La denunciant de l'estafa de la macroestafa de criptomonedes a la Seu d'Urgell va perdre 800.000 euros

Una adreça IP –Internet Protocol, l’identificador amb el qual es registra un ordinador connectat a una xarxa– coincident va permetre als Mossos d’Esquadra de la Seu d’Urgell relacionar dos denúncies que han permès desarticular una de les estafes més grans d’Europa en criptomonedes. La primera denúncia que van rebre va ser a finals del 2017 d’un veí de la capital de l’Alt Urgell al qual van estafar uns 8.000 euros. Poc després en va arribar una segona, de molta més envargadura. Una dona d’edat avançada de Puigcerdà s’havia quedat sense 800.000 euros després d’haver-ne invertit inicialment 250 en l’adquisició de criptomonedes.

“A través de les informacions aportades per les víctimes i després d’un estudi en profunditat, vam arribar a la conclusió que havien estat estafats per la mateixa xarxa, situada en un call center d’Albània”, va comentar ahir a aquest diari el sergent Martí Giró, cap de la Unitat Territorial d’Investigació (UTI) dels Mossos a la regió del Pirineu Occidental. El sergent va afegir que “el 2020 hi va haver una tercera víctima a Vielha, en aquest cas d’uns 160.000 euros”. Aquestes són tres de les 17.000 víctimes que els Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil –que es va afegir a la investigació arran d’una denúncia a Osca– estimen que hi ha a Espanya, moltes de les quals encara no han denunciat al no ser conscients de l’estafa.

La xarxa desarticulada la setmana passada guanyava uns 400 euros al minut, 50 milions d’euros cada trimestre, i hauria tingut uns beneficis de 2.400 milions d’euros. Aquestes dades les van donar a conèixer ahir aquests dos cossos policials en una roda de premsa conjunta que va tenir lloc al Complex Egara dels Mossos a Sabadell. Una complexa investigació que van iniciar el 2018 la Unitat d’Investigació dels Mossos d’Esquadra de la Seu, la Fiscalia de Lleida i el jutjat d’instrucció 2 de la capital de l’Alt Urgell.

Després de quatre anys d’investigacions, la setmana passada es va desplegar un ampli dispositiu a Albània, Bulgària, Geòrgia, Macedònia del Nord i Ucraïna que va finalitzar amb quinze call centers desmantellats.

“Les víctimes estaven convençudes que guanyaven molts diners”

L’intendent en cap de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos, Joan Carles Granja, va explicar ahir el cas de la veïna de Puigcerdà. “Va fer una inversió inicial de 250 euros i van simular que els beneficis eren exponencials.

Després de diverses aportacions de diners, quan va intentar recuperar el que havien guanyat, les persones amb les quals havia tingut contacte van desaparèixer, així com els webs falsos on feia el seguiment de les inversions. En total, havia perdut 560.000 euros.” L’estafa no va acabar aquí. “En el moment que va intentar recuperar els diners, la mateixa organització es va posar en contacte amb ella simulant ser advocats que l’ajudarien a recuperar la inversió.

Li van fer pagar una quantitat en concepte d’honoraris, que també va perdre. Finalment, la suma estafada va ser de 800.000 euros”, va afegir Granja. “Funcionaven amb un doble vessant. D’una banda, amb un tecnologia molt avançada i, d’altra banda, amb enginyeria social, ja que sabien en cada moment com tractar la víctima”, va explicar el sergent Giró. El cap de l’UTI al Pirineu va afegir que “les víctimes estan convençudes que estan guanyant molts diners i això els porta a invertir més i més”. En aquest sentit, va dir que “hi ha moltes persones que ara descobriran que han estat víctimes perquè fins ara pensaven que havien perdut una inversió”.

Les aportacions inicials eren de 250 euros i, a mesura que a la víctima li oferien suposats beneficis, mitjançant aplicacions, la seua confiança amb el suposat broker augmentava, fet que provocava que continués dipositant més diners a la plataforma.