Radioaficionats al servei de l'emergència

Van ser moltes les zones que van quedar incomunicades d’una forma o una altra els dies més crítics de la riuada. Hi va haver municipis que es van quedar sense llum i sense telèfon, i d’altres encara més aïllats al quedar els accessos per carretera tallats. Davant d’aquesta situació, hi va haver un grup de voluntaris que va tenir un paper molt important en el moment de coordinar l’ajuda.

Es tracta d’una quinzena de radioaficionats voluntaris que a començaments del 1982 es van adherir a l’emissora d’emergències Red Nacional de Radio de Emergència (Remer) a Lleida. Es va crear a nivell estatal per donar suport al Sistema de Protecció Civil durant emergències.

Pere Esteve, de Balaguer i que aquell mateix any era el responsable de Protecció Civil a la zona, va ser un d’aquests voluntaris. “No hi havia gairebé telèfons, i de vegades les comunicacions ordinàries fallaven”, assenyala. Així mateix, Esteve assegura que les comunicacions per ràdio a Balaguer van ser crucials quan el riu va dividir la ciutat en dos. “A més de les ones decamètriques, que cobrien grans distàncies, vam utilitzar molt les de freqüència modulada com un walkie talkie”,explica Esteve, i afegeix que, en aquest sentit, “la riuada va ser una gran experiència”.

Per la seua part, Pau Perdices, exalcalde de Vielha i que el 1982 era bomber voluntari, remarca la importància de les emissores de ràdio en aquella època. “El telèfon fallava sovint a la Val d’Aran, i per dur a terme rescats a la muntanya havíem de portar una emissora a sobre, per la qual cosa, a iniciativa del llavors cap de bombers, José López Munuera, havíem desenvolupat una gran infraestructura radiofònica a la Val que ens va permetre estar en contacte amb Protecció Civil durant les riuades”, explica.

En aquest sentit, Perdices diu que “geogràficament la Val era un forat quant a comunicacions, de manera que havíem de buscar-nos la vida”, i conclou que “la Generalitat va tardar molt a tenir un sistema al mateix nivell que el que teníem a la Val, ja que requeria un gran manteniment i estava molt perfeccionat”.

Informar en temps d’inundacions, el gran desafiament

Alguns dels voluntaris de la Remer estaven també vinculats amb les principals emissores de ràdio de la demarcació.Ràdio Ponent, per exemple, tenia en primícia informacions com l’estat de les carreteres, les víctimes mortals i desapareguts.

Malgrat el caos informatiu d’aquells dies i de falsos rumors com el del col·lapse de la presa d’Oliana per un despreniment –que va provocar el caos entre la població–, molts lleidatans no van poder desenganxar les orelles dels transistors de ràdio des de casa seua, tot esperant que la tempesta amainés.