Reclamen reobrir el fons Next Generation per 'repescar' els 174 projectes sense ajuts

Institucions i partits polítics van reclamar reobrir la convocatòria de fons Next Generation per finançar els 174 projectes que s’han quedat a Lleida sense ajuts del programa DUS 5000, destinat a energies netes i estalvi energètic en municipis de menys de 5.000 habitants. El Govern central va al·legar falta de pressupost per excloure d’aquestes subvencions un centenar d’entitats locals de Lleida, malgrat dos ampliacions de fons. Aquests s’assignaven per ordre d’arribada de les sol·licituds, després de verificar que complien els requisits, i ja s’havien esgotat el desembre del 2021.

Davant d’aquesta situació, la conselleria d’Acció Climàtica va recordar que “sempre hem demanat tenir més poder de decisió” sobre aquestes convocatòries, tant per assegurar que els fons arribaven a Catalunya com per fixar els requisits d’assignació. Van assenyalar que el gran nombre de municipis exclosos reforça la seua reivindicació. Per la seua banda, el president de la Diputació, Joan Talarn, va recordar que “vam assessorar municipis i consells sobre com presentar els projectes de millora energètica, amb la garantia pública del Govern que els fons europeus s’ampliarien el que fos necessari per cobrir les necessitats”.

Tanmateix, va lamentar que “al final, els diners de la Unió Europea gestionats per l’Estat no arribaran als pobles que més ho necessitem i ja hem fet una despesa prèvia”. Al·ludia així al fet que cada ajuntament ha hagut d’invertir entre 10.000 i 15.000 euros en l’elaboració dels projectes.La presidenta d’ERC al pla de Lleida, Montse Fornells, va qualificar de “lamentable” que els ajuntaments “hagin gastat diners en projectes i n’hagin quedat exclosos”. La senadora republicana Sara Bailac va criticar “la lentitud i falta de transparència” en la gestió dels ajuts per part de l’Estat.Alcaldes de JxCat i membres de la direcció del partit també van mostrar indignació.

Anna Feliu, diputada de Junts i alcaldessa de l’Albi, va demanar a la conselleria de Presidència “un toc d’atenció al Govern central i reclamar que els municipis que n’han quedat fora puguin tenir una altra oportunitat amb una nova convocatòria que es dediqui als municipis rurals”. Per la seua banda, el secretari general d’Impulsem Lleida i alcalde de la Granja d’Escarp, Manel Solé, va proposar un “front unitari institucional” per “revertir” l’exclusió dels municipis.

Dos municipis amb actuacions aprovades i altres de descartades

Els ajuntaments d’Aitona i Soses rebran ajuts del programa DUS 5000 per a alguns dels projectes que hi van optar, mentre que altres que van presentar a aquesta mateixa convocatòria han estat rebutjats.

Aitona, a més de Castell de Mur, figuren entre els primers municipis a Lleida que van presentar els seus projectes a aquesta línia de subvencions i van ser també els primers de Lleida a rebre resolucions aprovatòries. Fins a principis d’aquest mes, el Govern central havia atorgat fons de la línia del DUS 5000 a un total de tretze corporacions locals de Lleida. A més dels ajuntaments d’Aitona, Soses i Castell de Mur, també les han rebut Vilamòs, Tornabous, Sudanell, Torrefarrera, Canejan, Juncosa, Gavet de la Conca, Torrefarrera i Vielha i el consell comarcal de l’Urgell.

Les subvencions concedides a la demarcació ascendeixen a més de 3,3 milions d’euros, com ja va avançar SEGRE.