Nevades que surten de terra

Mingo Cecilia porta més de 20 anys al comandament del sistema de producció de neu a Espot Esquí, que compta amb uns 165 canons repartits per l’estació. Aquesta tecnologia permet que l’entramat turístic en zones de muntanya no es ressenti gaire quan no neva. És el que està passant aquest hivern, en què les estacions de nòrdic fa setmanes que estan tancades perquè no poden produir neu. Tavascan tenia ahir tant les pistes d’alpí com les nòrdic tancades. La zona de debutants, l’única amb neu, està reservada a escolars i obrirà al públic el cap de setmana.

Cecilia assegura que la seua professió ha canviat molt des que va començar. Abans havia d’obrir i tancar l’entrada d’aigua als canons de forma manual, mentre que ara els controla amb un ordinador a la sala de màquines, on hi ha les bombes d’aigua i els compressors d’aire que els alimenten. “Gràcies als canons, moltes estacions poden començar la temporada a la tardor”, assegura Cecilia mentre modifica a l’ordinador els paràmetres amb què determina la qualitat de la neu que vol produir. Bàsicament són dos: el primer paràmetre és la pressió de l’aire, que surt del compressor a més de 7 bars (unes set vegades la pressió de l’atmosfera). El segon és l’obertura de les vàlvules que expulsen l’aire i l’aigua ja barrejats.

“El tercer paràmetre i el més important és la temperatura, i no podem encara controlar-lo”, explica Cecilia rient. Pren decisions a partir de dades que recopilen sondes en diferents cotes de l’estació. Gràcies a aquestes sondes coneix el valor de les temperatures humida i seca i la direcció i la velocitat del vent.

Com més fred –sempre per sota de zero– i menys humitat hi ha, la neu resultant serà de millor qualitat i el procés més eficient. Malgrat que els canons asseguren més dies d’esquí per temporada, en cotes baixes, els dies amb condicions favorables per produir han disminuït un 66% en vint anys, i els canvis de temperatura són cada vegada més dràstics, afirma Cecilia, que remarca que “per això sempre procurem encendre el sistema de nit, quan fa més fred i la llum és més barata”. La majoria de la neu es produeix entre el mes de novembre i finals de gener i serveix de base perquè la capa nival duri.

S’aplega al costat de cada canó i es deixa reposar perquè perdi humitat. És aleshores quan els conductors de les màquines trepitjaneu la reparteixen i la compacten a les pistes.Pel que fa a l’aigua que utilitzen els canons, les estacions solen proveir-se de la que recullen de les pluges i el desglaç, així com d’aqüífers. L’emmagatzemen en basses, que en el cas d’Espot i Port Ainé sumen uns 250.000 metres cúbics, el que acostumen a consumir en una temporada. Cecilia porta un registre històric dels gruixos de neu en les diferents pistes d’Espot durant tota la temporada. Li permet afinar quan ha d’encendre els canons i quan apagar-los, a fi de no produir més neu de la que cal per arribar al final de la temporada i estalviar recursos.