MEDI AMBIENT GESTIÓ DE REBUTJOS
El promotor de l'abocador de Seròs vol que pugui rebre el triple de residus
El projecte de l'abocador de Seròs torna a estar sobre la taula de la Generalitat, però no és exactament el mateix que va obtenir llicència el 2013. Després de la sentència que la va anul·lar, el promotor en sol·licita ara una de nova que planteja dotar el complex d'una capacitat d'emmagatzemar residus molt més gran: gairebé el doble de volum i prop del triple de pes.
Imatge d’arxiu d’una protesta contra l’abocador de Seròs la dècada passada.
L’abocador que el grup barceloní TMA tramita a Seròs podrà emmagatzemar gairebé el triple de tones de residus que al projecte original de l’any 2009. Així es desprèn dels documents que el promotor ha presentat a la Generalitat per sol·licitar una nova llicència ambiental.
La que el Govern va atorgar el 2013 permetia acumular fins a 1,5 milions de tones de residus industrials no perillosos. Una sentència judicial la va declarar nul·la el 2017 i ara l’empresa proposa que el futur complex pugui acollir més de quatre milions de tones.El projecte que va autoritzar la Generalitat fa més d’una dècada preveia que l’abocador acumulés 1,8 milions de metres cúbics de residus al llarg de quinze anys. Ara planteja que, en aquest mateix termini, la instal·lació acumuli 3,3 milions de metres cúbics.
Això suposa pràcticament duplicar el volum de rebutjos, mentre que el pes gairebé es triplicarà. Tot plegat, als mateixos terrenys que figuraven a la proposta original: una superfície de 18,8 hectàrees propietat de l’empresa a la zona coneguda com Finca Margarida. El pla d’ordenació urbanística (POUM) de Seròs, aprovat el 2015, va establir-hi una reserva de sòl per a aquest dipòsit de residus.El projecte justifica la proposta d’abocar més volum i més pes de residus als mateixos terrenys.
Assegura que és fruit d’“analitzar en profunditat” l’activitat d’un altre abocador “molt similar” que l’empresa pretén construir a Seròs per determinar “els tipus de residus més representatius i el seu pes”, així com “la seua densitat una vegada compactats”. Es tracta d’“una estimació basada en experiència obtinguda durant anys”, recalca. El ressorgir d’aquest projecte ha reactivat el front d’oposició que es va crear en contra seu fa més d’una dècada al sud del Segrià
Una antiga mina sota el terra del complex
El promotor de l’abocador de Seròs s’enfronta a un problema sobre el qual ja havia advertit el territori fa més d’una dècada: galeries d’una mina de carbó abandonada s’estenen sota el terra on preveu excavar el dipòsit de residus.
El projecte original havia descartat que les excavacions d’aquesta antiga explotació minera, denominada Mina Margarida, arribessin fins als seus terrenys. Tanmateix, el consell comarcal del Segrià va alertar llavors que sí que ho feien a les seues al·legacions contra l’abocador, basant-se en testimonis de miners que hi van treballar. El nou projecte presentat a la Generalitat corrobora l’existència de dos galeries de 75 i 29 metres als terrenys on està previst l’abocador.
El promotor ha verificat la seua existència mitjançant una exhaustiva investigació, que ha inclòs la recerca de documents en arxius històrics, testimonis i sondejos. A més a més, ha constatat que aquestes galeries acumulen aigua a l’interior. “No és possible discernir si va entrar a través de les rampes i pous de ventilació durant episodis de pluges o bé es va infiltrar a través del subsol”, assenyala la documentació d’aquest projecte.
En qualsevol cas, apunta que aquestes antigues galeries mineres “podrien funcionar com un dipòsit no controlat d’aigües infiltrades” i presenta una proposta per segellar-les mitjançant capes d’impermeabilització addicionals a les que estableix la normativa.Aquest projecte conclou que “les capes d’impermeabilització i el sistema de drenatge hauran d’evitar que s’infiltrin al subsol els lixiviats”. S’anomenen així les substàncies líquides que circulen entre els residus dels abocadors, com a resultat de les pluges o d’emanacions procedents dels residus sòlids.
