INVESTIGACIÓ HISTÒRIA
Identifiquen deu camins que unien l'Alt Urgell i Andorra
Investigació de passos històrics
Un dels passos fronterers a l’Alt Urgell.
Estudiar com era la mobilitat dels veïns que vivien en pobles propers a la frontera amb Andorra durant els segles XVIII i XIX i fins a la segona meitat del XX, quan l’èxode rural va comportar l’abandó d’una part important d’aquestes terres. Aquest és un dels objectius de la investigació del geògraf i edil de Cultura i Esports de la Seu d’Urgell, Carlos Guardia, que ha identificat una desena de passos a partir de mapes cartogràfics i altres documents històrics. Ha elaborat un treball de camp per comprovar en quin estat es troben i si hi ha elements originals que es conserven.
La idea és analitzar tot això amb la voluntat de donar-ho a conèixer i posar en relleu la seua importància. Els camins de la vall d’Andorra han tingut gran importància en la travessia del Pirineu. Així, les hipòtesis més recents plantegen que la mateixa existència del bisbat d’Urgell podria respondre a la necessitat d’organitzar aquest espai de trànsit en un moment de conflicte entre francs i visigots, al segle VI.
A l’edat mitjana van tenir un paper en el context dels interessos estratègics dels comtes de Foix que, una vegada convertits en vescomtes de Castellbò, es van interessar en el seu control.
