Lleida, líder del coworking rural de tot Catalunya amb 50 empreses i 15 espais

Les comarques de Lleida són líders a Catalunya en espais de coworking rural. Amb quinze espais de treball compartit, tenen la major oferta i reuneixen més de mig centenar d’empresaris que busquen un entorn en el qual treballar fora del seu propi domicili. La Seu d’Urgell, Guissona, Cervera, Alfarràs, Artesa de Segre i Balaguer són alguns dels municipis que acullen aquesta mena d’espais, ja siguin de titularitat pública o privada. Molts formen part d’una xarxa anomenada Cowocat Rural, creada el 2014 pel Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques a Móra d’Ebre i cofinançat per la Generalitat i fons europeus. Algun d’aquests centres, com el de Balaguer, funciona també com a viver per a noves empreses.

La xarxa de Centres d’Empreses Innovadores n’inclou 16 en municipis com Tàrrega, les Borges i Solsona. La diferència entre aquesta modalitat de treball compartit i el coworking de vegades es dilueix. Exemple d’això és Talarn: té un viver municipal dedicat en principi a firmes de nova creació, però lloga espais lliures a altres de ja establertes.A tot Catalunya hi ha més de quaranta espais de coworking.

En l’àmbit rural utilitzen la mateixa metodologia que en l’urbà, però amb objectius diferents. “A les ciutats molts espais estan sectoritzats, aquí hi ha més diversitat de professionals”, explica la gerent del consorci responsable de Cowocat, Begonya García. Hi poden coincidir arquitectes, informàtics, artistes i traductors.

Això fa que la col·laboració i les sinergies entre professionals siguin diferents a les de centres de grans ciutats, que solen aglutinar firmes d’un mateix sector que busquen reduir costos.“El coworking rural és més un lloc de trobada, de dinamització i fins i tot d’oportunitats per generar feina i economia entre gent de diferents àmbits”, conclou García. En qualsevol cas, tots els llocs oferts a Lleida al marge de la capital presenten majoritàriament espais comuns amb electricitat i internet, la majoria amb accés les 24 hores del dia i tots els dies de la setmana, a banda d’espais tancats per organitzar reunions, entrevistes o teleconferències.

La pandèmia també va suposar una empenta per atreure coworkers rurals. De fet, sis dels catorze espais que hi ha actualment a Lleida van ser creats a partir del 2019. El percentatge a nivell de Catalunya és d’un increment del quaranta per cent d’espais des de l’arribada de la Covid i la normalització del treball a distància. “L’explosió del teletreball a les zones rurals ha estat brutal”, reconeix García. En aquest sentit, Jaume Roca, el coordinador de l’espai de Balaguer, reconeix que, en els mesos de confinament per la Covid, li va arribar una allau de propostes i iniciatives. “Semblava com si el temps que van passar tancats a casa el van dedicar a pensar en els seus projectes professionals”, va apuntar Roca. Una gran part d’usuaris d’aquests espais rurals procedeixen de perfils tecnològics, informàtics, administratius i de màrqueting, però el principal objectiu dels seus impulsors és “fixar qualsevol tipus de talent del territori per evitar el despoblament rural”.

La gestió d’un espai coworking no es limita a compartir oficines i despeses derivades, sinó que exigeix a més un treball de dinamització que s’ha d’aplicar de forma continuada. Tallers, xarrades, jornades tècniques, dinars i fins i tot festivals com el Cowork Fest són algunes de les iniciatives per donar a conèixer aquesta mena de serveis. En aquest sentit, la xarxa Cowocat Rural ha posat en marxa el Rural Pass, que permet utilitzar de forma indiferent diversos espais de la geografia catalana per als usuaris que ja estiguin abonats en un de forma permanent.“El que volem és que la gent surti de casa, superi el seu aïllament professional i es relacioni amb persones d’altres àmbits”, afirma Roca. Per la seua part, la impulsora de l’espai de Guissona, Sònia Esteve, puntualitza que “el coworking no és un negoci rendible del qual obtenir beneficis, i suposa estar sempre oberta a qualsevol tipus de demanda que sobrevingui”. “Som com una comunitat”, conclou Esteve. “De vegades organitzem xarrades, excursions i fins i tot activitats esportives perquè la gent es motivi”, relata un dels coordinadors del Palau Cowork de la Seu.Les tarifes dels espais coworking oscil·len entre 90 i 200 euros al mes, segons el temps d’accés, encara que també hi ha preus per hores o dies puntuals. L’oferta pública, com la de la CEI de Balaguer i els centres municipals de la Pobla de Segur i Esterri d’Àneu, contempla tarifes molt més reduïdes, que van des de 10 euros per a usos eventuals fins a 40 amb accés il·limitat.

A la Sònia Esteve mai li ha agradat treballar a casa. “Allà no era eficient”, recorda. Va estudiar diferents possibilitats per muntar el seu propi negoci o compartir espais a través del lloguer, però obrir el seu propi coworking va ser la millor opció. El setembre del 2018 va reformar un local familiar i va començar a treballar per dinamitzar l’espai i, sobretot, donar-lo a conèixer. “Els dos primers anys me’ls vaig passar picant pedra”, recorda Esteve. De fet, reconeix que hi havia molt desconeixement sobre el coworking. Xarrades, conferències i tallers van ser la principal activitat d’aquells primers anys fins que van començar a arribar els primers usuaris. “El 2020 van arribar tres arquitectes de cop”, recorda. Des d’aleshores hi ha hagut un degoteig continu de veïns de Guissona i també d’altres municipis de la Segarra, l’Urgell i la Noguera. Ara, amb una desena de coworkers, el seu espai és ple. Al llarg del dia, ella dedica una hora a la gestió de l’espai i després dedica la resta de la jornada als seus propis projectes de disseny gràfic.

Traduccions de l’anglès al català i al castellà, correccions, edició de text i assessorament en màrqueting i publicitat. La Vanessa Saura va començar a treballar des de casa a partir de l’any 2010. De fet, s’hi sentia bastant còmoda. Tanmateix, nou anys després, va decidir fer el salt al coworking per donar més visibilitat al seu projecte empresarial. “La meua feina és bastant desconeguda”, reconeix. A més, buscava un espai on no tingués distraccions ni gaires estímuls que la desconcentressin, però alhora tenir el contacte humà suficient per evitar l’aïllament professional. Depenent del seu estat d’ànim, Saura combina el seu treball a casa amb les visites la CEI de Balaguer, on en alguna ocasió ha establert contactes professionals que li han permès posar en marxa altres projectes.