POLICIA HABITATGES
Desnonaments sense Brimo si no cal o no ho demana el jutge, nou protocol dels Mossos
Unifiquen per primera vegada els criteris a totes les comissaries i s'estableixen mesures de protecció per a col·lectius vulnerables || Les unitats d'ordre públic, en situacions d'“última necessitat”
Els Mossos d’Esquadra han activat el primer protocol on s’estableixen pautes d’actuació policial davant dels desnonaments per mandat judicial i en ocupacions. D’aquesta forma, s’exclourà de les intervencions la presència de l’Àrea de la Brigada Mòbil (Brimo) excepte si ho demana el jutge o en situacions de risc elevat. Així ho van explicar ahir el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent.
Els nous protocols tenen com a objectiu un únic model de treball homogeni a tot el territori, ja que fins ara les actuacions policials es dissenyaven en funció de la informació recopilada en cada cas i dels recursos de cada comissaria. A més, aquest nou protocol incorpora una “mirada social” destinada a establir mesures de protecció per millorar l’atenció a les persones vulnerables i garantir més coordinació entre tots els actors que participen en aquests processos, com en casos de desnonaments amb menors d’edat o amb persones vulnerables. En aquests casos, els Mossos d’Esquadra requeriran la intervenció dels serveis socials.
Joan Ignasi Elena va destacar que els Mossos “no desnonen, qui desnona una persona vulnerable és una societat injusta que no és capaç de garantir el dret a l’habitatge”. En aquest sentit, va recordar que el Parlament ha intentat aprovar lleis d’habitatge que el Govern central ha impugnat. Per la seua part, la portaveu dels Mossos, Montserrat Escudé, va ressaltar que per comprendre millor el fenomen i disposar del màxim d’informació es crea la Unitat Central d’Intervenció en Conflictes d’Habitatge així com un registre global de dades.
Tant Elena com el comissari en cap, Eduard Sallent, van voler diferenciar entre les famílies vulnerables que no poden pagar el lloguer d’aquelles que paguen a una màfia perquè els busqui un pis on viure. També es tindrà en compte si l’habitatge ocupat és residència habitual o no, però van assegurar que els casos d’habitatges habituals ocupats són molt poc usuals. Eduard Sallent va explicar que primer actuaran els agents de l’Àrea de Mediació, després les unitats de Seguretat Ciutadana si és necessari i, “si ho demanen judicialment o hi ha situacions de risc evident”, actuaran els agents d’ordre públic, com els de la Brimo o els Arro.
Vora 150 denúncies per okupació d’immobles en sis mesos a Ponent
Les forces i cossos de seguretat van rebre un total de 147 denúncies per okupació il·legal d’immobles durant el primer semestre de l’any a la província de Lleida (vegeu SEGRE de diumenge). Així es desprèn d’una resposta parlamentària del Govern central, amb dades del ministeri de l’Interior. Les xifres situen Lleida entre les províncies amb més denúncies d’aquest tipus.
Paral·lelament, la síndica de greuges de Lleida ciutat, Dora Padial, va constatar la setmana passada que hi ha bandes organitzades. En canvi, la Paeria va qualificar d’“alarmista” aquest informe de la síndicaPer la seua banda, el conseller Elena va detallar ahir que entre els anys 2016 i 2022 s’han produït uns 73.700 desnonaments a Catalunya, i que els Mossos han estat presents en 15.000 –poc més del 20%– i només s’han produït incidents en 601 desnonaments, la qual cosa representa un 0,8% del total.