Brossa a l'accés a la muntanya de Tor: des de cotxes a un camió de bombers i una moto de neu

Cotxes, una moto de neu i fins i tot un vell camió de bombers es rovellen abandonats als marges del camí de la muntanya de Tor. El seu entorn acumula tota classe de residus, des de bosses de plàstic fins a pots de pintura. Propietaris dels terrenys atribueixen gran part de la responsabilitat a una sola persona, però també a turistes en cotxes, motos i quads. Després d’interposar denúncies, preveuen instal·lar tanques al camí, de titularitat privada igual que la resta de la muntanya, al municipi d’Alins i a la frontera entre el Pallars Sobirà i Andorra.

L’alcalde d’Alins, Manel Pérez, va explicar que l’ajuntament també ha denunciat la situació de Tor davant dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil. Va afirmar que el consistori treballa per retirar els vehicles i altres objectes de la muntanya, però la tramitació necessària per fer-ho, llarga i complexa, s’ha prolongat fins a les portes de l’hivern. Caldrà esperar a la primavera i el desglaç perquè camions puguin arribar al lloc i emportar-se la ferralla i els abocaments acumulats.

El camí només està asfaltat fins on comencen els terrenys privats. La resta del traçat és una via de terra. La comunitat va rebutjar anys enrere projectes de les administracions per pavimentar-lo fins a les cases de Tor.La comunitat va abordar la instal·lació de tanques en una reunió la setmana passada a Rialp.

Fonts de l’entitat van detallar que el tancament del camí es planteja només a l’hivern, el període en què pateix més danys pel pas de vehicles en dies de pluja i quan la neu el cobreix. La resta de l’any les tanques es podran alçar per permetre usos tradicionals de la muntanya com les pastures, i també per preservar la incipient activitat turística. Hi ha un restaurant al poble i hi ha hagut iniciatives per organitzar visites basades en la història de la muntanya, popularitzada pel periodista Carles Porta al llibre Tor, tretze cases i tres morts.

“No només forasters motoritzats causen destrosses”, explica una carta enviada a aquest diari, que lamenta que una persona “apili ferralla sense límits” i “obstaculitzi qualsevol intent de fer neteja”. Propietaris de Tor assenyalen que aquesta mateixa persona té gossos i, en ocasions, rucs i cavalls, lligats i “passant calamitats”.

Tot això s’atribueix a Josep Cases, conegut com El Terrisses. Pastor i escultor, va ser regidor de l’antiga ICV a Sort el 2005. També es va presentar a les municipals del 2015 a Lladorre per ERC i a les d’Alins del 2019 pel PSC. Va adquirir anys enrere una petita superfície de terrenys a la muntanya i va començar a acumular-hi vehicles. Propietaris de Tor han interposat denúncies al considerar que actualment s’estenen molt més enllà dels límits de la propietat de Cases.

L’any 2011, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre va multar Cases amb sis mil euros per acumular vehicles, bidons i altres objectes a prop del riu Noguera Pallaresa a Sort. Ell va afirmar llavors que tot allò formava part d’un “museu de maquinària antiga”. Aquest diari va intentar ahir sense èxit obtenir la seua versió dels fets.

S’incorporen nous hereus i es calmen antics conflictes

Nous hereus s’han incorporat en els últims anys a la comunitat de propietaris de la muntanya de Tor. La seua arribada ha contribuït a calmar vells conflictes que havien tornat als tribunals, en forma de denúncies que ara han quedat aparcades, segons membres de l’entitat.Conflictes per la propietat de Tor van desencadenar tres assassinats en aquest petit poble de 13 cases. L’últim protagonista d’aquella tragèdia va morir el 2019. Era Jordi Riba Segalàs, el Palanca, i defensava mantenir els usos tradicionals de la muntanya.

Fer-ho suposava conservar l’aïllament que va fer-ne un lloc de pas freqüent de contrabandistes per la proximitat amb la frontera andorrana. La seua postura va xocar amb la de Josep Montané Baró, de casa Sansa i partidari d’aprofitar el veïnat amb Andorra per estendre a Tor les pistes d’esquí del Principat. Per a això va firmar un contracte amb un empresari andorrà, Rubén Castañer.

Les friccions van arribar al límit el juliol del 1980, quan empleats de Castañer van matar a trets dos treballadors del Palanca. Van ser condemnats a 8 anys.El 1995, una sentència va declarar Montané únic amo de la muntanya i, el juliol d’aquell any, va aparèixer mort amb senyals d’estrangulació i un cop al cap. El crim va quedar sense resoldre. Temps després, una altra sentència judicial establiria de nou la propietat compartida de la muntanya.