Llum verda al pressupost de la Diputació de Lleida per al 2023 amb el suport d'ERC, JxCat i UA i l'abstenció del PSC

El Ple de la Diputació de Lleida ha donat l'aprovació inicial al pressupost de la institució i dels seus organismes autònoms per al 2023, que suma 149.693.062 euros, un 4,2% més que l'actual. Els comptes han rebut el suport dels dos grups del govern (ERC i JxCat) i d'Unitat d'Aran. El PSC s'ha abstingut, mentre que En Comú Podem i Cs hi ha votat en contra. Destaca el Pla de Salut dotat amb 8 milions anuals entre 2023 i 2025 per millorar infraestructures sociosanitàries municipals, i l'increment del 50% dels ajuts als consells comarcals per disposar de noves places de secretaria i intervenció que donin suport als ajuntaments. El Ple també ha acordat una declaració institucional per erradicar la violència contra les dones, amb motiu del 25-N.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i el vicepresident primer, Jordi Latorre, han destacat que els comptes consoliden i reforcen el suport als ens locals de la demarcació, amb un increment pressupostari del 4,2% respecte al 2022. Talarn ha posat de relleu que la distribució dels ajuts i subvencions dels diferents plans econòmics es continuarà fent seguint  "bases objectives" i amb "criteris de discriminació positiva" cap als municipis de muntanya o amb risc de despoblament.

Latorre ha dit que els comptes "aporten protecció, per facilitar la tasca als ajuntaments; són conscients de la situació que amenaça les institucions lleidatanes, i aposten per la sostenibilitat, perquè fan un salt endavant en les polítiques públiques per lluitar contra la crisi climàtica".   

Des del govern han remarcat el nou Pla triennal per a inversions de Salut, que permetrà injectar fins a 24 milions d'euros en infraestructures sociosanitàries locals entre els anys 2023, 2024 i 2025, a raó de 8 milions d'euros anuals. D'altra banda, el Pla de cooperació municipal estarà dotat amb 19 milions i el pla de cooperació Comarcal, amb 5,3 milions d'euros. En aquest sentit, s’incrementen en un 50% els ajuts als consells comarcals per destinar noves places de secretaria i intervenció que donin suport tècnic als ajuntaments. Així mateix, el Pla d'inversions municipal bianual destinarà 10 milions a la transformació dels municipis.

Suport d'UA, atenció "crítica" del PSC i rebuig d'ECP i Cs

El portaveu d'Unitat d'Aran (UA), Amador Marqués, ha justificat el suport als comptes, després que el govern hagi acceptat part de les esmenes de la formació. Marqués ha expressat la voluntat d'UA de facilitar la governabilitat a institució, tot i la majoria de què disposen ERC i JxCat, en benefici de tots els municipis de la demarcació, més enllà de defensar els interessos propis de l'Aran.

De la seva banda, el PSC ha optat per una "abstenció crítica" perquè, tot i que s'hagin acceptat algunes de les seves esmenes i l'increment pressupostari, considera que caldria més inversió en infraestructures importants, en seguretat vial i en transició ecològica i agilitzar el desplegament de la xarxa de fibra òptica. El diputat socialista, Agustí Jiménez, també ha criticat la "baixa execució" dels pressupostos d'anys anteriors i ha reclamat revertir aquesta situació.  

Des d'ECP, la seva portaveu, Elena Ferre, ha defensat el vot contrari als pressupostos per "continuistes i conservadors" i ha lamentat les "mançanes" a l'hora d'avançar, sobretot, en justícia social i en transició ecològica i mediambiental. Així mateix, ha qüestionat les garanties per donar compliment al conjunt de les partides previstes.

La portaveu de Ciutadans (Cs), Maria Burrel, ha reclamat més transparència en la tramitació dels comptes i ha dit que "és un pressupost que no té en compte a les famílies, als joves, a les pimes ni als autònoms, ni tampoc té en compte les necessitats dels petits municipis". També ha criticat que la Diputació hagi d'assumir inversions al territori que correspondrien a la Generalitat.

Les emenes plantejades del PSC -al marge de les acceptades pel govern-, Cs i ECP han quedat rebutjades. D'altra banda, ha quedat aprovades les plantilles del personal de la Diputació i dels seus organismes autònoms recollides en els respectius pressupostos. La sessió també ha aprovat l'expedient de modificació de la Relació de llocs de treball (RLT) de la institució, que planteja crear nous llocs de treball de comandament i de base, així com definir les funcions d'altres lloc laborals de la institució i dels seus organismes autònoms.

