Els socorristes de la neu

Solen ser els primers a recórrer cada dia les pistes per comprovar que tot està perfecte i els últims a anar-se’n de l’estació després d’assegurar-se que no hi queda ningú i tot està en ordre. El seu treball requereix una excel·lent condició física, destresa per lliscar sobre la neu i coneixements sobre orientació, seguretat, nivologia i primers auxilis. Es tracta dels pisters socorristes, el personal de les instal·lacions que s’encarrega de vetllar per la seguretat dins dels dominis esquiables.

Durant tota la jornada solen estar repartits per l’estació, vigilant que tot funcioni i equipats per atendre qualsevol incidència o accident. El seu treball no consisteix stan sols en tasques de prevenció com l’abalisament de pistes o la senyalització de perills com plaques de gel o creus entre pistes. Actuen també com a equips d’emergència, duent a terme fins i tot rescats de víctimes d’allaus. Encara que no s’encarreguen de dur a terme el manteniment dels remuntadors, sí que els correspon a ells evacuar-los en cas d’avaria elèctrica. La seua tasca va més enllà de la temporada de neu, ja que les estacions són objecte de treballs també durant l’estiu. Els pisters aporten informació sobre els llocs amb més accidents, unes dades que s’utilitzen per modificar el traçat de pistes i augmentar la seguretat dels esquiadors. A l’hivern, hi ha pisters artificiers que provoquen allaus amb explosius i col·laboren amb els serveis de meteorologia.

Sense formació obligatòria

Els senyals que utilitzen les estacions es regeixen amb el reglament de l’Atudem (Associació Turística d’Estacions d’Esquí i Muntanya) i estan numerats, a fi de poder ubicar-se amb rapidesa. A diferència d’altres països, a Espanya no hi ha encara una formació obligatòria i homologada per exercir de pister, encara que cada vegada hi ha més centres que imparteixen formacions per augmentar la qualificació d’aquests professionals.