AIGÜES PROVEÏMENTS
Més de la meitat de municipis del Pirineu tenen comptadors d'aigua als habitatges
L'Alt Urgell i el Solsonès són les comarques amb més sistemes de control als pobles || Alguns ja els tenen però no funcionen, i els veïns encara no paguen en funció del consum sinó una taxa fixa
El Pont de Bar té comptadors però els veïns paguen una taxa fixa anual per l’aigua.
La implantació de comptadors d’aigua ha avançat en els últims anys al Pirineu de Lleida, i més de la meitat de municipis de muntanya ja els utilitzen per mesurar el consum dels habitatges. La majoria es concentren al Solsonès, que ja els ha desplegat a tots els municipis, i a l’Alt Urgell, que els té en disset dels dinou que formen la comarca. Tanmateix, hi ha alguns pobles on, malgrat tenir comptadors, els veïns encara no paguen l’aigua en funció de quanta en consumeixen.
És el cas del Pont de Bar i de les Valls de Valira, on els habitants liquiden una taxa municipal fixa de 50 euros a l’any. Aquest és el procediment habitual a les poblacions sense comptadors. En la majoria de casos, aquest gravamen inclou el cànon de depuració d’aigües residuals que recapta l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Al Pallars Jussà, la meitat dels municipis disposen de sistemes per registrar el consum d’aigua de cada domicili. Els tenen a Tremp, Talarn, Abella de la Conca, Castell de Mur, Isona i Conca Dellà, Llimiana i Salàs de Pallars. A la Pobla de Segur, on encara no n’hi ha, l’ajuntament té intenció d’instal·lar-los.
L’alcalde, Marc Baró, va destacar en aquest sentit que “moltes subvencions depenen del fet que els ajuntaments acreditin controls de consum d’aigua” i va assenyalar que són una peça clau en la gestió de subministrament. “L’aigua que surt del dipòsit i no registren els comptadors és la suma de pèrdues reals”, va explicar. A la Pobla, els usuaris també paguen una quota fixa d’uns 100 euros anuals que inclou el cànon de sanejament.Pel que fa al Pallars Sobirà, només tenen comptadors Esterri d’Àneu, Rialp, Llavorsí i Sort.
A la capital només estan instal·lats als nuclis de població més grans, mentre que la resta encara no en tenen. A la resta del Pirineu lleidatana, a penes n’hi ha.A Aran, l’alcalde de Les, Andreu Cortés, va destacar la dificultat que representaria portar a terme les lectures dels comptadors i emetre factures. “Ara només paguem el cànon de l’ACA i s’hauria de buscar finançament per assumir la instal·lació de comptadors”, va dir.
Va afegir que molts pobles no poden fer-se càrrec de la despesa d’instal·lar-los, ni tampoc del manteniment. Per la seua banda, l’alcalde del Pont de Suert, José Antonio Troguet, va apuntar que l’ajuntament cobra 35 euros a l’any pel servei i afegeix l’import del cànon de l’ACA, que pot sumar aproximadament 60 euros més. Va destacar que desplegar comptadors al municipi seria difícil perquè la majoria d’edificis d’habitatges només tenen una connexió de servei d’aigua. Estendre els comptadors és una de les mesures que impulsa la Generalitat per millorar la gestió de l’aigua i evitar malgastar-la, especialment en episodis de sequera com l’actual.
Optimitzar l’ús de l’aigua i millorar proveïments Una de les principals actuacions per controlar el consum d’aigua és disposar d’elements de mesurament i garantir la seua fiabilitat. Aquesta és una de les mesures que la Generalitat inclou en l’estratègia per afrontar el canvi climàtic, que es va presentar divendres passat. Preveu també controlar el consum del regadiu amb comptadors i sistemes tarifaris i impulsar modernitzacions de reg, sobretot a Lleida, per fomentar l’estalvi d’aigua en períodes de sequera com l’actual.
