Bernat Solé: «Vull bolcar en els alumnes el bagatge obtingut en política»

Té intenció de tornar a la política activa quan finalitzi el seu any d’inhabilitació? Avui soc professor d’educació secundària i li dedico el cent per cent de la meua energia. Per això no estic esperant que s’acabi l’any d’inhabilitació pensant en una nova responsabilitat. Mai no he fet càlculs quan es tracta de responsabilitats polítiques i crec que és la millor manera d’actuar.

Tampoc tanca aquesta porta, no? El meu compromís amb el país i les persones ha estat sempre allà i seguirà estant-ho, i es pot exercir des de molts àmbits. Temporalment he assumit responsabilitats polítiques per uns compromisos, unes il·lusions i uns projectes. Ha durat dotze anys, però ara torno a la meua professió i a la meua vocació com a professor de secundària.

Quan torna a les aules? Avui [dimecres] he començat a treballar de nou com a professor, és fantàstic. Havia exercit durant molts anys i crec que també és una oportunitat de testejar la temperatura de la societat. El contacte amb la gent jove et permet saber què pensa la societat, com és i com ha de ser en els propers anys.

Ha ocupat alts càrrecs i ha adquirit notorietat pública. Els alumnes el veuen igual que abans d’iniciar la seua carrera política? Els ho hauria de preguntar a ells, però si durant aquest temps he adquirit un bagatge, crec que és bo que tota aquesta experiència es pugui transmetre als qui estan construint la societat del present i del futur. Em sento compromès i actiu en l’educació. Sempre diem que és un dels pilars de la nostra societat i m’honra formar-ne part.

És professor de Tecnologia. L’assignatura que vostè imparteix li permet transmetre aquest bagatge? Sí. En un institut eduques en la matèria que és la teua especialitat, però sobretot eduques persones. És en aquest àmbit en el qual pots abocar la teua experiència.

No podrà presentar-se a les municipals a Agramunt. Hauria volgut fer-ho, ja fos com a alcaldable o membre de la llista? Ja tenim una grandíssima alcaldessa. Sempre estic al servei de projectes polítics vinculats a la meua manera de pensar, però ara en tenim un de consolidat a Agramunt. Jo vaig poder desenvolupar el meu durant més de deu anys i estic satisfet.

Queda com a militant de base d’ERC? Fins a quin punt actiu? Ho continuo sent. Haver assumit responsabilitats polítiques et dona una perspectiva més àmplia i profunda, però la distància al no estar al capdavant d’un càrrec institucional també és un exercici de flexibilitat ideològica.

Vist en perspectiva, hauria canviat res com a alcalde l’1-O o bé en la seua defensa jurídica? L’1-O hauria fet el mateix: fer possible que la gent pogués votar per decidir el seu futur com a país. És la funció d’un polític, fer possible la voluntat de les majories. Quant a la meua defensa, des del primer dia vaig dir que era un judici polític i arbitrari. Encara que vaig fer el mateix que la majoria d’alcaldes i alcaldesses, soc l’únic amb una inhabilitació ferma.

Per què precisament vostè? Caldria preguntar-ho al tribunal, però jutjar des d’un punt de vista polític pretén escarmentar. Un escarment busca dissuadir els que vulguin fer el mateix, i escarmentant-ne uns quants es pretén fer que la por arribi a la majoria. Tanmateix, davant de la repressió les conviccions són més fermes que mai, i sobretot es revela la necessitat de reformular una justícia que segueix criteris arbitraris i no jurídics.

Quines metes ha assolit com a delegat de la Generalitat? En un any i mig només pots establir les bases. Tanmateix, vam poder fer-ho en dos objectius prioritaris. El primer és la reindustrialització. Per a això impulsem sòl industrial, acompanyem empreses i teixit complicitats amb patronals i sindicats. A través d’un pla impulsat per Empresa, tutelem 200 petites i mitjanes empreses juntament amb la Cambra de Comerç. Una altra prioritat ha estat donar suport als municipis per evitar la despoblació. El Govern impulsa l’Agenda Rural i està en camí el necessari estatut del municipi rural. El pes de Lleida ha crescut en el pressupost de la Generalitat i, si bé sempre en volem més, podem estar contents de la pressió feta en el seu dia.

Què ha quedat sobre la taula? Cal revertir la despoblació, i també és important reivindicar Lleida a nivell de Catalunya, fugint del victimisme de ser una vegueria oblidada i fent un discurs en positiu per mostrar que som imprescindibles per a l’economia del país. Mentre vaig ser delegat vaig teixir complicitats amb moltes persones. Moltes tenien una ideologia oposada a la meua, però vam iniciar projectes. La repressió ha trencat aquest treball, per això ens afecta a tots.

Deixa de representar la Generalitat quan comença la seua etapa el nou Govern només d’ERC. Quin futur li augura? El futur el determinarà la responsabilitat de la resta de formacions del Parlament. Un moment de crisi no és l’adequada per abandonar un Govern ni per no permetre que s’aprovi un pressupost.

Algun paper hi deu tenir també ERC. El paper d’ERC és fer el camí ampli que reivindiquem. És el camí de la ideologia d’esquerra progressista que aposta per la prosperitat, els drets, les llibertats i la igualtat d’oportunitats. Allà podem trobar-nos persones de cultures polítiques molt diferents. L’objectiu és que tot conflueixi en una república catalana.

Es diu que “ERC és la nova Convergència”. Què n’opina? Discrepo. ERC no té cap cas de corrupció, i per tant no podem plantejar-nos ser la nova Convergència. Quan un partit té voluntat de govern, ha de representar un sector ampli del país però també ser fidel als seus fonaments ideològics. ERC mai hi ha renunciat. Ara bé, vol que la quantitat de gent més gran possible se sumi als seus valors i manera de pensar. Per això és important un exercici de flexibilitat perquè tots puguin veure-s’hi identificats.