POLÍTICA INTERNACIONAL
Una família de la Seu de nacionalitat portuguesa i francesa, atrapada a Síria
Delfina Mereles demana ajuda al Govern espanyol per repatriar la seua filla i les dos netes, que viuen en un camp de detinguts || Està malalta i una de les petites necessita una operació de cor
Una veïna de la Seu d’Urgell, Delfina Mereles, demana ajuda per recuperar la seua filla, Vania Tamara Mereles Lopes, i les seues dos netes, Eya (7 anys) i Aicha (5 anys), atrapades als camps de detinguts de Síria des de fa cinc anys. Delfina i Vania tenen la nacionalitat portuguesa i de les dos petites, la més gran és francesa i la petita ja va nàixer a Síria. L’àvia ha contactat amb les ambaixades portuguesa i francesa per demanar que repatriïn la seua família, però no ha obtingut resposta.
També ha sol·licitat ajuda al ministeri d’Exteriors espanyol. Lamenta que Portugal “m’estigui donant l’esquena” i demana que el Govern espanyol “tingui compassió” i les reclami. La família viu en una tenda de tela al camp de detinguts d’Al-Roj, al nord de Síria, a la frontera entre Turquia i el Líban.
Delfina explica desolada que tant la seua filla com una de la netes estan “molt malaltes i necessiten tractament mèdic”. Vania pateix anèmia i una infecció crònica d’orina que arrossega des de fa 4 anys. “Està amb febre continuada, vòmits, un bony molt gran al ronyó, i molt feble, no sé si se salvarà”, explica. Una de les menors necessita una operació de cor. Vania, segons la seua mare, va acabar al camp retinguda “quan els kurds les van detenir quan intentaven fugir de Síria amb les nenes”, aleshores la petita tenia mesos. Fa cinc anys que estan al campament però Vania va arribar a Síria molt abans.
La dona, de 28 anys, era hostessa a l’aeroport de Ginebra i allà va conèixer el seu marit, combatent de l’Estat Islàmic ara a la presó. Va marxar a Síria el 2015 “enganyada”, explica Delfina, i “des d’aleshores no l’he tornat a veure”. No entén com Espanya i França estan començant a repatriar les seues ciutadanes casades amb jihadistes de l’Estat Islàmic i els seus fills des de Síria i a ella no. Demana que no tractin Vania “ni com a jihadista ni com a terrorista” perquè “no té cap requeriment judicial ni ordre de detenció”. El principal problema rau en la seua nacionalitat. Vania i Delfina són portugueses, tot i que l’àvia viu a la Seu des de fa gairebé 20 anys i es va criar a Bilbao.
L’àvia explica que els queda “l’esperança” que França la repatriï tenint en compte la nacionalitat francesa de la filla gran, Eya. Fa dos setmanes, Espanya va repatriar dos dones de nacionalitat espanyola que van marxar amb els seus marits jihadistes a Síria i que vivien al mateix camp que Vania (vegeu el desglossament).
“Van estar 8 dies sense menjar, guardava el pa dur per a la filla”
Als campaments no poden tenir telèfon. “Si les veuen amb un telèfon les posen a la presó i Vania ja va estar 8 dies tancada amb les nenes bevent aigua de terra i sense menjar perquè guardava el pa dur per a la més gran”, relata la seua mare. Ara lloga un telèfon d’altres persones del camp per comunicar-se amb la seua mare a la Seu. “Estic molt preocupada perquè em fa por que si no reben l’atenció mèdica que necessiten acabin morint”, va concloure.
Les espanyoles Yolanda Martínez i Luna Fernández, casades amb dos jihadistes i repatriades fa dos setmanes des de Síria amb els 13 nens que tenien al seu càrrec, van ingressar a presó sense fiança per ordre de l’Audiència Nacional després de la seua declaració davant del jutge Santiago Pedraz. La Fiscalia havia sol·licitat aquesta mesura i les acusava d’un delicte d’integració en banda terrorista. Ambdós dones tenien una ordre de recerca internacional per delictes de terrorisme.