Cronologia | Una riuada que va fer estralls

La primera setmana de novembre porta inevitablement a la memòria de molts de lleidatans i andorrans les conseqüències devastadores que van provocar les riuades excepcionals del 7 i 8 de novembre del 1982. Diumenge a la nit es van desbordar el Segre, la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana, el Flamisell, el Cinca, la Garona i el Nere. La tragèdia es va acarnissar amb el Principat d’Andorra, on es van comptabilitzar dotze morts i dos desapareguts –tres d’ells per una explosió en una planta de gas a la Massana–, i al Pont de Bar, població de l’Alt Urgell que va ser literalment arrasada per l’aigua i va tornar a reconstruir-se sis anys després en un punt més elevat a 800 metres de l’emplaçament original.

Però la destrucció va arribar a totes les poblacions banyades pel Segre o algun dels seus afluents, com Lleida, Balaguer o Fraga. Les pèrdues a la demarcació es van xifrar en més de 45.000 milions de pessetes de l’època, i molts llocs van ser declarats zones catastròfiques. El temporal va obligar a evacuar pobles sencers al Pirineu, com Senterada, i va causar veritables estralls en les poblacions més properes als cursos fluvials.

La catàstrofe va obligar a replantejar la integració dels rius a les ciutats, per la qual cosa es va crear un nou sistema de canalitzacions. La de Lleida es va inaugurar el 1995 i està dissenyada per contenir fins a 3.000 metres cúbics d’aigua entre els seus murs. També es va dur a terme la canalització del Segre a la Seu d’Urgell i es va completar la canalització de Balaguer.

Aquestes infraestructures fluvials, així com el nou embassament de Rialb, dificultarien que es repetís la mateixa situació que va esgarrifar el territori fa ara quaranta anys.

TARDA DEL DIA 7

L’‘avís’ de Senterada, incomunicada 15 dies

El diumenge dia 7 de novembre va ser un dia molt plujós, però ningú s’esperava el desastre que s’acostava en les següents hores. Aquell dia va ploure el mateix que durant els tres mesos anteriors, fins a tres-cents litres per metre quadrat en algunes zones del Pirineu lleidatà.

Les primeres notícies de les espectaculars avingudes dels rius van arribar la primera hora de la tarda de diumenge. El llavors governador provincial, José Martí, es va traslladar a Senterada per dirigir les operacions necessàries. El pont que condueix a la població no va poder aguantar la pressió del riu Flamisell i es va enfonsar poc després de la seua arribada, cosa que va deixar el poble aïllat durant quinze dies.

Els veïns van ser evacuats, i Martí va haver de ser rescatat en helicòpter. Val a destacar el paper d’aquests vehicles aeris, que van servir de ponts comunicatius entre poblacions aïllades.A mesura que anava avançant la tarda, més carreteres van quedar tallades per més inundacions o despreniments. El Pallars va quedar aïllat a l’altura d’Escaló, ja que la C-12 va ser tallada per despreniments, per la qual cosa a la part alta de la comarca només es podia accedir pel port de la Bonaigua durant diversos dies.

No parava de ploure, i totes les mirades estaven posades en l’increment que s’anava registrant als embassaments lleidatans. El que més perill presentava era el d’Oliana, al qual a les 20.30 hores de diumenge li faltava només un metre i mig per desbordar-se. Amb el temor del col·lapse de les preses, intensificat pel record del que havia passat a la presa de Tous tan sols unes setmanes abans –es va esfondrar per una espectacular avinguda fluvial i va causar la mort de quaranta persones–, es va iniciar el desaigüe dels embassaments d’Oliana, Escales i, més tard, Camarasa.

NIT DEL DIA 7

La força de l’aigua s’obre camí amb violència

Les afectacions al Principat d’Andorra van ser devastadores i en totes les parròquies hi va haver destrosses. El riu Valira va créixer durant tota la nit del 7 de novembre i s’emportava tot el que trobava –cotxes, autocars, ponts, edificis i, lamentablement, vides humanes–. El temporal també va deixar atrapats uns 1.800 turistes que es trobaven al país pirinenc aquell cap de setmana.

