Meritxell Serret: «Volem guanyar reputació en l'àmbit internacional»

Com han estat els seus primers dies al capdavant de la conselleria?

Han estat dies intensos però amb molta il·lusió i empenta. Hem volgut fer un canvi ràpid i, des del punt de vista d’Acció Exterior, que es deixés el mínim espai per a incerteses i poguéssim fer una sensació de continuïtat reforçant l’objectiu de l’acció exterior del Govern, que és generar credibilitat, reputació i confiança en les relacions a nivell internacional.

Quines són les prioritats d’aquesta nova etapa que ara enceta?

Primer, aquesta voluntat de fer sensació de solidesa en l’acció exterior, que res no tremola.

Un missatge clar és que tenim un govern cohesionat i això ens dona l’oportunitat de rellançar l’acció exterior amb més solidesa. A partir d’aquí, tot el treball de les delegacions amb l’objectiu de consolidar la xarxa i continuar impulsant la presència al món i també tot el puntal de les relacions amb la Unió Europea i l’acció de cooperació al desenvolupament. Evidentment ara estem també immersos en els pressupostos.

Tot el treball necessita dotar-se dels recursos necessaris per continuar impulsant la posició de Catalunya al món.

La relació del Govern amb Europa és sòlida?

La posició de Catalunya en el projecte europeu no és de fa quatre dies i aquests dies s’ha insinuat que és fluixa. De cap manera, ve de lluny. Hi havia un Patronat Català Pro Europa, tenim una llarga tradició en la construcció del projecte europeu. Som un soci fiable i actiu i les reunions d’aquests dies van en aquesta direcció.

La setmana que ve es reuneix amb les delegacions de la Generalitat en altres països.

Sí, per llançar aquest missatge de solidesa i cohesió. Les delegacions són un element fonamental per reforçar la credibilitat de la societat catalana i les relacions exteriors.

Vostè coneix prou bé Brussel·les, va ser delegada de la Generalitat. La guerra de Rússia a Ucraïna preocupa molt. Especialment, a Lleida, el sector agrari. Treballen a pal·liar-ne els efectes?

La guerra d’Ucraïna preocupa i ocupa el Govern i té diferents línies d’acció.

D’una banda, políticament, mantenim una oposició forta alineada amb el que es marca a nivell europeu. D’altra banda, com a Govern, actuem contra l’impacte en la societat. Quant a economia i agroalimentació hi ha hagut diverses línies com préstecs bonificats, recerca de nous mercats per accedir a matèries primeres i fins i tot buscar exportacions, per què no.

Volem continuar acompanyant els sectors econòmics. També és l’impacte social. Hi ha hagut una forta arribada de població d’Ucraïna que hem acollit i això té impacte en el sistema educatiu, en sistemes de protecció de la ciutadania i continuarem esforçant-nos en aquest sentit.

Què opina que la junta electoral central digui que Puigdemont i els eurodiputats han de jurar o prometre la Constitució per ser-ho?

Sorprèn bastant a hores d’ara. La sentència del TJUE era molt clara en aquest sentit i prevalia el que en democràcia és el més obvi, que és la voluntat electoral, que han votat els ciutadans. Que ara es qüestioni de nou la legitimitat dels diputats del Parlament europeu ens sembla sorprenent i fora de lloc a hores d’ara. Són europarlamentaris que han estat exercint fins ara amb ple dret.

Com a consellera d’Exteriors, un dels seus objectius és buscar suports internacionals a un referèndum sobre la independència?

El que ara ens interessa és guanyar credibilitat i reputació en l’àmbit internacional perquè és la millor manera que se’ns consideri un soci fiable, de confiança i amb qui construir bones relacions en positiu. La nostra vocació és treballar amb molt rigor. Ho hem après aquests anys: molt treball i poc soroll.

Des d’Acció Exterior es pot provar de millorar la PAC?

Som un govern cohesionat i el que hem de fer és ajudar que l’acció exterior de tots els departaments sigui al més forta possible i amb la màxima incidència. Treballem amb Acció Climàtica i les delegacions que tenim a Brussel·les per acompanyar al màxim els interessos del sector agrari català davant de les negociacions de la PAC.

Quant a pressupostos, com a Govern, encara descarten el suport del PSC?

Tenim i presentarem una proposta de pressupostos, i creiem que el país necessita que s’aprovin. Ho vam aconseguir al gener per a aquest any. Hem deixat clar que els socis preferents són Junts, comuns i la CUP.

Cal ressaltar que són els pressupostos que va liderar el conseller Giró, de Junts. Per a nosaltres és un moment complex econòmicament, amb la guerra i la inflació. Cal donar el màxim de suport a la societat i als qui tenen rendes més baixes.

I, per buscar suports, no quedarà.

El seu cas després de l’1-O està judicialitzat, com preveu que acabi?

Està en fase de presentació d’escrits. Aviat hi haurà dates per al judici. Segueix el seu curs i davant d’aquest judici i les seues conseqüències la meua actitud és que la repressió no em frena. No és un judici que afecti com assumeixo aquesta feina.