L'Eix Transversal compleix 25 anys amb xifres rècord i consolida vincles de Lleida a Girona

La principal artèria de comunicacions de la Catalunya interior va complir al desembre el seu 25 aniversari amb xifres rècord. L’Eix Transversal rep una mitjana diària de 16.155 vehicles, una xifra només superada el 2019. Aquest número dona compte de la importància que ha adquirit aquesta infraestructura a l’hora d’estrènyer les relacions entre els territoris que uneix a les comarques de Lleida, Barcelona i Girona, al llarg del seu traçat de 161 quilòmetres des de Cervera fins a Caldes de Malavella que inclou Manresa i Vic. Els camions suposen el 23% del trànsit de l’Eix, amb una mitjana diària de 3.733 vehicles pesants el 2022. Durant un quart de segle, ha contribuït a reduir els costos del transport internacional de mercaderies, al descentralitzar la xarxa de carreteres catalanes i evitar llargs voltes fins a Barcelona per travessar la frontera a la Jonquera.

“És la nostra via natural de sortida a Europa”, valora el president de la Cambra de Comerç, Jaume Saltó.L’Eix també ha afavorit la mobilitat d’estudiants i treballadors. “Sense ell ni tan sols m’hauria plantejat treballar a Lleida”, afirma Ferran Conill, veí de Vic que utilitza aquesta autovia per desplaçar-se cada dia fins a Cervera, on treballa a l’àrea de Joventut de la Paeria. Maria Casoliva, veïna de Sanaüja que va estudiar i va treballar a Girona abans de tornar a la Segarra, ho recorda com una fita en la descentralització de les comunicacions de Catalunya.Aquesta via ràpida i d’alta capacitat també ha contribuït a consolidar un ampli espai comercial, i fins i tot ha tingut un efecte favorable en el turisme.

Va ser un factor de pes en la decisió de la Generalitat d’instal·lar a Cervera un dels Centres d’Acollida Turística de Catalunya. Contribueix a la bona afluència de públic d’esdeveniments culturals com la Passió i l’Aquelarre i fins i tot es nota en el nombre de visitants que rep el santuari de Sant Ramon. “La gran majoria ve per devoció al sant, però hi ha qui veu l’edifici des de la carretera i para a veure’l”, explica el prior, Francisco Marín.Les xifres de trànsit de l’Eix multiplica per 2,5 el que tenia el 1998, al cap d’un any de la inauguració oficial després de diverses estrenes parcials.

Cinc anys més tard, el 2003, tan sols el tram de les Oluges estava desdoblat. Molt aviat la carretera, de calçada única i dos carrils en gairebé tot el traçat, es va mostrar insuficient davant de la creixent circulació de vehicles, i la saturació es va traduir amb els anys en una alta sinistralitat.Un total 193 persones van perdre la vida en els més de 289 accidents mortals i amb ferits greus que es van registrar a l’Eix Transversal des de l’any 2000 fins al final del 2012, l’últim abans que la totalitat del traçat es convertís en autovia. Aleshores rebia una mitjana d’uns 8.500 vehicles al dia, i en anys anteriors havia vorejat els 12.000.

A partir de llavors, el volum de trànsit va anar en augment fins als més de 16.000 vehicles actuals, però la sinistralitat va caure en picat: al llarg de l’última dècada hi ha hagut 20 morts en 65 sinistres greus. Els últims tres anys hi ha hagut dos morts, segons dades del Servei Català de Trànsit.La decisió de desdoblar l’Eix va arribar amb el Govern tripartit de PSC, ERC i ICV-EUiA en plena crisi econòmica. En un moment de restriccions pressupostàries i caiguda de la recaptació, la Generalitat va optar per l’anomenat mètode alemany.

L’adjudicatària de les obres, la societat Cedinsa, explotaria l’autovia com a concessionària i cobraria a l’administració catalana un peatge a l’ombra, en funció del nombre de vehicles que hi circulessin.La concessió havia d’expirar el 2040, però la Generalitat va aplicar l’any passat la clàusula del contracte amb Cedinsa que permetia rescatar-la de forma anticipada. El passat 9 de novembre va pagar 479,3 milions d’euros per revertir la concessió, a fi d’estalviar fins a 781,5 milions en peatges a l’ombra durant els propers 17 anys. L’Eix enceta així l’any 2023 de nou a les mans de la Generalitat, tal com va començar fa un quart de segle

Un autocar còmode que uneix la Catalunya interior

L’Eix Bus presta el servei de transport públic de viatgers a través de l’Eix Transversal des del 1996, abans inclús que es completés el traçat de la carretera. Té parades a Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Manresa, Vic i l’aeroport de Girona-Costa Brava, per la qual cosa vertebra la Catalunya interior, unint dos capitals de província i cinc capitals de comarca. Una àrea que comprèn gairebé mig milió d’habitants. Permet desplaçar-se de forma diària per motius laborals i facilita també la vida als universitaris.

