Les coves de Peramola conserven estris dels que fugien de la Guerra Civil

L’Alt Urgell i el Solsonès són dos de les comarques catalanes on durant la Guerra Civil es van amagar més joves que van defugir anar al front i desertors dels dos bàndols. Buscaven refugi als boscos i el van trobar, també, en paratges com la serra de Sant Honorat. A Peramola l’anomenen el Roc de Sant Honorat, que allotja balmes que van donar empara a desenes de refugiats que van viure la guerra amagats a la rereguarda. Se’ls coneixia amb el nom d’emboscats.

“Molts fins i tot van portar animals per evitar que els els requisessin” en plena fam, explica Josep Espunyes, historiador local, amb referència als amagatalls més accessibles. Hi ha coves, tanmateix, que encara avui no ho són. Joan Pallarès, exalcalde de Peramola i propietari de Can Boix, explica que el seu pare donava menjar a molts refugiats del bosc. Algunes de les coves de la Roca de Sant Honorat mantenen intactes els estris dels últims àpats que van cuinar, o bé les restes de lliteres de tir o transportadors que es van utilitzar per sobreviure en aquests paratges.“Molts van abandonar Barcelona, Sabadell o Terrassa i s’amagaven al poble, o al bosc al costat d’una casa, o bé a les roques.

També n’hi havia que eren del territori. He vist en aquestes coves una cassola penjada tal com la van deixar” fa més de 80 anys. “Amagaven també eines de la matança del porc”, explica Pallarès.

Alguns després “fugien a França o Andorra”, assenyala.Molts eren gent “que s’amagava dels anarquistes, sobretot de la FAI” per no allistar-se, assenyala l’escriptor Vidal Vidal, prologuista d’algun dels llibres de Jesús Pallarès, pare de l’exalcalde. “Alguns van estar tota la guerra emboscats”, afegeix. “S’havien arribat a muntar expedicions de la gent que desertava de l’Exèrcit”, per fugir més enllà de la frontera, afirma Espunyes.

Amagatalls remots en boscos de tot el Pirineu

Joves catalans que no van voler anar a la guerra i desertors de l’Exèrcit van sobreviure a la contesa amagats als boscos i coves del Pirineu. Llocs remots i de difícil accés només coneguts per les famílies. Alguns estudis han seguit la ruta dels emboscats, que a Lleida passa per les comarques de l’Alt Urgell, el Sobirà i, especialment, el Solsonès.

Un treball de la historiadora Esther Miralles recollit per TV3 assenyala que en un primer moment els qui es van amagar emboscats van ser capellans, monges i ciutadans de mentalitat conservadora que fugien de la violència revolucionària. A Peramola, recorda l’historiador local Josep Espunyes, hi va haver set capellans amagats en cases del poble que van ser respectats. “La Guerra a Peramola va ser al revés de la resta.

Qui va salvar aquí el poble va ser la FAI”, assegura Espunyes. A la segona meitat de la Guerra Civil (1936-1939) la majoria d’emboscats van ser joves que no van voler unir-se a l’Exèrcit o que el van abandonar. També n’hi va haver del bàndol franquista que es van amagar esperant les seues tropes, fins i tot alguns es van armar.

Els fugitius, en qualsevol cas, solien rebre ajuda de la gent del lloc. A Peramola, els promotors de l’actual Can Boix van començar a servir-los àpats, van muntar dutxes perquè les poguessin utilitzar els emboscats i van acabar habilitant allotjament que després seria l’origen de l’actual hotel.