Eliminen traves a l'autoconsum d'energia al permetre compartir-la a una distància de 2 km

Els panells solars i altres instal·lacions que generen electricitat per a autoconsum podran subministrar edificis en un radi de fins a dos quilòmetres. Així ho va anunciar aquesta setmana la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, durant una compareixença al Congrés. Fins a l’octubre passat, la distància màxima per compartir energia era de només 500 metres.

Això suposava una restricció severa que llastava tant la creació de comunitats energètiques com projectes d’ajuntaments lleidatans per reduir les factures de la llum dels seus edificis públics. Un primer decret a mitjans del mes passat va elevar aquest llindar a un quilòmetre i ara l’Executiu espanyol preveu tornar a fer-ho per equiparar les condicions de l’autoconsum elèctric compartit al d’altres països de la UE com França i Portugal. El ràpid creixement de l’autoconsum d’energia contrasta amb l’escàs desenvolupament fins ara de les instal·lacions d’ús compartit.

Lleida té més de 5.000 plantes solars per subministrar energia als seus propietaris, però les compartides són poc més de seixanta, segons les últimes dades de l’Institut Català de l’Energia (Icaen). L’antiga limitació de 500 metres de distància restringia el nombre de persones que podien associar-se en comunitats energètiques per promoure projectes d’autoconsum. D’altra banda, això també va condicionar els d’ajuntaments, que van distribuir panells solars entre diferents edificis per poder subministrar el seu entorn immediat sense superar el límit de mig quilòmetre.

És el que va fer el consistori dels Alamús, pioner en autoconsum compartit a Lleida, i així ho preveu el projecte que impulsa actualment la Paeria de Balaguer.

Bossòst vol escalfar edificis amb calderes de biomassa compartides

La producció elèctrica per a autoconsum no és l’única manera de compartir energia. L’ajuntament de Bossòst ha presentat al ministeri de Transició Ecològica un projecte per escalfar els edificis públics amb calderes de biomassa compartides entre diversos immobles.

Això permetrà suprimir l’actual sistema de calefacció amb gasoil, segons va explicar l’alcalde, Amador Marqués. La inversió necessària per fer-ho s’acosta als dos milions d’euros i el consistori espera obtenir ajuts de la Unió Europea a través dels fons Next Generation. A més de calderes, el projecte contempla una xarxa de canonades fins a la zona esportiva del poble.

Allà es troba el gimnàs, la piscina i els vestidors del camp de futbol, el poliesportiu, l’escola de Primària i l’edifici de l’antic cine, propietat del bisbat d’Urgell, on està previst ubicar diversos serveis. L’ajuntament està negociant la compra de l’immoble amb la diòcesi per poder habilitar un auditori, recuperar les projeccions cinematogràfiques, fer una àrea polivalent i un viver d’empreses, segons va explicar Marqués. Les converses estan molt avançades i el bisbat està disposat a vendre, va remarcar.

D’aquesta manera, es recuperaria el cine després de vint anys.El projecte també inclou altres mesures com ara la renovació del sistema d’il·luminació del municipi amb leds i l’adquisició d’una màquina escombradora elèctrica.La iniciativa de Bossòst per poder escalfar edificis públics amb calderes compartides de biomassa té precedents a Lleida. El Pont de Suert està implantant un sistema similar (vegeu la pàgina 26) i també ho fan Llavorsí i la Seu d’Urgell. Vilaplana, a la Baronia de Rialb, estén la seua xarxa de calefacció a habitatges i també es plantegen poder fer-ho alguns pobles del pla com és el cas de Talavera i Pallerols, a la Segarra.

Mobilització contra els grans projectes solars al Pallars Jussà

L’auge de l’autoconsum solar contrasta amb el rebuig que generen alguns grans projectes d’energies renovables. A Tremp va tenir lloc ahir una jornada reivindicativa contra els macroparcs solars que es plantegen al Pallars Jussà i la línia de molt alta tensió (MAT) que impulsa Forestalia a Tremp, Castell de Mur, Gavet i Isona. Allà acabaria en una futura subestació de Red Eléctrica.

El col·lectiu Salvem Lo Pallars i la Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica van organitzar aquesta jornada, en la qual van informar dels diferents projectes i van repartir 200 fullets. D’altra banda, l’acte va incloure una botifarrada.