Raquel Sánchez: «Ampliar l'N-240 depèn del pla director de Torreblanca»

La titular de Transports condiciona la duplicació de la calçada de Lleida a les Borges al projecte de la Generalitat i explica que el Govern central podria continuar incentivant el transport amb tren més enllà del 2023

Com valora el Govern espanyol la manifestació independentista en la cimera hispanofrancesa de Barcelona?

La manifestació va posar de manifest la divisió de l’independentisme a Catalunya i no va restar valor a una cimera històrica, en la qual acordem projectes estratègics com que el govern francès es compromet a acabar el corredor mediterrani entre Montpeller i Perpinyà d’aquí al 2030.

Membres del Govern central interpreten la protesta com que el procés està desactivat. Vostè hi coincideix?

Desactivat no ho hem dit nosaltres. El primer va ser Jordi Sànchez. Ahir (per dijous) es va fer evident la divisió del moviment independentista. Tot i això, reafirmem el nostre compromís de continuar treballant per restablir el clima social i polític d’abans del 2017.

La judicatura incideix en l’extradició de l’expresident Puigdemont. Això ajuda a normalitzar la situació?

Està en mans de la justícia, que és la que ha de decidir el següent pas perquè aquells que van fugir de la justícia passin comptes també.

Quant a les connexions parlades amb França, n’hi ha alguna més enllà de les ferroviàries? Em vaig reunir amb el meu homòleg francès i vam parlar d’altres qüestions, com la liberalització dels serveis ferroviaris a França perquè operin altres companyies, com Renfe, fet que farà més competitius els serveis i abaixarà preus. També sobre els passos transfronterers que queden tancats.

El servei ferroviari és una vella reivindicació a Lleida per la falta d’inversió. Això canviarà? Lleida no té servei de Rodalies. Nosaltres creiem que seria una bona idea, però ara com ara el titular de Rodalies és el Govern, que és qui ha de garantir la prestació del servei per al qual té un operador (Renfe). Si la Generalitat avança en aquesta idea tindria la màxima col·laboració del Govern espanyol perquè Renfe operi Rodalies al més aviat possible. Respecte als Avant, és en la llista de peticions del territori millorar les freqüències i tant de bo puguem fer-ho si hi ha demanda. I respecte als preus, sempre es pot fer més, però vull remarcar altres mesures com la gratuïtat de la mitjana distància i el 50 per cent dels abonaments dels Avant.

L’any 2021 es va aixecar el peatge de l’AP-2 i hi va haver un important transvasament de trànsit cap a l’autopista que va alliberar l’N-240, tradicional punt negre entre Lleida i les Borges. El Govern espanyol manté la seua intenció de duplicar la calçada?

El final dels peatges suposa un buidatge de les carreteres paral·leles i això és una bona notícia en general. Però continuem treballant per ampliar la capacitat de la Nacional entre Lleida i les Borges Blanques. És molt important que coneguem el pla director de la Generalitat per a Torreblanca-Quatre Pilans, un projecte molt interessant que ha d’encaixar amb els nostres treballs. La nostra disposició serà absoluta per possibilitar aquesta ampliació de la carretera i també les connexions ferroviàries cap aquest nou sector i fins i tot connectar amb el corredor mediterrani.

Així que aquest projecte depèn de Torreblanca?

Continuem treballant en aquest estudi, però una visió ambiciosa implica que és una bona oportunitat per millorar les connexions viàries i ferroviàries.

Quant a l’autopista, s’ha avançat una mica en l’eurovinyeta?

No està definit i ara no és el moment econòmic i social. Tampoc no tenim els consensos necessaris, i volem buscar-los. Continuem defensant aquest model, que s’aplica a 24 dels 27 països de la Unió Europea. Val a dir que ha estat aquest Govern central el que projecta una inversió històrica en aquestes carreteres: 1.300 milions d’euros el 2023 per al seu manteniment. Ja s’ha comunicat a la Comissió Europea que hi haurà un retard en l’aplicació d’aquest sistema, la Comissió ho entén, però hi ha un compromís de continuar treballant en això.

Quina és la previsió?

Teníem previst que seria cap al 2024, però no podrà ser.

Tornant als trens, els abonaments seguiran més enllà del 2023?

De moment, no és poca cosa mantenir-los aquest any. És una ajuda directa a les economies domèstiques. Hem aconseguit incrementar la demanda i el sistema l’ha absorbit, sobre la qual cosa hi havia dubtes. Tenim mesos per endavant per analitzar-ho: potser no podem mantenir la mateixa mesura però sí alguna bonificació o incentiu per mantenir aquest atractiu més gran del transport públic.

Un altre eix viari: l’N-230. Hi ha estudis en marxa però el territori no els veu tots bé (com és el cas del Pont de Suert). Com poden casar-se aquests interessos?

Veurem les al·legacions. Presentem un full de ruta de la mà també del territori. Entenem que és una proposta consensuada i caldrà veure què és el que s’al·lega. Cal ser realistes, amb propostes realitzables.

Si la intenció és desencallar el projecte, quan podem veure obra sobre el terreny?

Encara és aviat. No és un únic projecte i uns no frenaran els altres. Hem licitat l’actualització del projecte de l’A-14 d’Almenar al límit de província. Fins a Sopeira, condicionarem la carretera amb un 2+1. També obrim la informació pública del tram fins a la boca sud del túnel de Vielha i a l’octubre licitem el projecte per condicionar i ampliar els carrils fins a Vielha.

L’N-230 té trams més fàcils i altres de complicats. Avançaran alhora?

No. Escales és difícil, la variant del Pont també. Però entre Vilaller i el Pont de Suert hi ha trams que avançaran, amb independència de la resta.

També al Pirineu, l’N-260 acumula un dèficit històric.

No podem fer en un any el que no s’ha fet en 20. Però el 2022 hem impulsat tres grans projectes: la variant de la Pobla va sortir a informació pública, hem licitat els estudis informatius de la variant de la Seu d’Urgell i el condicionament de la Nacional a Adrall i hem licitat les obres de Montferrer. També vull recordar que de la negociació dels pressupostos amb ERC es va acordar un conveni amb la Generalitat per invertir en un pla pluriennal 260 milions d’euros a través d’un sistema d’encomana de gestió que podrà complementar totes aquestes qüestions.

Quin calendari té aquest conveni?

Vam arribar a un acord, que figura en una esmena als pressupostos, i ara cal asseure’ns a firmar un conveni amb la Generalitat per definir les actuacions.

Aquest any?

Sí.

Obligarà els següents governs?

Sí que ho farà, és un conveni administratiu.