Mireia Tebar, de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), assegura que “la C-25 va dinamitzar moltíssim l’economia d’interior i l’Eix Bus va obrir portes a joves que volien estudiar a la universitat i que no tenen un vehicle propi”.Així mateix, la línia estalvia temps i diners a qui va a Madrid en AVE. “Preferim venir a Lleida amb l’Eix Bus per agafar aquí l’AVE, ja que així ens estalviem diners en els bitllets de tren i no hem d’aparcar el cotxe a Barcelona, a banda d’escurçar el trajecte”, assegura Tebar. Un altre cas és el de Dolors Liñán, de Juncosa, que sol utilitzar aquest servei sovint per visitar el seu fill i els seus nets a Vic.

“Sempre és puntual i còmode, encara que la carretera hauria de millorar-se, ja que hi ha trams on l’autobús tremola”, assegura, i afegeix que “quan fem el trajecte amb cotxe amb el meu marit sempre ho comentem”. La seguretat i la comoditat que ofereix aquesta línia de transport interurbà és també el que va motivar Irina, Carla i Txell, tres joves lleidatanes, a fer soles aquest trajecte per visitar una amiga que van conèixer l’estiu passat.

Ferran Conill, veí de Vic que treballa a la Paeria de Cervera

Ferran Conill és de Vic i es desplaça per l’Eix Tranversal fins a Lleida des de l’any 2009. Va estudiar Treball Social i va treballar al Segrià. Des de fa un any i mig treballa a l’àrea de Joventut de la Paeria de Cervera. “Sense l’Eix ni tan sols m’hauria plantejat treballar a Lleida”, afirma. De fet, abans de la construcció de l’Eix Transversal ningú no feia servir la carretera N-141 per desplaçar-se entre Osona i les comarques lleidatanes. El Ferran explica que traslladar-se cada dia fins a Cervera suposa al voltant d’una hora de viatge per recórrer els 100 quilòmetres que la separen de Vic. “Alguna temporada també ho vaig fer en bus”, apunta. Valora que és un itinerari llarg però ràpid i que “al final t’hi acabes acostumant”.

Maria Casoliva, veïna de Sanahuja. Va estudiar i treballar a Girona

Maria Casoliva, originària de Sanaüja, es va traslladar a estudiar a Girona l’any 2002 i posteriorment va treballar a la capital gironina, Sils i Blanes. Quan era estudiant l’Eix Transversal encara no estava desdoblat, però ja llavors era de gran utilitat per als lleidatans. “Permetia anar directament fins a Girona sense haver de donar la volta per Barcelona”, assenyala. Per a Casoliva, va suposar una fita important en la descentralització de Catalunya que facilita comunicar-se de forma directa per les vies internes de la Catalunya interior, evitant la llarga volta i la circulació congestionada que es troba amb freqüència al cinturó de Barcelona. Des del 2015, Casoliva treballa a Sanaüja, on té una explotació de pomes.

Francisco Marín, prior del santuari de Sant Ramon

El santuari de Sant Ramon rep més de 10.000 visites a l’any. Segons el prior, Francisco Marín, això es deu sobretot a la gran devoció que existeix pel sant de la Segarra, però apunta que l’Eix ha obert també la porta a més visites de públic procedent de Barcelona i Girona. “Molts veuen l’edifici des de la carretera i paren, però la majoria venen per la devoció”, afirma en aquest sentit. Això va fer que la comunitat considerés la idea d’obrir un hostal, encara que va acabar descartant-la. “Era una inversió que no podíem assumir”, conclou el prior. El santuari, que avui dia acull quatre frares i set novicis, va hostatjar temps enrere treballadors de la carretera.

Joan Santacana, alcalde de Cervera

Acollir l’inici de l’Eix Transversal va contribuir que s’instal·lés a Cervera un dels Centres d’Acollida Turística (CAT) de Catalunya. Per a l’alcalde, Joan Santacana, aquesta carretera ha fet possible un important intercanvi d’interessos entre territoris. Persones de Lleida que amb prou feines coneixien la zona de Manresa han descobert un espai comercial, de lleure i laboral. El mateix ha passat a veïns de Barcelona i Girona amb Lleida. En el cas de Cervera, Santacana creu que l’Eix ha servit de forma especial per donar a conèixer el patrimoni històric. “Ve molt de públic a les visites turístiques que s’organitzen, i també beneficia les Completes, la Passió o l’Aquelarre”, explica Santacana.

És la via de sortida de Lleida a Europa

L’Eix Transversal és la “via natural de sortida cap a Europa”, a través de la Jonquera, per al transport de mercaderies de les comarques de Lleida. Així ho afirma el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, que va destacar que la C-25 ha comportat beneficis “a nivell econòmic, en relacions comercials i en turisme” perquè “ha atansat dos capitals: Lleida i Girona”. Va recordar que l’Eix és una via ràpida que no comporta un peatge per als conductors. En aquest sentit, es va referir al “col·lapse” que es registra a l’AP-7 després d’aixecar-se les barreres el setembre del 2021. “Imagina que no existís l’Eix Transversal i que tota la gent hagués de passar per l’autopista”, apunta.Per la seua part, la portaveu de la patronal de transport Asotrans, Sílvia Llobet, va indicar que la C-25 és una infraestructura molt utilitzada pels camioners de Lleida i va assenyalar que va comportar una reducció dels costos al ser una via que permet mantenir una velocitat més constant. No obstant, va destacar que, més que potenciar el transport de mercaderies amb Girona, el desdoblament de l’Eix va suposar un “transvasament del trànsit des d’altres carreteres”.