La competència de França s'afegeix a la dificultat per atreure metges al Pirineu

Els ambulatoris i hospitals del Pirineu porten anys amb dificultats per atreure metges i ara han d'afrontar el problema que suposa el fet que a França les condicions laborals i salarials que s'ofereixen són molt millors. Responsables sanitaris del Pirineu alerten que això pot ser un nou problema.

Les millors condicions laborals i salarials dels professionals de la medicina a França són cada vegada més un atractiu per als facultatius i, entre ells, els que exerceixen o ho han fet al Pirineu. Vladimir Lazo, director assistencial de la Fundació Sant Hospital (FSH) de la Seu d’Urgell, explica que el país veí ofereix una retribució més elevada i “més consideració professional”.

“Molts estudiants, abans de començar l’especialitat, ja estudien idiomes perquè dins dels seus plans hi ha la possibilitat d’anar-se’n”, assenyala. “Si la gent se’n va a Alemanya, per què no se n’ha d’anar a França, que és més a prop?”, es pregunta. Sense obviar les dificultats que pot representar l’idioma o la família, és evident que “per a un metge que acaba de sortir de la facultat, sense càrregues familiars, el projecte és molt atractiu”, admet Lazo.

El desequilibri retributiu agreuja l’escassetat de professionals a les zones de muntanya catalanes, també a les de Lleida, en un context complicat, ja que el que el 20% dels metges es jubilaran en els pròxims cinc anys.El director assistencial de la FSH precisa que en el dia d’avui “tenim l’estructura de personal mèdic completa [només hi ha una vacant per al centre sociosanitari que està en procés de contractació], però demà no sabem el que passarà perquè és evident que tenim un problema per retenir els nostres professionals”. L’hospital compta amb una plantilla de trenta-quatre doctors, sense tenir en compte els de l’àrea de maternoinfantil, que són gestionats per la cooperativa Pediatria dels Pirineus. Lazo fa referència també a la manca de professionals de l’àrea d’infermeria.

“Per ara, tenim més problema per cobrir les places d’infermeria que les de metge”, va assegurar.En l’àmbit de tota la província, uns quatre-cents professionals, un de cada cinc, es jubilaran abans de l’any 2027, segons dades del Col·legi de Metges de Lleida. Més que la xifra, el principal problema és que el volum de places de metge intern resident (MIR) que hi ha hagut en els últims anys per formar els nous facultatius és insuficient per poder cobrir les vacants que s’aniran produint a curt termini, que afecten en gran manera les zones rurals (vegeu més informació a la pàgina 4).Precisament, davant d’aquesta situació, el Col·legi de Metges aposta per una modalitat de contractes territorials, integrant especialistes del Pirineu a l’hospital Arnau de Vilanova, per exemple, de manera que uns dies de la setmana estarien en un hospital comarcal i els altres, a l’Arnau. En un altre ordre de coses, l’especialitat que té una llista més gran per a visites al Sant Hospital de la Seu és la de Neurologia.

Malgrat que l’ha reduït augmentant les hores de consulta, la demora encara és de 100 dies, enfront dels 175 de fa diversos mesos, va detallar Lazo. “Excedim el temps de garantia màxim que fixa el CatSalut, que és de noranta dies per a visites ordinàries i de trenta dies per a les primeres, però depenem de centres externs que tenen els mateixos problemes que nosaltres”, va lamentar el director. En Reumatologia és de seixanta-nou dies i en Cardiologia, de vint-i-set dies.

“Treballo 35 hores en 4 dies i guanyo més que quan feia 80 hores aquí”

Julián Martín, metge de 59 anys, havia treballat entre Andorra, Manresa i l’hospital de la Seu. Des de fa deu anys és metge del treball al sud-est de França (a la Provença), encara que dos vegades al mes ve a la Seu per exercir com a metge de família i d’urgències al Sant Hospital. Va decidir anar-se’n a França “inicialment motivat pel projecte econòmic”, que li permetria millorar la qualitat de vida, però després va descobrir “una millor consideració professional”.

Recorda que l’adaptació “va ser dura”, perquè va passar els primers sis mesos sense la família, fins que van portar a terme l’agrupació familiar. Sobretot, destaca que les condicions laborals no tenen res a veure amb les que tenia a Catalunya. Ara atén quinze pacients al dia i treballa quatre dies a la setmana.

Abans treballava dos jornades completes, que representaven “un mínim de vuitanta hores a la setmana, amb guàrdies i caps de setmana en actiu”, i atenia “una mitjana de seixanta pacients al dia”. El salari “és més del doble i el contingut del lloc de treball és també més interessant”, reconeix. Els metges joves a França, segons Martín, “comencen amb una retribució d’uns 60.000 euros a l’any”, mentre que els “sèniors”, com és el seu cas, amb més experiència, en reben “entre 100.000 i 120.000”.

El canvi requereix “un esforç i un salt d’idioma important, però compensa, sens dubte”, assenyala. Afegeix que França busca metges per contractar “immediatament” i que el nivell mínim de francès per treballar-hi és el B2.