Un metge a França: “Treballo 35 hores en 4 dies i guanyo més que quan feia 80 hores a Catalunya”
Julián Martín, el primer per l'esquerra, ja porta deu anys a França, però dos dies al mes torna a la Seu d'Urgell per treballar com a metge de família i d'urgències per una qüestió purament vocacional.
Julián Martín, metge de 59 anys, havia treballat entre Andorra, Manresa i l’hospital de la Seu. Des de fa deu anys és metge del treball al sud-est de França (a la Provença), encara que dos vegades al mes ve a la Seu per exercir com a metge de família i d’urgències al Sant Hospital. Va decidir anar-se’n a França “inicialment motivat pel projecte econòmic”, que li permetria millorar la qualitat de vida, però després va descobrir “una millor consideració professional”. Recorda que l’adaptació “va ser dura”, perquè va passar els primers sis mesos sense la família, fins que van portar a terme l’agrupació familiar. Sobretot, destaca que les condicions laborals no tenen res a veure amb les que tenia a Catalunya. Ara atén quinze pacients al dia i treballa quatre dies a la setmana. Abans treballava dos jornades completes, que representaven “un mínim de vuitanta hores a la setmana, amb guàrdies i caps de setmana en actiu”, i atenia “una mitjana de seixanta pacients al dia”. El salari “és més del doble i el contingut del lloc de treball és també més interessant”, reconeix. Els metges joves a França, segons Martín, “comencen amb una retribució d’uns 60.000 euros a l’any”, mentre que els “sèniors”, com és el seu cas, amb més experiència, en reben “entre 100.000 i 120.000”. El canvi requereix “un esforç i un salt d’idioma important, però compensa, sens dubte”, assenyala. Afegeix que França busca metges per contractar “immediatament” i que el nivell mínim de francès per treballar- hi és el B2.
