URBANISME LITIGI
El TSJC ratifica que General d'Olis no haurà de demolir construccions
Al considerar que pot presentar un pla urbanístic per regularitzar-les
Imatge d’arxiu d’instal·lacions de l’empresa.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ratificat que l’empresa General d’Olis i Derivats no haurà d’enderrocar més de 13.000 metres quadrats d’edificacions que va construir sense llicència al seu complex de les Borges Blanques, dedicat a la fabricació d’oli de pinyolada. Confirma així una sentència anterior del jutjat contenciós administratiu de Lleida, que el maig del 2021 va anul·lar les ordres de demolició que l’ajuntament de la capital de les Garrigues va dictar el 2015 i el 2020. L’empresa està representada pel lletrat Daniel Ibars.
La interlocutòria del TSJC considera que l’empresa té la possibilitat de legalitzar les construccions sense llicència mitjançant un pla especial urbanístic (PEU). La sentència recorda que un primer intent de fer-ho l’any 2014 va ser rebutjat per la comissió d’Urbanisme de Lleida. Tanmateix, apunta que posteriorment, el 2019, es va aprovar el pla d’ordenació urbanística (POUM) de les Borges Blanques, que preveu la possibilitat de regularitzar les instal·lacions de General d’Olis mitjançant un nou PEU.La sentència cita jurisprudència del Tribunal Suprem segons la qual “la dràstica demolició constitueix una mesura extrema” que ha d’aplicar-se “amb mesura i restrictivament” només en els casos en els quals “no hi hagi alternativa possible”.
Al considerar que existeix la possibilitat de regularitzar les construccions, el TSJC apel·la al principi de proporcionalitat i valora que “abans de procedir a l’ordre de demolició és conseqüent contemplar la via alternativa que preveu el plantejament municipal” per legalitzar les obres. Només en el supòsit que el procés de regularització no prosperés d’acord amb el que preveu el POUM de les Borges, conclou, “es podria ordenar la demolició”. La sentència del TSJC rebutja “la persistent postura de l’ajuntament” de les Borges Blanques “quant a la no-vigència del principi de proporcionalitat”.
En conseqüència, desestima el seu recurs contra la sentència de l’any 2021 i li imposa el pagament de costes judicials amb un límit de 2.000 euros. Tant la sentència del contenciós administratiu de Lleida com la del TSJC assenyalen l’interès econòmic i social de General d’Olis i Derivats per al sector de l’oli d’oliva.