Una placa al costat de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella recorda encara avui els morts de la riuada. Un cas paradigmàtic de la dimensió d’aquella catàstrofe va ser el del poble del Pont de Bar, a l’Alt Urgell, que amb 170 habitants va desaparèixer per sempre. Els veïns es van refugiar a la caserna de la Guàrdia Civil, situada a la part alta del nucli urbà.

Era plena nit i no hi havia llum elèctrica, de manera que no va ser fins a l’endemà que es va saber que la força de l’aigua del Segre havia arrossegat mig poble. La Seu d’Urgell també va quedar incomunicada per carretera, així que l’aeroport va ser clau durant els dies següents per subministrar aliments i articles de primera necessitat als veïns dels diferents nuclis afectats. Molts d’ells van utilitzar la línia regular que llavors operava Aviaco i que enllaçava Barcelona amb aquesta infraestructura per poder anar al metge a la capital catalana.A la Cerdanya, la riuada va fer desaparèixer la carretera d’Alp i va destrossar part de les cases de Martinet.

L’observatori de la Molina va registrar fins a 600 litres per metre quadrat en molt poques hores.La riuada va coincidir amb la festa major del Sant Crist de Balaguer. Cap a la una de la matinada, l’aigua ja cobria tot el curs del riu Segre al seu pas per la capital de la Noguera. Tres hores després, una nova allau d’aigua es va emportar riu avall la carpa del ball i moltes atraccions de la fira.

Diverses torres i habitatges de planta baixa també van haver de ser desallotjats a les localitats de Camarasa, Vallfogona de Balaguer, Menàrguens, Térmens i Vilanova de la Barca.A Lleida ciutat, centenars de persones es van aglomerar a les baranes del pont Vell a partir de la matinada del diumenge, expectants per l’augment del cabal del Segre. Després dels avisos de la Guàrdia Urbana, els veïns de Cappont van aparcar els vehicles a la part alta de la ciutat i van desallotjar els baixos.

MATÍ DEL DIA 8

El Segre s’apropia els carrers de Lleida

A partir del mig matí del dilluns, el Segre va començar a córrer pels carrers de Lleida. L’aigua va entrar per Pardinyes i en poques hores va inundar tota la part baixa de la ciutat. L’aigua va arribar fins a la rambla Ferran, per on només es podia circular amb llanxes. Bancs i comerços van cedir, i garatges i baixos es van inundar del tot.

Es calcula que el Segre va arribar als 3.200 metres cúbics per segon a la capital del Segrià. L’aigua va deixar dos grans clots, un a la rambla Ferran, on es va produir també una fuita de gas, afortunadament sense conseqüències, i un altre a l’avinguda Blondel. Al seu torn, el riu Cinca ja havia inundat Fraga i avançava cap a la Granja d’Escarp, que ja havia estat inundada pel Segre.

La Guàrdia Civil va obligar a desallotjar tot la part baixa del poble, que va quedar completament negada fins a l’altura d’un primer pis. Només es podia accedir a aquesta població per una pista que llavors estava sense asfaltar i conduïa fins a Maials. Ningú s’esperava que l’aigua pugés tant.

Els medicaments de la farmàcia, ubicada a l’avinguda de Lleida, que va quedar inundada, s’havien posat a recer al pis superior. Va caldre recuperar-los amb una llanxa.

TARDA DEL DIA 8

Una onada de solidaritat inunda el territori

A partir de la Granja d’Escarp ja no hi va haver danys importants. Dilluns a la nit es va anar recuperant la calma a poc a poc. De manera molt lenta, els rius van anar retrocedint, i deixaven darrere seu un paisatge desolador. Va ser el moment de la solidaritat.

A tot el territori un exèrcit de voluntaris es van bolcar per netejar de llot carrers, cases i negocis. A Lleida es van repartir pales i centenars de persones van col·laborar desinteressadament perquè la ciutat recuperés la normalitat. El dijous 11 el president de la Generalitat, Jordi Pujol, va visitar zones inundades (Lleida, Balaguer, Sort, la Seu d’Urgell i Llavorsí) i també visitarien el territori el flamant vicepresident del Govern central, Alfonso Guerra –el PSOE havia guanyat les històriques eleccions del canvi només uns dies abans, el 28 d’octubre–, i el rei Joan Carles.

Ja havien passat quatre dies, però més de 1.800 persones seguien incomunicades i la cicatriu deixada per la gran riuada encara era més que evident.