PATRIMONI HISTÒRIA
Surt a la llum la història de Julia Bonales Espinosa, campanera de Tremp durant la dècada dels setanta
Va viure amb el seu marit i els dos fills a la torre del campanar de la basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, en unes habitacions que l’ajuntament farà visitables
Les obres de restauració a la basílica de Valldeflors que prepara l’ajuntament de Tremp han tret a la llum la història de Julia Bonales Espinosa, la campanera de l’església durant els sis primers anys de la dècada dels setanta del segle passat. Va viure a la torre amb el seu marit i els seus dos fills i la seua principal comesa va ser donar els tocs diaris a les 8 del matí, a les 12 del migdia per resar l’àngelus, a les 7 de la tarda per al rosari i a les 8 per cridar a l’últim ofici nocturn. També s’encarregava d’anunciar els actes festius, com les tres misses dominicals, els casaments o batejos, la festa major, els funerals i, per descomptat, el foc o altres emergències.
Bonales va nàixer a Madrid el 1932 i va arribar al Pallars com a nena refugiada durant la Guerra Civil. Al finalitzar, va tornar a la capital espanyola i, després de casar-se, va tornar al Jussà per motius de salut. A més de tocar les campanes, també feia treballs de neteja al temple i la sagristia.
Després de la seua marxa, el seu treball va recaure en les persones que ajudaven el rector. Va morir el mes de setembre passat als 90 anys.El seu fill, Julio Bailac, explica que dels 8 als 14 anys va habitar amb la seua família l’habitatge de dos nivells a la torre, just a sota del campanar. “Vivíem en una casa de lloguer, però ens van oferir aquesta possibilitat i ens hi vam traslladar per estalviar. Tenia dos habitacions, una petita cuina i un menjador. En un altre nivell hi havia una altra habitació i un magatzem. El pitjor era que el lavabo, amb una tassa turca, era a baix i calia baixar i pujar sempre que hi havia necessitat”, recorda.
No hi havia gaire ventilació, tan sols un petit balcó, explica Bailac. Ara el consistori vol recuperar-lo per oferir vistes panoràmiques de la població.“Quan la meua mare havia de fer feines de la casa, m’encarregava puntualment de les campanes. Encara ara recordo el toc de difunts que em va ensenyar”, rememora Bailac. A Tremp, era el fill de la campanera. El seu germà gran va marxar a estudiar fora. “Al col·legi em deien din don, però no m’importava perquè aquella va ser tota una experiència enriquidora i especial. Va ser com viure en un castell només per a mi”, recorda. A més de tocar les campanes calia fer altres tasques com evitar que la torre s’omplís d’excrements de coloms i donar corda al rellotge tres vegades al dia, “perquè si no, es parava”. “Vaig viure a la torre entre els 8 i els 14 anys.
Ens vam traslladar a un altre pis quan la meua mare devia tenir uns 47 anys”, explica Bailac.“La vida al campanar ens ha deixat un munt d’anècdotes, com el dia que va caure un llamp i una espurna ens va fondre la tele i va fer un forat a la paret. Alguna vegada vaig caure per les escales, però sense incidents d’importància”, afegeix Bailac
Recuperar l’habitatge de la campanera s’emmarca en un projecte per rehabilitar el campanar
L’ajuntament projecta recuperar aquesta antiga casa per fer-la visitable juntament amb la resta del campanar. Aquesta actuació s’emmarca en un projecte per consolidar la torre i la façana del temple per més de 204.000 euros. La principal intervenció se centra en la reconstrucció de les escales de fusta que donen accés a la torre, molt degradades i insegures, de manera que el pas ha quedat restringit al personal del manteniment. A més es rehabilitarà l’habitatge de Julia Bonales, sota les escales de la torre, per obrir-la al públic. Un petit museu divulgarà la seua història.
“Era molt coneguda i estimada a Tremp, en part per la seua afició a fer flors de tela i paper. Avui encara molts veïns i veïnes les porten a la solapa”, assenyala el seu fill.