ENERGIA RENOVABLES
Pantans de Lleida per emmagatzemar energia
Proposen interconnectar embassaments perquè funcionin com a centrals hidroelèctriques reversibles i ampliar les que ja existeixen per arribar a una potència de més de 10 GW
Connectar entre si pantans perquè, a més d’acumular reserves d’aigua, emmagatzemin energia, tal com fan les centrals reversibles de Moralets i Sallente-Estany Gento. És una proposta del Col·legi d’Enginyers Industrials, que calcula que fer-ho permetria assolir una potència de més de 10 GW a Lleida i 14 GW a Catalunya. La recull el llibre Energia sobirana, del diputat de Junts i exconseller d’Economia Ramon Tremosa, i el gerent de la patronal eòlica Eòliccat, Jaume Morrón.
Els autors defensen que aquesta actuació facilitaria que Catalunya assolís l’autonomia energètica amb fonts renovables aprofitant preses i línies elèctriques ja existents, la qual cosa reduiria els costos i l’impacte ambiental. Les centrals reversibles estan formades per dos embassaments en diferents altures connectats entre si. Absorbeixen excessos de producció elèctrica bombant cabal des del pantà inferior al superior, i aporten energia en hores d’alta demanda turbinant aigua des del superior.
A banda dels que ja funcionen, el llibre presentat ahir a Lleida planteja interconnectar el pantà de Cavallers amb el de Baserca i el de Certescan amb el de Soulcem, a França. Així mateix, recorda projectes com el d’ampliar Sallente-Estany Gento i el de la nova central reversible de de Gironès-Raimats, a Tarragona.Morrón va recordar que les centrals reversibles permeten ajustar a la demanda elèctrica la producció d’energia de molins i panells solars, que varia en funció del vent i el sol. Tremosa va afegir que contribuirien a fer un ús més eficient de l’aigua, a estabilitzar preus de l’electricitat i a “desestressar” el debat sobre les renovables a l’afegir alternatives a les centrals solars i eòliques.
Ambdós van recalcar que cal un marc legal que ho faci possible.