Promouen reintroduir el linx ibèric a l'Urgell per pal·liar la plaga de conills

Els primers estudis per reintroduir el linx ibèric a Lleida proposen alliberar-los al nord de l’Urgell i el seu entorn a la Noguera i la Segarra, on l’elevada proliferació de conills provoca importants danys a l’agricultura. Aquests felins són el seu depredador natural, però no n’hi haurà prou per si sols per controlar la plaga. Per aquesta raó, la reintroducció d’aquesta espècie protegida haurà d’anar acompanyada de mesures addicionals per reduir la població de conills. Així ho van explicar membres de Crew Foundation, una de les entitats que duen a terme des de fa gairebé dos anys estudis sobre el terreny per preparar el retorn del linx.

Els estudis previs a la reintroducció, finançats per l’Estat espanyol, duraran un any més, per la qual cosa l’alliberament de linxs no es plantejarà almenys fins al 2024. Inicialment es va valorar fer-ho a Mas de Melons, a les Garrigues i el Segrià. Tanmateix, l’abundància de conills, principal aliment del linx, va convèncer Crew Foundation que el nord de l’Urgell i el seu entorn són un lloc idoni per establir una població viable d’aquests felins.

Allà plantegen alliberar-ne vuit, majoritàriament femelles, malgrat que la xifra dependrà de la disponibilitat en centres de cria o la possibilitat de capturar-los en el medi natural per traslladar-los.“Un linx menja un o dos conills al dia i provoca que es dispersin i en disminueixi la concentració”, expliquen Xavier Rovira i Antares Bermejo, de Crew Foundation. Ambdós coincideixen que amb aquests felins no n’hi haurà prou per frenar la ràpida proliferació de conills. Acompanyar la reintroducció de mesures addicionals per controlar la plaga pretén afavorir l’acceptació social del projecte i implicar la població local.

Aquestes mesures inclouen tanques electrificades (vailets elèctrics), barreres de cultius perquè els conills se n’alimentin i no danyin les collites i adobs que els repel·leixen, entre d’altres. Complementen la caça, les trampes i altres mesures que s’han aplicat fins ara a Lleida i han estat provades a Castella-la Manxa i Extremadura, en el marc d’un programa de prevenció de danys per conills finançat per la UE.

Un animal únic per estimular l’ecoturisme i millorar la caça

Crew Foundation defensa la reintroducció del linx ibèric a les comarques del pla de Lleida com una oportunitat d’estimular l’ecoturisme, gràcies a l’atractiu que suposa una espècie protegida que no pot trobar-se en cap altre indret del planeta. Actualment la seua població es limita al sud de la Península. Així mateix, l’entitat va recalcar que la presència d’aquest felí no interfereix en activitats com l’agricultura, la ramaderia o la caça. En el cas d’aquesta última, va apuntar que el linx contribueix a augmentar les poblacions de perdius a les zones on s’estableix, a causa que foragita les guineus, els principals depredadors terrestres d’aquestes aus.

Una espècie que es recupera després d’arribar al límit de l’extinció

Restes òssies acrediten la presència del linx ibèric a Catalunya segles enrere, però es desconeix amb exactitud quan va desaparèixer del territori català. En el conjunt de la península Ibèrica va arribar al límit de l’extinció a començaments de segle: l’any 2002 en quedaven menys d’un centenar d’exemplars. Des d’aleshores, programes de cria i reintroducció han aconseguit elevar-ne el cens a més de 1.300 individus, per bé que tots es concentren per ara al sud de la Península, a Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura i Portugal. Aquest animal és d’una mida i un pes menors que el linx boreal, present en diferents països europeus.