Sis de cada deu municipis de Lleida han guanyat habitants en quatre anys

La majoria de municipis de Lleida ha guanyat població al llarg dels últims quatre anys, un creixement que els ajuntaments solen atribuir a l’èxode de les ciutats arran de la Covid-19. Sis de cada deu, un total de 146, van augmentar el seu cens entre el 2019 i el 2021, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En el que va de 2022 ha suposat un punt d’inflexió per a algunes d’aquestes localitats. Mentre que algunes han consolidat i fins i tot reforçat el creixement, d’altres l’han vist frenar i fins i tot retrocedir.

Els ajuntaments protagonitzen desenes d’iniciatives, en solitari o en col·laboració amb altres administracions, per atreure nous habitants i conservar els que ja tenen. Alguns petits pobles han experimentat forts creixements, fet que en ocasions posa a prova la capacitat d’infraestructures i equipaments públics construïts per a poblacions molt menors. És el cas de Bausen, el cens del qual ha crescut en un 20%.

L’ajuntament adverteix que la carretera d’accés al poble és insuficient per absorbir el trànsit de veïns i turistes i queda bloquejada amb facilitat quan hi aparquen als marges. Lles de Cerdanya ha augmentat el cens un 19%, cosa que ha obligat a construir un nou consultori mèdic.A Granyena de les Garrigues i Prats i Sansor la població ha crescut un 18%. L’alcalde d’aquest últim municipi, Xavier Picas, va apuntar que la capacitat de l’escola “arriba al seu límit” amb 40 alumnes i que aquest any l’ajuntament ha hagut de cedir l’espai de l’arxiu municipal perquè el col·legi habilités una aula.

Totes aquestes localitats i altres com el Vilosell han crescut de forma continuada fins ara. Diferent és el cas de Fulleda. Té 91 veïns, més dels 85 que tenia abans de la pandèmia. Tanmateix, n’ha perdut una desena respecte al 2021, quan va arribar a 101 després de tres anys de creixement.

Habitatge, serveis i teletreball, requisits per a la repoblació de la Lleida més rural

L’augment de població durant la pandèmia pot consolidar-se o no, però ha deixat importants lliçons en matèria de repoblació. L’experiència dels últims anys ha demostrat que són moltes les persones disposades a viure en municipis rurals si disposen d’habitatge, serveis i tenen la possibilitat de treballar-hi. Les diferents iniciatives dirigides a atreure nous habitants incideixen en aquests tres factors.Un exemple d’aquesta circumstància és el pla pilot que la Generalitat ha posat en marxa als set municipis de les Garrigues Altes.

Contempla habilitar vivendes en edificis municipals i també impulsar el desplegament de la fibra òptica per afavorir el teletreball i l’activitat empresarial a la zona. Fer habitables edificis que no van ser construïts per a això és una cosa que preveuen fer també altres municipis a la resta de la província. Per exemple, Ciutadilla espera construir quatre pisos socials a l’interior de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, i Montferrer i Castellbò espera donar aquest ús a l’antiga escola d’Els Agols.Donar ús a habitatges buits és un altre front obert tant per afavorir la repoblació com per impedir el deteriorament dels edificis.

Biosca va arribar a cedir-les de forma gratuïta per atreure nous veïns, mentre que l’Associació de Micropobles ha engegat un programa sense precedents per instal·lar una vintena de famílies de refugiats en setze pobles lleidatans.El consell de l’Urgell ha elaborat un cens d’habitatges buits, que va permetre constatar que sumen fins a 2.300 i que almenys la meitat podrien rehabilitar-se mitjançant contractes de masoveria urbana. Aquesta modalitat es va provar a Maldà, amb una parella que encara habita la vivenda que va rehabilitar. Des de la ciutadania sorgeixen també iniciatives com cooperatives d’habitatges com la que plantegen crear en una antiga granja de Maldà i la que ja hi ha a Baix Pallars.

Per la seua part, línies de subvencions de la Diputació, la Generalitat i l’Estat, especialment les del fons Next Generation de la UE, reserven partides per afavorir els pobles petits, en el marc de polítiques públiques per frenar la despoblació rural.