FINANÇAMENT POLÈMICA
Creix el front que exigeix els ajuts nuclears per a Lleida
Calculen que cadascun dels 19 pobles exclosos ha de cobrar 400.000 € || Suport de la Diputació i polèmica al Parlament
Vista del Cogul, un dels pobles exclosos dels ajuts.
Creix el front que reclama que Lleida es beneficiï dels ajuts del fons de transició nuclear, després que l’ampliació que Junts i PSC van pactar la setmana passada al Parlament exclogués 19 municipis del Segrià i les Garrigues que figuren en el pla d’emergència nuclear (Penta) de la central d’Ascó. El president de la Diputació, Joan Talarn (ERC), ho va qualificar ahir d’“injust”. “No entenem per què alguns partits s’han posicionat d’aquesta manera”, va dir Talarn.
La reforma del fons nuclear havia de beneficiar els municipis de menys de 12.000 habitants en un radi de 30 quilòmetres de les centrals. Tanmateix, el text finalment aprovat va limitar la llista de beneficiaris a “les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona”. El president de la Diputació va recalcar que “les distàncies demostren” que el sud del Segrià i les Garrigues “mereixen aquests ajuts”.Entre els exclosos hi ha municipis de les Garrigues Altes: Granyena, el Cogul, el Soleràs, els Torms, la Granadella, Bellaguarda, Juncosa i Bovera.
Ahir van reclamar “ser inclosos de forma inmediara en els ajuts del fons nuclear del 2023”. Van calcular que cadascun dels 19 municipis lleidatans afectats hauria de cobrar 400.000 euros, la qual cosa suposaria 7,6 milions a Lleida.Els ajuntaments basen el seu càlcul en el fet que el text pactat al Parlament augmenta del 20 al 50% el percentatge de l’impost a les centrals que ha de revertir en el fons de transició nuclear, amb la qual cosa passaria de 24 a 60 milions. L’acord preveu que els diners es reparteixin de forma equitativa entre els municipis a la zona 2 del Penta: els que es troben en un radi d’entre 10 i 30 quilòmetres, que inclou Lleida.La polèmica pel fons nuclear va tornar ahir al ple del Parlament.
La portaveu d’ERC i diputada per Lleida, Marta Vilalta, va criticar el pacte per reformar-lo. “La fórmula sociovergent ha comportat un nyap que deixa fora el Segrià i les Garrigues”, va dir. Va proposar corregir-la, va recordar que diputats del PSC i Junts de Lleida també ho demanen i va lamentar que hi hagi “municipis de primera i de segona”.
El conseller d’Empresa, Roger Torrent, va atribuir la situació a “interessos partidistes”. Per la seua part, el diputat del PSC per Lleida Òscar Ordeig va dir que presentaran una proposta per esmenar el fons i va demanar que li donin suport “els que no van fer res i ara es queixen”.
