Una víctima de l'estafa amb criptomonedes destapada des de Lleida va perdre 800.000 euros
Una veïna de Puigcerdà que va fer una aportació inicial de 250 euros i a qui li van fer creure que estava obtenint grans beneficis.
Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil han donat més detalls aquest dilluns de la investigació internacional contra una organització criminal d’abast mundial especialitzada en estafes amb criptomonedes que hauria guanyat més de 2.000 milions d’euros. La investigació es va posar en marxa el 2018 arran de la denúncia d’una dona d’edat avançada de Puigcerdà a qui haurien estafat uns 800.000 euros. Com a la resta de víctimes, la majoria gent gran sense experiència inversora, a partir d’una aportació inicial de 250 euros li van fer creure que estava obtenint grans beneficis. Mentre feia inversions, els estafadors li van instal·lar un programa a l’ordinador per controlar tots els seus moviments econòmics. Quan va detectar l’estafa ja li havien buidat els comptes. A l'Estat espanyol, la investigació ha estat dirigida pel Jutjat d'Instrucció 2 de la Seu d'Urgell i la Fiscalia de Lleida (més informació en l'edició d'aquest dimarts de SEGRE).
Avui, en roda de premsa al Complex Egara, Manuel Martín, tinent coronel de la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, ha explicat que la xarxa desarticulada en col·laboració amb les policies de set països europeus és la més important dedicada a les estafes amb criptomones detectada fins ara a Europa. Després de quatre anys d’investigacions, el passat 8 i 9 de novembre les diferents policies participants van desplegar un ampli dispositiu a Albània, Bulgària, Geòrgia, Macedònia del Nord i Ucraïna que va finalitzar amb 15 centres de trucades desmantellats, dos dels màxims responsables detinguts a Albània, 16 persones investigades i la intervenció de més de 355 ordinadors, diversos mòbils, tauletes i altres objectes electrònics amb informació rellevant.
Un dels centres de trucades més important, amb 800 treballadors, es va desmantellar a Ucraïna. Aquí, Manuel Martín ha destacat que tot i el moment complicat que viu el país amb la guerra amb Rúsia, la seva policia va seguir treballant per fer la seva part en el dispositiu. Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil van participar en el dispositiu fet a Albània, on es centralitzaven les trucades a Espanya. “Ha estat un exemple de coordinació policial i l’exemple a seguir en un futur per combatre les estafes a internet, el delicte que més creix amb diferència”, ha destacat Manuel Martín. Tot i que precisar-ne el nombre de víctimes exacte serà molt difícil, es calcula que en podrien haver desenes de milers, unes 17.000 només a l’estat espanyol. Pel que fa als guanys obtinguts –se n'han recuperat uns 300.000 euros–, s’acostarien als 2.400 milions d’euros. “Analitzant les dades, l’organització tenia uns beneficis d’uns 400 euros al minut”, ha assenyalat Martín. La xarxa utilitzava persones conegudes en els diferents països per fer publicitat i a Espanya, fins i tot, esponsoritzava equips de futbol.
Joan Carles Granja, intendent cap de la Divisió d’Investigació Criminal, ha explicat que la investigació va començar amb la denúncia d’una dona gran de Puigcerdà el 2018. Segons va explicar a la policia, després d’una petita inversió inicial de 250 euros, li van fer veure que els beneficis eren exponencials. Després de diverses aportacions de diners, quan va intentar recuperar el que havia guanyat, les persones amb qui havia tingut contacte van desaparèixer, així com els webs falsos on feia el seguiment de les seves inversions. En total havia perdut 560.000 euros.
En el moment que va intentar recuperar els diners, la mateixa organització es va posar en contacte amb ella simulant ser un despatx d’advocats que l’ajudarien a recuperar la inversió feta. Aquí, li van fer pagar una quantitat de diners en concepte d’honoraris que també va perdre. Finalment, la suma perduda va ser de 800.000 euros. Com en aquest cas, la majoria de víctimes responien al perfil d’una persona gran sense cap experiència inversora, gent molt fàcil de manipular. Els captaven quan s’interessaven en la inversió en criptomonedes en el més d’un centenar de webs falsos que gestionaven. De cada víctima, els treballadors dels centres de trucades en feien un exhaustiu seguiment amb l’únic objectiu de “buidar-los” els comptes bancaris. "Quan passava l'etapa d'enamorament i volien recuperar els diners, normalment després d'unes 20 aportacions, la mateixa organització els oferia serveis alternatius com cursos en criptomonedes per seguir cobrant", ha explicat Granja.