MEDI AMBIENT RESIDUS
Ressusciten l'abocador de Seròs al demanar una nova llicència al Govern
Després de sentències contra el polèmic projecte i amb l'oposició del territori
Una de les manifestacions celebrades contra l’abocador de Seròs el 2012 a Lleida.
El promotor de l'abocador de Seròs ha reprès aquest polèmic projecte, al sol·licitar a la Generalitat una nova llicència ambiental després que la primera quedés anul·lada per una sentència judicial. Això ha provocat indignació entre els alcaldes del sud del Segrià, que van encapçalar fa més d'una dècada l'oposició a aquest dipòsit de residus.
El polèmic abocador de residus industrials projectat a Seròs fa tretze anys torna a tramitar-se. El promotor, l’empresa Dipòsits Controlats de Catalunya (DCC), tramita una nova llicència ambiental davant de la conselleria d’Acció Climàtica. Això ha desencadenat la indignació dels alcaldes del sud del Segrià, que es van mobilitzar contra aquest projecte fa més d’una dècada.
L’abocador ja va rebre una primera autorització ambiental el 2013. Tanmateix, va quedar anul·lada quatre anys després per una sentència judicial, perquè el projecte no va complir el requisit de plantejar alternatives a la ubicació triada, a sis quilòmetres d’Almatret i set de Maials. Va ser un defecte de manera que ara l’empresa espera reparar amb una nova llicència. Una altra sentència va anul·lar el 2017 el pla especial urbanístic que emparava el dipòsit de residus, però l’actual POUM de Seròs, en vigor des del 2015, inclou una reserva de sòl per construir-lo.
El projecte, actualment en període d’informació pública, inclou un dipòsit controlat de residus no perillosos, un centre de classificació i selecció i un altre de recuperació de rebutjos que s’executaran en sis fases. Planteja que acumuli més de 3,3 milions de metres cúbics de rebutjos al llarg d’una vida útil que es calcula en uns quinze anys.
El president del consell del Segrià i alcalde de Maials, David Masot, va avançar que l’ens comarcal i els ajuntaments del sud de la comarca tornaran a oposar-se a l’abocador de Seròs i que buscaran el suport de la Diputació per evitar que el projecte prosperi, al considerar que tindrà un important impacte al territori. Els afectats tenen trenta dies per presentar-hi al·legacions, una cosa en què no es demoraran perquè no passi el mateix que amb l’abocador de Riba-roja.
“No serem l’abocador de ningú i anirem a totes les instàncies”
Alcaldes del sud del Segrià van coincidir ahir en la repulsa al projecte, al considerar que hipoteca el futur dels seus pobles. L’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, va remarcar que “lluitem pel fruiturisme i per iniciatives sostenibles vinculades a l’agricultura” i va rebutjar que “ara ens posin un abocador que recollirà residus d’altres zones industrials”.
“No és gens just”, va concloure. L’alcalde de la Granja d’Escarp, Manel Solé, va indicar que “no estem disposats a ser l’abocador de ningú, i menys de comarques industrials quan el que volem és potenciar iniciatives respectuoses amb el medi ambient. Aquests residus s’han d’emmagatzemar on es generen, per la qual cosa recorrerem a totes les instàncies fins a paralitzar el projecte”.
L’alcalde d’Almatret, Jordi Tarragó, va expressar indignació i va recordar que la Justícia ja ha resolt contra el projecte, “una cosa que no es pot obviar”. El primer edil de Maials, David Masot, va dir que buscaran tots els suports institucionals possibles amb la màxima celeritat “perquè no hi hagi sorpreses i se’ns acabin els terminis”.L’alcalde Seròs va insistir que encara queda un procés llarg fins que el projecte arribi a l’ajuntament per sol·licitar llicència d’obres. “En aquest punt, el consistori consultarà i farà el que digui el poble”.
L’oposició no va aconseguir frenar el de Riba-roja, a 8 km del Segrià
Les mobilitzacions contra el projecte de l’abocador de Riba-roja, a la comarca tarragonina de la Ribera d’Ebre però a només vuit quilòmetres del Segrià, no van aconseguir evitar que aquest dipòsit de residus acabés construint-se el 2019 i entrés en funcionament el 2020. Actualment continua rebent residus, malgrat una sentència que declara nuls els permisos però encara no és ferma.
“No volem que ens passi el mateix amb l’abocador de Seròs”, va assegurar el president del consell del Segrià, David Masot. “Aleshores no ens va arribar la informació a temps i no vam poder recórrer amb garanties, ja que gairebé tots els permisos estaven atorgats i les obres a Riba-roja es van executar malgrat la nostra oposició.” Els contraris han aconseguit una primera victòria judicial: una sentència que anul·la els permisos del dipòsit de residus al considerar que es va construir en una zona de protecció especial. El promotor ha fet els primers passos per recórrer-la.
“És molt possible que si, finalment, el procés judicial acaba donant-nos la raó, el dany ambiental i al territori ja estarà fet i la responsabilitat de reparar-lo serà de l’administració”, van remarcar tant Masot com l’alcalde d’Almatret, Jordi Tarragó. La construcció de l’abocador va tenir el suport ajuntament de Riba-roja, que rep 150.000 euros anuals en compensació.
