Un riu amb un gran poder destructiu

El riu Segre, després de recórrer 261 quilòmetres, és el principal afluent de l’Ebre pel seu marge esquerre i recull les aigües del vessant sud del Pirineu. Al llarg de tota la seua història, el desbordament del seu curs ha estat un fet recurrent, sobretot durant les pluges tardorals, quan solen produir-se tempestes curtes però molt intenses. Segons dades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, el cabal interanual mitjà del Segre al seu pas per Lleida és actualment de 14 m3/s, mentre que durant les pluges del 1982 va superar els 3.200 m3/s, gairebé 250 vegades més.

Però aquesta no va ser l’avinguda més gran, ja que un estudi en què va participar el professor de la Universitat de Lleida especialista en hidrologia Josep Carles Balasch, juntament amb altres investigadors, afirma que el 1787 el Segre va assolir els 8.500 m³/s –la més gran registrada en els últims 500 anys–. Aquest estudi es va presentar en una assemblea de la reunió de geociències internacionals a Viena. Encara que no és necessari anar tan enrere en el temps per trobar altres avingudes importants.

El segle passat, concretament el 1907, el Segre va superar els 5.250 m3/s, i es té constància que l’aigua va arribar al primer esglaó de la Catedral Nova. S’ha de destacar que els embassaments de Tremp i Camarasa no s’havien construït encara. I és que ja hi ha referències sobre la relació conflictiva entre el riu i la ciutat de Lleida en l’època de Juli Cèsar.

Concretament, l’emperador romà va escriure que una avinguda l’any 49 abans de Crist va provocar al seu exèrcit greus conflictes en el seu intent de prendre la ciutat al general pompeià Afrani, ja que el desbordament va arrossegar dos ponts provisionals que havien ordenat construir.Les dos grans riuades del segle XX que van afectar Lleida van motivar grans operacions i transformacions urbanístiques. La del 1907 va permetre la millora urbana dels Camps Elisis, la renovació de la Banqueta i la construcció d’un nou pont. Pel que fa al desastre del 1982, va ser una oportunitat per replantejar definitivament la relació de la ciutat amb el riu, cosa que va fer experimentar a la seua façana fluvial un canvi radical en els últims anys.

La canalització del Segre, així com l’ordenació de la Mitjana, la depuradora d’aigües i els nous ponts, van suposar una inversió de més de 4.000 milions de pessetes de fa 30 anys, el que avui serien 24 milions d’euros.