La Generalitat planteja cobrir el Canal d'Urgell i el Segarra-Garrigues amb panells solars

La Generalitat planteja cobrir amb panells solars el Canal d’Urgell i el Segarra-Garrigues. Així ho va avançar ahir la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, durant una compareixença parlamentària. El seu departament va afegir que ja treballa per portar a terme una prova pilot, com a primer pas abans de desplegar de forma progressiva plaques fotovoltaiques en aquestes infraestructures de reg.

Altres fonts pròximes al projecte van assenyalar que aquesta prova es planteja en un tram del Segarra-Garrigues que podria ser a Verdú o Agramunt. La instal·lació de panells solars per cobrir la superfície dels canals de reg més grans de Lleida s’emmarca en la política de la Generalitat de desplegar-los a les teulades d’edificis públics i en tota mena de terrenys sense ús, com les mitjanes entre les calçades de les autovies. Així ho va apuntar la consellera a la comissió d’Acció Climàtica del Parlament, on va recordar que aquesta és una de les comeses de L’Energètica, la companyia elèctrica pública que ha constituït el Govern.Per la seua part, les comunitats de regants contemplen la proposta d’Acció Climàtica amb cert escepticisme, ja que consideren que cobrir els canals de reg amb panells solars pot resultar incompatible amb els treballs de manteniment que requereixen aquestes infraestructures.

Al marge d’aquesta conselleria, a mans d’ERC, la proposta ha tingut durant els últims anys altres ferms defensors. Entre ells destaca l’economista exconseller d’Empresa de JxCat Ramon Tremosa.En la intervenció al Parlament, Jordà va puntualitzar que cobrint teulades, canals i terrenys sense ús de panells solars no n’hi haurà prou per assolir els objectius en matèria d’energies renovables. La UE reclama que cobreixin el 50% de la demanda energètica el 2030 i la totalitat el 2050.

“Només arribaríem al 30% del que necessitem”, va afirmar la consellera, que va recalcar que la transició energètica exigirà tant petites instal·lacions d’autoconsum com grans complexos solars i eòlics. “No m’agraden les grans centrals, però les necessitarem”, va concloure.La compareixença va tenir com a finalitat fer balanç del primer any després de l’aprovació del decret llei del 2021 per accelerar la implantació de les energies renovables. Tots els grups a l’oposició van criticar l’escassetat de projectes aprovats i el ritme lent de creixement, i Jordà va assegurar que “estem en el bon camí”.

L’Estat impulsa a Oliana i Rialb plantes fotovoltaiques

El Govern central va plantejar l’estiu passat amb un reial decret per pal·liar els efectes de la guerra a Ucraïna la possibilitat de treure a concurs la instal·lació de plantes solars en més de cent embassaments de la seua titularitat a tot el territori. En el cas de Lleida, va incloure els pantans del riu Segre, Oliana i Rialb, en els quals podrien utilitzar-se per a plaques solars unes 106 hectàrees de superfície inundada sobre un total de més de 1.500.A l’estiu, ni Acciona, titular de la central hidroelèctrica de Rialb, ni Endesa, que explota la central d’Oliana, havien concretat cap proposta en aquesta línia.El projecte de reial decret preveia destinar a aquesta finalitat un total de dinou embassaments de la conca de l’Ebre. Al marge d’Oliana i Rialb, va incloure també Sant Salvador, a Osca, que regula les aigües del canal d’Aragó i Catalunya en un pantà lateral, fora del curs de l’Éssera.