigui acabat el projecte que contempla intervenir en el sector 3, que inclou 2.000 ha dels municipis de Corbins, Benavent de Segrià, Torre-serona, Vilanova, Lleida i la Portella amb una inversió d’uns 15 milions.

La canonada partirà de la zona de la Mata de Pinyana a Alguaire. D’altra banda, s’acaba d’adjudicar el que preveu la remodelació del sector 5 per actuar en 2.500 hectàrees més de Lleida i Alcarràs per un import total de 35 milions. En aquest últim, la canonada sortirà del salt de Canet (Lleida), des d’on l’aigua baixarà per gravetat fins a les finques de Lleida i Alcarràs.

En aquest últim municipi ja reguen per degoteig 660 hectàrees, però ho fan utilitzant sistemes de bombatge elèctric que se suprimiran quan la conducció estigui enllestida, segons tècnics de Pinyana.Del sector 5, més de 1.000 hectàrees corresponen a l’Horta de Lleida, en concret a les partides de la Mariola, Vallcalent, Malgovern, Torres de Sanui i Sant Just, segons va explicar el president de la Junta de Sequiatge, Joan Antoni Boldú. Aquesta campanya de reg ja es van estrenar les conduccions per regar per gravetat 1.250 hectàrees de l’Horta, una actuació que va suposar una inversió de més de 9 milions d’euros i uns 3.100 euros per hectàrea a cada regant. Boldú va indicar que en aquest sector Pinyana gestionarà tot el que estigui relacionat amb la conducció principal, mentre que la junta s’encarregarà de la xarxa secundària a les partides.Pel que fa a l’execució d’obres, que s’espera per a l’any que ve i el 2024, el 60% aniria a càrrec de la Generalitat i el 40% dels regants, encara que es negociarà una aportació més gran del Govern.

El pantà de l’Albagés, a l’11% de capacitat

El pantà de l’Albagés, a la cua del canal principal de Segarra-Garrigues, emmagatzema 8,8 hectòmetres cúbics i es troba a l’11% de capacitat, per sobre de l’embassament de Rialb, al Segre, que a causa de la sequera és al 6,9% i té unes reserves de 24,6 hectòmetres cúbics (dels més de 400 de capacitat). A la mateixa conca, que segueix en emergència, Oliana és al 24% amb 20,9 hectòmetres cúbics acumulats.Tots els presidents de les comunitats de regants de Lleida coincideixen que caldrà que vinguin una tardor plujosa i un hivern amb nevades abundants si es vol revertir aquesta situació. En cas de començar amb les actuals reserves la temporada vinent al març, caldria aplicar restriccions des del mateix inici de la campanya.

El Canal d’Urgell, pendent del pressupost estatal i català

Els regants del Canal d’Urgell estan a l’espera dels pressupostos tant de l’Estat com de la Generalitat per abordar la modernització de la zona regable, un projecte llargament reivindicat que ha de permetre guanyar eficiència en el regadiu i estalviar aigua. El projecte de pressupostos del Govern central presentat la setmana passada contempla una partida de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per a actuacions de conservació de la biodiversitat al Canal d’Urgell. Tanmateix, tot apunta que les empreses públiques de l’Estat incorporaran una provisió de fons per a l’adaptació del regadiu.També la Generalitat podria incloure una partida en la mateixa línia si finalment s’aproven.

El Canal d’Urgell com a infraestructura de progrés i la seua modernització van ser un dels temes que van aflorar a la jornada Lleida, Terra d’Oportunitats, organitzada dimecres passat a Barcelona.