Rebuig a totes les formes de violència contra les dones

El Ple, corresponent al mes de novembre, ha acordat una declaració institucional per condemnar i rebutjar des de la lleidatana qualsevol tipus de violència exercit contra les dones,  amb motiu de la commemoració del 25-N, Dia internacional per a l'erradicació de la violència vers les dones.

Conveni per reformar i ampliar el CAP de Tàrrega

El Ple també ha donat llum verda, en aquest cas per unanimitat, al conveni de col·laboració entre la Diputació de Lleida, l'Ajuntament de Tàrrega, l'ICS i el Servei Català de la Salut per a l'ampliació i remodelació del CAP de Tàrrega. El cost del projecte supera els 4,2 milions d'euros, que assumirà la diputació lleidatana entre els anys 2023 i 2024.  

L'actuació preveu reestructurar part de l'edificació existent per modernitzar i ampliar les instal·lacions actuals amb més consultes per l'atenció primària i especialitats mèdiques i altres serveis sanitaris. També permetrà donar cabuda fonamentalment al Servei d'Urgències i tot el que fa referència a salut mental infantil i d'adults. Així mateix, el projecte preveu millorar el condicionament d'espais per a l'atenció d'emergències i drogodependències lligades a la salut mental i l'adequació i urbanització de l'aparcament i zona verda.

Altres convenis

Així mateix, el Ple ha aprovat l'addenda al conveni de col·laboració entre la Diputació i el Consorci Localret, aprovat pel Ple del 19 de novembre del 2020, que preveu una aportació anual de 58.000 euros per als exercicis 2021 i 2022. També ha avalat conveni de col·laboració amb l'Associació d'Ajuda Mútua d'immigrants a Catalunya (AMIC) per a l'assessorament i informació als treballadors immigrants durant els anys 2022 i 2023 i d'atorgament d'una subvenció de 48.100 euros per al 2022 en el marc d'aquest conveni.

La sessió d'aquest dijous també ha aprovat els convenis, per una banda, entre la Paeria de Lleida i la Diputació en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament per fomentar l'educació per a la transformació social i impulsar l L'Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans (EGiBDH) i el treball en xarxa entre agents, per al període 2022-2023. De l'altra, el conveni entre la Diputació de Lleida i la Coordinadora d'ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida per impulsar la cooperació, l'educació i la comunicació per al desenvolupament, la cultura de la pau i l’enfortiment del teixit associatiu i solidari a la demarcació, per als anys 2022-2023.

Finalment, el Ple també ha autoritzat a l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) a signar l'addenda al conveni de col·laboració de la diputació lleidatana amb la Fundació Julià Carbonell per a l'activitat de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, amb una aportació de 40.000 euros per als anys 2021, 2022 i 2023. Així mateix, ha autoritzat l'IEI a signar l'addenda al conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Lleida corresponent al període 2021-2023 destinada a l'increment de costos del Pla de Cultura de la Paeria 2022, també amb una aportació de 40.000 euros.

La sessió plenària també ha autoritzat a l'IEI a signar els convenis per atorgar subvencions a la Fundació Espurnes Barroques i a la Fundació Xarxa d'espectacles infantils i juvenils de Catalunya. En ambdós casos la diputació aportarà a cadascuna d'aquestes entitats 10.000 euros anuals els exercicis 2023 i 2023.

Talarn expressa el suport a Bernat Solé per la seva inhabilitació

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha aprofitat l'informe de presidència per expressar el suport a l'encara delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, després la sentència del Tribunal Suprem que confirma la seva inhabilitació per desobediència durant l'1-O quan era alcalde d'Agramunt (Urgell). Talarn ha dit que amb aquesta "injusta" inhabilitació es vol "castigar" el projecte polític de la formació al qual pertany Solé, ERC. "Un tribunal submergit en l'arbitrarietat ha volgut tornar a posar pals a les rodes a un procés de solució política d'un conflicte que és polític i no judicial", ha assenyalat. Així, el president de la Diputació ha defensat la taula de diàleg entre els governs català i espanyol.