Josep Castells: «Els projectes per al Pirineu han d'existir amb o sense Jocs»

Josep Castells, president d’ERC al Pirineu i exalcalde de Castell de Mur, ha pres aquesta setmana possessió del càrrec de delegat de la Generalitat al Pirineu com a conseqüència de la marxa de Junts del Govern. La seua tasca més immediata serà el desplegament de les diferents conselleries a les comarques de muntanya. A banda d’atansar l’administració catalana a la població pirinenca, Castells creu necessari transmetre al Govern la visió dels habitants del territori sobre les qüestions que els afecten

Porta molt poc en el càrrec, per on pensa començar?

Vaig prendre possessió dimarts, era una cosa imprevista. El meu paper és atansar el Govern a la població, captar les inquietuds del territori i transmetre la visió de les persones que hi viuen. El projecte més immediat és el desplegament dels diferents departaments de la Generalitat a la vegueria del Pirineu, una cosa en la qual ja va treballar el meu antecessor i a què donaré continuïtat. Espero que algunes conselleries puguin completar el procés aquest mateix any, com per exemple el de Salut, que té ja una estructura establerta. Disposar-ne és el més important, per sobre de nomenar el director territorial de cada conselleria.

És el que van fer els governs tripartits: nomenar primer el director per després desenvolupar un equip al voltant.

Sí, i no vull desmerèixer l’esforç que es va portar a terme llavors. Va ser la base del que fem ara, gràcies a això ara no partim de zero. Tanmateix, els polítics van i venen, mentre que les estructures de l’administració són més estables. Al Pirineu n’hi va haver prou amb cessar els directors territorials que havia nomenat el tripartit, adduint la necessitat de retallar despeses en plena crisi, per fer marxa enrere en la descentralització. Crec que l’actual Govern té una voluntat ferma de desplegar una estructura estable.

Quan era alcalde de Castell de Mur es va oposar a una línia de molt alta tensió. Ara una altra de molt similar està en tràmit.

Ho vaig veure anys enrere com a alcalde de Castell de Mur, quan Red Eléctrica de España promovia la seua MAT al Pallars Jussà, i ara ho fa l’empresa Forestalia. Crec que la posició de la Generalitat sempre ha estat la mateixa: no es pot obrar d’esquena al territori. Se n’ha d’escoltar la veu, especialment dels que pateixen l’impacte de grans infraestructures sense que els aportin cap avantatge com a contrapartida. Escoltar la població és encara més important al Pirineu, on som pocs: l’1 per cent de la població catalana en el 20% del territori de Catalunya. En el cas de la línia de molt alta tensió i les grans extensions de panells solars que promou la mateixa empresa al Pallars Jussà, no s’ha tingut en compte el territori. El model basat a produir l’energia en un lloc per consumir-la en un altre és el de fa un segle. Era el temps de les centrals hidroelèctriques i no hi havia més remei que fer-lo així, però ara parlem d’instal·lar panells solars i el sol brilla a tot arreu.

Una altra mobilització és la de la plataforma contra els Jocs d’Hivern. Creu que aquesta oposició representa una majoria?

Més que estar-hi a favor o en contra, els que protesten saben que un esdeveniment com els Jocs d’Hivern no pot ser la solució per al Pirineu. No pot ser que se celebrin i al finalitzar no en quedi rastre, com una flamarada que brilla i s’apaga. El projecte per al Pirineu ha d’existir amb o sense Jocs i puc entendre els que s’hi oposen: a les comarques de muntanya ens costa creure que algú farà alguna cosa de veritat per l’equilibri territorial. Tanmateix, els Jocs també poden cridar l’atenció sobre nosaltres, cosa que pot ser beneficiosa. I també poden estimular i posar data a unes inversions que ara no la tenen. Això sí, cal evitar efectes adversos com l’especulació urbanística, i crec que aquesta és la voluntat del Govern.

Les crítiques als Jocs s’han estès a l’esquí mateix, i al fet que la Generalitat subvencioni canons de neu. Què n’opina?

El que es busca és tenir un impacte menor a l’hora de fabricar neu (els canons d’última generació consumeixen menys aigua i energia). És cert que, davant del canvi climàtic, és necessari diversificar l’economia del Pirineu i no basar-la en un únic sector. Tanmateix, la neu ha mantingut l’economia de part del territori fins ara i no hem de menysprear-la. No s’han de clausurar totes les estacions d’esquí perquè un any hi hagi poca neu, però tampoc no fiar-ho tot als esports d’hivern, seria una inversió d’alt risc. La diversificació és essencial, i de fet l’Alt Urgell i el Pallars Jussà mai no han viscut de la neu.

La necessitat d’atreure població als municipis rurals està en el centre del discurs polític.

De vegades no es tracta només que vinguin nous veïns, sinó d’evitar que marxin els que ja tenim. Això és el que, per desgràcia, succeeix quan els joves marxen a estudiar. Pocs tornen. Per evitar-ho hi ha d’haver igualtat d’oportunitats, amb independència del municipi on cadascú viu.

Tanmateix, la pandèmia de la Covid ha donat molts exemples de persones que trien viure al Pirineu si tenen oportunitat de teletreballar.

Sí, i per això és vital que disposem de fibra òptica. No n’hi ha prou que arribi a cada municipi, recordem que Tremp té 27 pobles. És necessari tenir connexió de banda ampla en cada nucli de població, ja sigui amb fibra o amb una altra tecnologia. Menys que això no serveix per atreure empreses ni persones que teletreballen. Pot servir als turistes, i això és ja un gran avenç, però no permet anar més enllà. També persisteixen carències en la cobertura de telefonia mòbil i és necessari garantir les comunicacions dels pobles per carretera.

En ocasions es planteja restablir plans d’obres en camins.

En primer lloc, crec que més que de camins s’hauria de parlar de carreteres d’accés a pobles. El principal problema és que són municipals, propietat d’ajuntaments que no compten amb els recursos necessaris per mantenir-les.Crec que haurien de passar a mans d’administracions supramunicipals com la Diputació i la Generalitat, sempre respectant la sobirania municipal i amb la participació dels ajuntaments. A més és necessari millorar les comunicacions transversals a través del Pirineu. Ara es tarda menys a viatjar des del Pont de Suert fins a Barcelona que des del Pont de Suert fins a Puigcerdà, a pesar que la distància en aquest últim cas és molt menor.

És delegat del territori on hi ha protestes pel llop i l’os. Podem conviure encara que hi hagi llops i ossos. Ara bé, la visió de ramaders, agricultors i persones que viuen al territori ha de ser tinguda en compte.

Venim d’un estiu de grans incendis forestals. Què es pot fer en aquest sentit? Impulsar la comercialització de la biomassa per fabricar pèl·let podria contribuir més a tenir cura dels boscos que atorgar subvencions per a neteges forestals. Si no s’hi fa res, els boscos seran un polvorí.