Marta Domènech: «El turisme aporta a la comunitat més del que aquesta és conscient»

El sector turístic de Lleida ha sortit reforçat de la pandèmia, en gran part pels seus espais naturals. Creu que aquest turisme ha vingut per quedar-se? Dèiem que amb la pandèmia hi hauria canvis de comportaments i actituds en el consumidor. El 2020 i el 2021 va ser així perquè la gent no es podia moure i molts catalans van descobrir Catalunya. Aquest any 2022 hem pogut tornar a agafar avions de forma lliure i hem tornat a tenir comportaments com els de l’any 2019, encara que també hi ha hagut un llegat a l’interior, però no ha estat un canvi de comportament com el que esperàvem socialment. Sí que és veritat que el que s’ha trobat la gent aquest 2022 no li ha agradat: avions al màxim, aeroports col·lapsats.. M’agradarà estudiar què passa l’any que ve en termes de comportaments i si tornem a tenir realment canvis, que és el que esperàvem, que la gent torni al sector de la naturalesa, d’espais oberts i naturals, que sí que és veritat que han sortit reforçats.

Quins projectes turístics rebran fons Next Generation a la demarcació? Del 2021, que són dels que podem parlar perquè encara estem treballant els del 2022, n’hi ha tres: el Naturalment Lleida de la Diputació, amb una inversió de 3,5 milions; el pla de sostenibilitat turística de la Vall de Boí, amb dos milions, i el projecte del consorci Segre-Rialb, amb 2,5 milions. En total, vuit milions i una inversió induïda d’uns altres tretze milions.

Quin paper poden tenir aquests fons europeus per al sector turístic de Lleida? Tractor. La voluntat és que siguin l’ànima perquè tu facis una infraestructura o uns equipaments que acabin estirant el territori i puguem tenir cada vegada més un equilibri territorial i una destacionalització.

El turisme pot ajudar a lluitar contra la despoblació? Totalment. El turisme representa el 12 per cent del PIB de Catalunya, però hi ha territoris, també de Lleida, on és del 33%. Per tant, no és una opció dedicar-se o no al turisme, és una obligació en segons quines comarques i és la gran font d’alimentació de la zona. Si ets capaç de generar infraestructura i equipaments que facin, per exemple, que una família digui “em moc a un poble de Lleida perquè puc explotar una zona del riu o puc treballar al Parc Nacional”, al final són famílies i fills que es queden a les escoles rurals i això acaba generant riquesa.

El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida va aconseguir el segell Biosphere Destination per a la demarcació. Quines potencialitats té Lleida en turisme sostenible? Aquesta és una etiqueta d’un recurs que ens explica com a destinació sostenible i que necessita fer un canvi cap a l’emergència climàtica. Hi ha molta gent que es mou ara per aquest tipus de registres.

Som a les portes d’una nova campanya d’esquí i les estacions han invertit més de 23 milions d’euros per fer millores. Com es pot acompanyar aquest esforç inversor des del Govern? Fa anys que fem la campanya Pirineus des de l’Agència Catalana de Turisme, que sortirà ben aviat, que acompanya i ajuda que guanyem consumidors per a aquestes inversions i també intentem mantenir la campanya tot l’any. També fem la de Muntanya, que fem moltes vegades acompanyats per Ferrocarrils. És explicar la destinació en termes de promoció i de comercialització.

Què pensa de les crítiques al model turístic de l’esquí? Moltes vegades el turisme, i en aquest cas el sector de l’esquí, de la neu, de la muntanya, aporta més a la comunitat del que aquesta de vegades és conscient. Parlem d’altres zones. Lloret, que és l’exemple de la campanya d’estiu de sol i platja, està fent molta feina per poder desestacionalitzar i està fent inversions en una piscina olímpica, en atletisme.

Això ajuda a desestacionalitzar per portar grups que vinguin a entrenar. Qui es beneficia d’això durant tot l’any? El veí de Lloret, que per un preu mòdic amb tarifa municipal té una piscina olímpica i una pista d’atletisme, que, si no tingués el turisme, no tindria aquests equipaments. Doncs passa exactament el mateix amb les estacions d’esquí. Necessitem cuidar molt l’emergència climàtica per continuar tenint neu natural i poder viure en aquestes zones del sector turístic.