L'esquí mai dorm

Quan l’últim esquiador abandona les pistes, Carles Casals, cap de trepitjaneus a Port Ainé, es troba amb el seu equip al parc de màquines de l’estació i dona instruccions per a la jornada de treball que comença. “Ha nevat, per la qual cosa avui toca eixamplar l’Estadi. Els pisters ja han marcat amb balises el nou traçat”, diu Casals al seu equip, mentre aquest encén els motors dels seus flamants Pisten Bully, uns monstres de l’enginyeria amb 600 cavalls de potència i que poden arribar a pesar catorze tones.

Funcionen en dos torns repartits entre les 16.30 i les 9.00 hores, mentre els esquiadors descansen o gaudeixen de l’après-ski. Trepitgen cada nit fins a l’últim racó de l’estació mentre mouen i tracten tant la neu produïda pels canons com la que ha caigut del cel, així com la que ha estat moguda pel vent o pel pas dels esquiadors. La seua feina és imprescindible, sobretot quan ha nevat, ja que a la neu nova es podria formar una crosta molt perillosa a l’esquiar si no es tracta.

Gerard Bosch, un dels xòfers de Port Ainé, explica que “és una feina molt solitària però divertida alhora”. “La música sempre acompanya i l’equip estem comunicats per ràdio, tant per organitzar els itineraris com per si sorgeix algun problema”, afegeix. Amb més de deu anys d’experiència, és un dels conductors més veterans de l’estació.

Ha constatat que cada vegada són més els esquiadors de muntanya que s’endinsen en els dominis de Port Ainé sota la llum de la lluna sense saber el perill que pot comportar. Sovint, les màquines trepitjaneus treballen ajudant-se d’un cabrestant amb un cable ancorat a terra. Els dona tracció a les costes que fan més pujada i seguretat en cas d’allau.

Per això, cada vegada que Bosch ancora la màquina, senyalitza prèviament la zona amb un cartell i una balisa lluminosa. Les màquines trepitjaneus van revolucionar l’esquí fent-lo més segur a l’uniformar les pistes i allargant la temporada al compactar la neu. En el cas de Port Ainé, les d’última generació incorporen sensors i sondes que permeten conèixer els gruixos sota les seues cadenes.

“Aquesta tecnologia ens permet optimitzar la ruta i estalviar en el consum de combustible, que és entre 20 i 40 litres/hora”, assegura Bosch. Així mateix, els maquinistes estan en permanent contacte amb els pisters i l’equip de producció de neu. Recopilen dades que ajuden a decidir quins canons s’encendran, a fi de no produir més neu de la necessària per arribar al final de la temporada.

Carles Casals, cap de trepitjaneus a Port Ainé

Quan hi ha més feina? A l’inici de la temporada, ja que és quan s’ha de moure més volum de neu per compactar la capa nival, que farà de base i que ha d’aguantar diversos mesos per garantir l’esquí. Tanmateix aquesta és una feina diària, ja que les pistes són més segures al ser tractades i això és un reclam per a molts esquiadors.

Les màquines requereixen un carnet especial? No, són fàcils de conduir. Però manejar la pala i la fresadora al mateix temps que el volant requereix destresa. Això només t’ho dona l’experiència i una bona comunicació amb l’equip. Així mateix, crec que més d’hora que tard aquestes màquines seran elèctriques i autònomes.

Quines mesures porten a terme per estalviar a Port Ainé? Les màquines incorporen ara sondes i sensors per conèixer els gruixos de neu, amb la qual cosa recopilem dades tota l’estona. Aquesta informació ajuda a treballar més eficientment i l’equip de producció de neu pot planificar millor quins canons s’han d’encendre. En temes de sostenibilitat hem implementat l’ISO 2014, per la qual cosa els residus que generen es gestionen de la manera correcta.

Es tracten igual tots els tipus de neu? En absolut. La meteorologia és un factor molt important i que ens condiciona. Per exemple, amb neu humida no pots exercir gaire pressió amb la pala, perquè pots crear autèntiques pistes de patinatge de gel si baixen les temperatures, mentre que si hi ha gel has de picar-lo amb la fresa a més revolucions, per guanyar així volum i millorar la seua qualitat.