Prevenir allaus i guanyar seguretat

Tres persones s’encarreguen de predir allaus a la Val d’Aran com a primer pas per prevenir accidents. Són Jordi Gavaldà, Ivan Moner i Montse Bacardit, tècnics especialitzats en geologia i nivologia del Centre de Lauegi del Conselh Generau, que es va crear arran d’una crisi d’allaus l’any 2003. Elaboren un Butlletí de Perill d’Allaus (BPA) per a la gestió de carreteres i els amants de la muntanya.

A partir de la seua predicció, es minimitzen riscos, tant per als conductors que circulen en carreteres de muntanya com per a esportistes en el moment de planificar les sortides hivernals. Des del Centre de Lauegi han identificat tots els vessants que donen al port de la Bonaigua i la carretera que dona accés al pla de Beret. Cada any, quan acaba l’hivern, els tècnics elaboren un informe de les allaus que han identificat.

Serveix com a base per fer obres de defensa i propostes de millora. En aquest sentit, Gavaldà opera també un helicòpter amb un aparell anomenat Daisy Bell, que s’utilitza per desencadenar allaus de forma preventiva mitjançant explosions controlades i dirigides, a fi de descarregar els excessos de neu i mantenir les carreteres obertes sense riscos.D’altra banda, el Centre de Lauegi col·labora també amb l’estació de Baqueira-Beret i els Pompièrs i serveis d’emergència d’Aran. Imparteix formació que inclou simulacres i avalua el risc d’allaus en zones on s’han de dur a terme rescats.

En la mateixa línia, estudia les cicatrius de la capa nival on han tingut lloc accidents per allaus, per entendre les causes que els han originat i afinar el procés predictiu.Pel que fa al BPA, recopila dades mitjançant estacions automàtiques o fent sortides sobre el terreny. A partir de sondejos, tests i perfils estratigràfics estudia en detall les diferents capes de la capa nival per determinar-ne la duresa, cohesió, temperatura, humitat i la forma dels vidres. Prova d’aquesta manera d’identificar les capes més febles, que són les responsables de les allaus de placa, que donen lloc a un 90 per cent dels accidents per allau que tenen lloc.

Les dades obtingudes serveixen per verificar la predicció del dia anterior i posteriorment són processades per un centre d’anàlisi per elaborar un informe diari i un mapa de riscos. El resultat es classifica a partir d’una escala de risc d’allaus, estàndard per a tot Europa i que va des del risc 1 (feble) fins al 5 (molt fort). A nivell de Catalunya, aquesta mateixa tasca per a la resta de zones muntanyoses la porta a terme l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.S’ha de destacar que, segons dades de l’ICGC, un total de vint persones van ser víctimes d’allaus de neu l’hivern passat i que dos van resultar mortes.

És per aquesta raó que entitats com l’Associació Coneixement Neu i Allaus impulsen cada vegada més formacions per posar a l’abast dels amants de la muntanya eines per avaluar el risc d’allaus en les seues sortides.