El riu Segre ha inundat Lleida capital més de mitja dotzena de vegades en quatre segles

La Llotja va acollir ahir l’acte de commemoració dels 40 anys de la riuada, al qual van assistir protagonistes que la van viure en primera persona. El professor Carles Balasch va repassar les principals riuades que ha patit Lleida en els últims quatre-cents anys. Va explicar que la del 1617 es va produir després d’un mes de pluges, però va tenir una magnitud similar a les del 1937 i 1982.

Va destacar que va ser molt més gran la del 1853, que es va produir al maig coincidint amb el desglaç, i va detallar que l’aigua del riu va arribar “al segon esglaó de la Catedral Nova”. En canvi, va apuntar que en la riuada del 1907 “es va quedar al primer esglaó”. En la del 1982 l’aigua va inundar rambla Ferran i va arribar a Blondel, a més de Cappont.

Balasch va acompanyar el seu relat amb gràfics i dades tècniques, així com amb fotografies dels efectes de la riuada. També va comentar anècdotes que s’explicaven a l’època, com que no van treure les persones que eren als calabossos que hi havia en aquell moment al soterrani del Govern Civil (l’actual subdelegació del Govern central) fins que va començar a entrar aigua per les finestres. Antoni Siurana, alcalde el 1982, va recordar com va viure la riuada i va dir que es van esforçar a transmetre serenitat a la població i va rememorar com constructors i empreses de materials van oferir els serveis voluntàriament.

“Tots ens van ajudar, i l’Estat i la Generalitat van donar diners que van permetre fer obres.” “Els veïns poden sentir-se orgullosos de la seua ciutat, per la col·laboració que hi va haver i perquè no hi va haver cap tragèdia personal. Jo em sent molt orgullós de tot l’equip que hi havia a la Paeria.”Per la seua part, l’alcalde, Miquel Pueyo, va recalcar que la riuada va suposar un punt d’inflexió a nivell d’infraestructures, amb la construcció de la canalització, i va facilitar “deixar en un calaix l’expressió anar a fora el pont” amb referència a Cappont. No obstant, va assenyalar que queda un “repte pendent” per prevenir futures avingudes: la construcció d’un mur de contenció a la partida de Grenyana fins al Molí de Cervià, ja sol·licitat a les confederacions hidrogràfiques estatal i catalana.

En l’acte van projectar part el documental que des d’avui es pot veure a l’exposició de la Paeria sobre la riuada, en la qual testimonis expliquen com la van viure, entre ells el director de Redacció de SEGRE, Santiago Costa, o una dona que relata que recorda el seu pare plorant quan es va inundar el seu bar, en el qual a més d’aigua van entrar fins i tot carpes.