SEQUERA
Endesa haurà d'aturar al novembre la producció de llum a la central hidroelèctrica de Mequinensa
Si no plou, també es podrien parar les centrals de Talarn i Gavet de la Conca, al Pallars Jussà, i les de Pont de Montanyana i Escales, a la Ribagorça
La sequera i la falta de reserves als embassaments obligarà a la companyia Endesa a aturar la producció d'electricitat a la central hidroelèctrica de Mequinensa (Baix Cinca), una de les més grans de la península, que no ha parat mai des que es va inaugurar. L'aturada es farà a mitjan de novembre, ja que l'embassament es troba per sota del 23% de la seva capacitat, el segon pitjor registre de la història d'aquest pantà inaugurat al 1966. A més, si no plou, també es podrien parar les centrals de Talarn i Gavet de la Conca, al Pallars Jussà, i les de Pont de Montanyana i Escales, a la Ribagorça. Enguany s'ha generat un 32% menys d'energia que en la mitjana dels darrers 10 anys i caldria remuntar-se al 1989 per trobar una producció tant baixa.
La sequera d'aquest 2022 ha provocat una caiguda en picat de la producció hidroelèctrica a les centrals d'Endesa. El cap del centre de producció de la companyia al conjunt de la península, Ángel Garcia, ha explicat en una entrevista a l'ACN que la situació parteix de l'any passat, que ja va ser sec, però gràcies a les reserves dels embassaments es va poder concloure de forma "correcte". Enguany no ha plogut, amb un hivern especialment sec i això ha derivat en la caiguda de reserves i ha motivat que hagi estat un dels pitjors anys de la sèrie històrica. Segons Garcia, caldria remuntar al 1989 per trobar una situació tant baixa, amb una producció del -32% en relació a la mitjana dels darrers 10 anys.
Si la comparativa es fa amb l'any passat, el descens també és accentuat, amb prop d'un 15% menys d'energia generada a les centrals que la companyia té a la demarcació de Lleida i un 13,2% amb totes les que gestiona a Catalunya, que són una seixantena, però la gran majoria, una cinquantena, es troben a les comarques de Ponent i l'Alt Pirineu i Aran. Les centrals de les conques internes de Catalunya que gestiona Endesa han patit una caiguda de la producció del 51,8% respecte de la mitjana. A la demarcació de Lleida, les que més han baixat producció han estat les de la conca del Segre, amb un 53,5% menys en relació als darrers 10 anys, i un 41,9% menys que l'any 2021.
Per tot plegat, segons Ángel Garcia, si en els propers dies o setmanes no es reverteix la situació de sequera amb l'arribada de pluges abundants, es veuran obligats a aturar l'activitat a algunes de les centrals on s'arribi al mínim de capacitat d'utilització dels embassaments on es troben. Estudien fer-ho a les centrals de Talarn, Gavet de la Conca, Escales i Pont de Montanyana, però on ja està clar que l'activitat s'aturarà és a Mequinensa. Serà la primera vegada a la història i és una de les més grans que gestiona la companyia a la península. I es que la situació d'aquest embassament de la conca de l'Ebre és crítica, per sota del 23% de la seva capacitat, amb 344 hectòmetres del total de 1.533 que té.
Treball coordinat per cobrir necessitats malgrat una situació "tensa i complexa"
Malgrat la situació que ha provocat aquesta caiguda de la producció hidroelèctrica és "tensa i complexa" Endesa treballa de forma coordinada amb els diferents reguladors - la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) - així com també administracions locals per poder donar resposta a les necessitats puntuals relacionades amb la reserva d'aigua al territori. Una mostra d'aquest treball és el que s'ha donat aquest estiu al Pirineu, amb el fet que la temporada d'esports d'aventura vinculada al riu Noguera Pallaresa s'ha pogut garantir gràcies a l'estalvi de reserves que s'havia anticipat al llac de Certascan.
La llei d'aigua estableix un ordre clar de prioritat d'ús de l'aigua de manera que es fixa en primer terme l'ús humà, seguit del reg, l'industrial i posteriorment la producció hidràulica. Al mateix temps però, cal seguir complint amb els criteris mediambientals dels cabals ecològics o el manteniment de cotes en determinats embassaments.