El Segarra-Garrigues diversifica cultius en el 20% del regadiu en cinc anys
Els agricultors introdueixen noves varietats de fruiters, cereal, hortalisses i vinya
Una plantació de soja a l’esquerra i de mongeta seca, a la dreta, dins del regadiu.
De les gairebé 12.000 hectàrees que rega el canal Segarra-Garrigues, més d'un 20% estan plantades amb nous cultius. Aquest canvi, que s'ha produït els últims cinc anys, ha permès diversificar les varietats de fruiters, cereals, hortalisses i vinya i en l'actualitat s'experimenta amb plantes aromàtiques i amb llegums.
Els últims cinc anys els regants del Segarra-Garrigues han diversificat els cultius en més d’un 20% de la superfície en regadiu, que abasta unes 12.000 hectàrees. Les noves varietats que s’han introduït són, principalment, fruiters, cereals, hortalisses i vinya en més de 2.400 hectàrees i s’alternen amb les tradicionals, segons les dades facilitades per Aigües del Segarra-Garrigues (ASG), empresa que s’encarrega de desplegar la xarxa de distribució del nou reg.
Aquesta diversificació es concentra principalment en el sector 12, que agrupa municipis del Segrià i les Garrigues com Alfés, Sunyer, Aitona, el Cogul, Alcanó, Torrebesses i Granyena. ASG també està experimentant amb plantes aromàtiques i medicinals i amb llegums (vegeu el desglossament). Pel que fa als cereals s’ha inclòs la colza, el ray-grass, la melca o el triticale, que és un encreuament entre el blat i el sègol.
Quant als fruiters, a les tradicionals extensions de presseguers i albercoquers, s’han sumant els caquis, els kiwis, els magraners, nectariners i codonyers, a banda de noves varietats de poma i pera, i vivers per a la producció i venda d’arbres. També són nous els cultius de noguera i pistatxo i en els cultius d’horta es pot destacar la ceba, la pastanaga, la patata i la remolatxa. Respecte a les lleguminoses les plantacions són de pèsol, soja i llenties.
A més, hi ha unes altres 34 hectàrees dedicades al gira-sol i una per a la introducció de la tòfona. A més, hi ha gairebé mil hectàrees de vinya. En total, nous cultius i tradicionals s’estenen per més de 9.500 hectàrees a què cal sumar-ne 2.400 més dels regs especials de l’Albi, el Canalet i Granyena.
El president del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, va assegurar que en aquesta diversificació està l’èxit del canal, que s’ha d’adaptar a les noves exigències del mercat. ASG té actualment en marxa obres en sis sectors de regadiu a les Garrigues, l’Urgell i el Segrià que sumen una inversió de 35 milions. El reg té 68.000 hectàrees després de suprimir zones protegides per salvaguardar les aus de secà.
Finques per estudiar llegums i plantes aromàtiques
ASG està experimentant, juntament amb altres empreses i organismes, amb el cultiu de lleguminoses com els cigrons, la soja i les mongetes seques. Són 7 hectàrees on es pretén convertir aquests llegums en una alternativa al cereal d’hivern ja que necessiten menys aigua, són més beneficioses per al subsol i poden generar diversos derivats per al consum humà. D’altra banda, també experimenta amb la introducció de plantes medicinals i aromàtiques com per exemple la lavanda o la menta per conrear-ne a les zones de protecció d’aus de secà (zepes). L’empresa té altres hectàrees on també estudia varietats hortícoles com la tomata, l’enciam o el bròcoli.
