SEGRE

AGRICULTURA DIADA DE LA DONA RURAL

Les dones reivindiquen el seu paper al camp, on encara són minoria davant dels homes

Per cada dona agricultora hi ha 1,9 homes i per cada propietària de finques hi ha 2,1 titulars masculins || Jordà reivindica a Barbens la necessitat d'augmentar la seua presència en llocs de decisió

“M’he sentit discriminada però no s’ha de tirar la tovallola” - “De vegades em sento discriminada quan venen a carregar animals, els camioners no em tenen gaire respecte i necessito que vingui el meu germà o el meu pare, però no s’ha ...

“M’he sentit discriminada però no s’ha de tirar la tovallola” - “De vegades em sento discriminada quan venen a carregar animals, els camioners no em tenen gaire respecte i necessito que vingui el meu germà o el meu pare, però no s’ha ...LAIA PEDRÓS

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Les dones pageses de Lleida van celebrar ahir la Diada Internacional de les Dones Rurals amb diversos actes en els quals van reivindicar el seu decisiu paper al camp malgrat que, ara com ara, poc reconegut, segons van deixar patent en les seues reivindicacions. Precisament, per cada dona que treballa en explotacions agràries hi ha 1,9 homes. A més, estan infrarepresentades a la propietat de les explotacions ja que per cada dona titular d’una explotació hi ha 2,1 homes, segons les dades de la Xarxa Comptable Agrària Nacional.L’ajuntament de Barbens, al Pla, va acollir ahir un debat que va servir per analitzar els reptes actuals de la dona rural, que va comptar amb la participació de dones emprenedores rurals del municipi i amb la presència de la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà.

L’acte es va emmarcar en la 39 Fira de la Poma de Barbens. Jordà va assegurar que les dones rurals són “imprescindibles” i va destacar la necessitat d’augmentar la seua presència en llocs de decisió d’aquest sector.Mònica Llobera, Mònica Benet, Dolors Gras, Rosa Mari Pedrol i Pilar Berenguer són emprenedores de Barbens que han desenvolupat un projecte en l’àmbit de l’agricultura. Llobera és una jove veterinària que treballa i completa el seu doctorat.

“En l’àmbit científic et respecten, però els ramaders són majoritàriament homes. Només he estat en un granja on la propietària era una dona.” Mònica Benet és propietària d’una botiga de verdures i Dolors Gras és propietària d’una casa rural, Cal Cinto. Totes coincideixen en les dificultats que encara tenen per ser dones (vegeu el desglossament).Emma Segura Rovira és una ramadera de Verdú (Urgell) de 31 anys.

És al capdavant de dos granges a Bellpuig, una de 20.000 gallines i una altra de 1.200 porcs. “Ho tinc complicat però no hem de llançar la tovallola, és molt important no deixar d’insistir fins que s’adonin que la cap de les granges és una dona. Sempre soc la filla de..., costa molt que em prenguin com la cap i per a segons quines coses alguns prefereixen encara parlar amb el meu pare”.

Afirma que mentre que a la vida laboral sempre hi ha traves, en la formativa i científica no n’hi ha cap mena.D’altra banda, Ponts va acollir la Primera Trobada de Dones del Món Rural en la qual també es van debatre reptes de futur i com reivindicar una nova mirada al treball de les dones del sector rural de la Noguera. L’alcaldessa, Solés Carabassa, va obrir el programa de conferències en què van participar propietàries de cellers i de granges lleteres i tècniques que van parlar sobre el Pla d’Acció Comunitari Inclusiu. A la tarda hi va haver més ponències sobre la temàtica i una visita a les instal·lacions històriques del Canal d’Urgell a la capital del Mig Segre.Per finalitzar la jornada es va celebrar una degutació de vins de la DO Costers del Segre que es van maridar amb altres productes de proximitat.

Comentaris sexistes, fractura digital i molt camí per fer

“Ai, nena, tu amb vaques, no és massa gros per a tu?” Són comentaris que acostuma a sentir la veterinària Mònica Llobera, que assegura estar totalment preparada per treballar amb vaques. Mònica Benet explica que als mercats de fruites i verdures també predomina la figura masculina. Dolors Gras, propietària de Cal Cinto i de 73 anys, recorda que “abans les dones havíem de demanar permís per a tot.” Rosa Mari Pedrol va incidir que la fractura digital és un problema, mentre que Pilar Berenguer assegura que encara hi ha diferències molt difícils de salvar.

“M’he sentit discriminada però no s’ha de tirar la tovallola” - “De vegades em sento discriminada quan venen a carregar animals, els camioners no em tenen gaire respecte i necessito que vingui el meu germà o el meu pare, però no s’ha ...

“M’he sentit discriminada però no s’ha de tirar la tovallola” - “De vegades em sento discriminada quan venen a carregar animals, els camioners no em tenen gaire respecte i necessito que vingui el meu germà o el meu pare, però no s’ha ...LAIA PEDRÓS

“M’he sentit discriminada però no s’ha de tirar la tovallola” - “De vegades em sento discriminada quan venen a carregar animals, els camioners no em tenen gaire respecte i necessito que vingui el meu germà o el meu pare, però no s’ha ...

“M’he sentit discriminada però no s’ha de tirar la tovallola” - “De vegades em sento discriminada quan venen a carregar animals, els camioners no em tenen gaire respecte i necessito que vingui el meu germà o el meu pare, però no s’ha ...LAIA PEDRÓS

tracking