ENERGIA RENOVABLES
Front de regants, alcaldes i cooperatives contra les plantes solars en sòl de regadiu
Demanen limitar-les a “espais marginals” i que incloguin compensacions al territori que les acull || Valoren que autoritzar plaques fotovoltaiques després d'invertir en reg és “malversar el diner públic”
La firma del manifest per limitar les centrals solars ahir a la Granadella.
Ajuntaments, comunitats de regants i cooperatives agràries de Lleida es van unir ahir per reclamar a la Generalitat que limiti la construcció de centrals solars en finques agrícoles i les veti a les de regadiu.
La normativa actual permet ocupar amb panells solars fins al 5 per cent de la superfície regable de cada comarca, una cosa que ha permès una alta concentració en municipis com Alcarràs. Allà hi ha en tramitació sis grans centrals que sumen més de 500 hectàrees de superfície i 350 MW de potència (vegeu el desglossament).
Les comunitats de regants del Segarra-Garrigues, el Segrià Sud i el Garrigues Sud impulsen aquest front comú al costat dels ajuntaments de la Granadella, el Soleràs, Bellaguarda, Juncosa, els Torms, Bovera i l’Albagés, quatre cooperatives d’aquestes localitats i dos consistoris tarragonins, els de Flix i Palma d’Ebre.
Tots van firmar ahir un manifest a la Granadella en què qualifiquen de “malversació” de diner públic la instal·lació de centrals solars en terrenys de regadiu “on l’administració ha invertit abundants sumes”. Ho consideren “una molt mala gestió i previsió d’inversió”.
Com a alternativa, plantegen que les grans plantes solars “aprofitin zones marginals i prevegin compensacions” per al territori que les acull, en lloc d’ocupar “zones de regadiu i potencialment agrícoles que sustenten l’economia majoritàriament agrària”. Els signants del manifest obtindran adhesions i el presentaran al Parlament i al departament d’Acció Climàtica.
El president de la comunitat de regants del Garrigues Sud, Xavier Pelegrí, va qualificar la situació actual com un “desembarcament massiu” de grans projectes d’energies renovables que, segons el seu parer, suposen “vendre el territori a preu de saldo”.
L’alcaldessa de la Granadella, Atzara Noguera, va recordar que “els ajuntaments tenim eines com els plans urbanístics [POUM] per fer front a macroprojectes”.
En aquest sentit, va exigir al Govern que desencalli el del seu municipi, pendent d’aprovació des de fa més d’un any. Almenys dotze consistoris lleidatans han impulsat ordenances i plans urbanístics per reduir l’impacte paisatgístic de centrals solars i eòliques i evitar que la compra i el lloguer de sòl per construir-les perjudiqui l’activitat agrícola.
ERC insta a soterrar una línia a prop de les vies de l’AVE
Els grans parcs solars previstos a Alcarràs, promoguts per les empreses Solaria i Ignis, compartiran una única línia per evacuar la seua producció elèctrica a la xarxa. El traçat ha estat objecte de polèmica per la possible afectació a finques agrícoles, i els promotors en preparen un de nou que transcorrerà soterrat majoritàriament. Tanmateix, al municipi guanya terreny la idea que la millor opció seria que transcorregués soterrada fins a Lleida, en terrenys propietat d’Adif a prop de les vies de l’AVE.
Els mateixos promotors de les centrals van valorar aquesta possibilitat, però la van descartar al sospesar les limitacions que imposaven les normes sobre serveis i distàncies mínimes.
Tanmateix, el grup municipal d’ERC, a l’oposició a Alcarràs, ho creu viable. El portaveu, Santi Pelegrí, va explicar que membres del partit es van entrevistar amb representants d’Adif a Madrid perquè valoressin aquesta possibilitat. La resposta va ser que fer-ho “no presenta inconvenients”, si bé l’ha d’autoritzar aquest organisme estatal.
Per aquesta raó, Pelegrí va demanar al govern de Junts que “es posi en contacte amb Adif” per soterrar la línia als seus terrenys. Junts, per la seua part, estaria d’acord a soterrar la línia en sòl d’Adif i ofereix com a alternativa fer-ho en camins municipals.
