Dos nenes de Tremp refermen que van patir abús sexual

Dos nenes de 14 anys de Tremp van relatar ahir davant de l’Audiència de Lleida com un conegut en va abusar el 2019, quan en tenien 11. Les dos van declarar protegides per una mampara. “Vam anar a la mesquita amb el meu pare i el meu germà petit. El meu pare va entrar a resar i nosaltres ens vam quedar en una sala. L’acusat, que era un conegut del meu pare, va venir per darrere i em va començar a tocar els pits”, va afirmar una d’elles davant del tribunal. L’altra menor va explicar que l’home li va demanar que li llegís unes cartes perquè no les entenia.

“Una vegada al portal, em va començar a besar a la boca. Em va agafar del braç però vaig poder escapar. Me’n vaig anar corrent cap a casa i l’hi vaig explicar a la meua mare”, va detallar. Ho van denunciar aquell mateix dia davant dels Mossos d’Esquadra. Un policia va assegurar al judici que la nena “estava molt nerviosa i avergonyida. Fins i tot va dir que li feia tan fàstic que s’havia rentat la boca amb sabó”.

En canvi, l’acusat, de 61 anys i que va declarar amb l’ajuda d’un intèrpret, va negar que hagués abordat sexualment les nenes malgrat que en el seu dia va dir que a una d’elles –que suposadament va besar a la boca– li va fer dos petons en senyal d’agraïment, segons va recordar el fiscal. El Ministeri Públic va sol·licitar una condemna de sis anys de presó per dos delictes d’abús sexual a menors de 16 anys i dos indemnitzacions de 1.500 euros pels danys morals. La psicòloga del departament de Justícia va afirmar que el relat de les dos menors “té molts indicadors de credibilitat” i que les dos tenien un sentiment de vergonya.

La defensa va demanar l’absolució per falta de proves. A més, va posar en dubte la motivació de la menor suposadament assetjada a la mesquita, que no va denunciar els fets fins que no va saber el que li havia passat a la seua amiga. Sobre això, el fiscal va argumentar al tribunal que la menor va intentar explicar al seu pare què havia passat al temple, però que no la va entendre i que, quan es va assabentar del que li havia passat a l’altra, es va decidir a “fer un pas endavant”.