AGRICULTURA ANÀLISI
La concentració de finques es dispara un 13% i les arrendades ja són la meitat
Cau el nombre d'explotacions i de titulars però la superfície agrícola es manté
Una finca regada pel Segarra-Garrigues a Tàrrega.
El nombre de titulars d'explotacions agràries va baixar entre el 2015 i el 2020 un 13% mentre que la xifra d'explotacions va caure les dos dècades anteriors (1993-2016) més d'un 25%. Mentrestant, la superfície agrària neta es manté, la qual cosa apunta a la concentració de finques en plena crisi de preus i de relleu generacional.
La superfície neta que Catalunya dedica a l’agricultura ha variat molt poc els últims anys i, tanmateix, el nombre de titulars d’explotacions ha caigut en un 13% entre els anys 2015 i 2020, alhora que les finques petites han anat desapareixent i les de més superfície s’han incrementat: entre el 1993 i el 2016 el nombre d’explotacions ha caigut un 25% i les que tenen entre 100 i 200 hectàrees s’han disparat un 81,3%. Són dades de l’informe sobre l’evolució de les explotacions agràries a Catalunya utilitzades en l’elaboració de l’Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic de la Generalitat i que apunten a una clara concentració de les finques agràries en mans d’empreses agrícoles i amb una tendència a l’auge del lloguer en detriment del règim de propietat.
El mateix any 2020, la meitat dels titulars de les finques eren els seus propietaris (un 5% menys que sis anys abans), mentre que els arrendaments van passar del 38 al 43%. En el cas de les empreses que són persones jurídiques, l’arrendament suposa el 63% del total.A Lleida, on es concentra la meitat de la superfície agrària catalana, les xifres poden anar fins i tot més enllà. Josep Maria Jové, president dels regants del Segarra-Garrigues, admet que el lloguer és el règim predominant en el cas dels regants de les 12.000 hectàrees que ja reguen.
Jové assenyala que actualment “es donen d’alta en el regadiu més agricultors que amplien les seues explotacions a través del lloguer que propietaris”. Va rebutjar també que hi hagi ara grans moviments sospitosos d’especulació i va dir que “els grans agricultors acabaran imposant-se, però seran de dins del sector”. D’altra banda, l’informe conclou que la superfície gestionada per persones físiques ha caigut un 4,6% i la que exploten les persones jurídiques ha augmentat fins un 14%.
“Sense explotacions rendibles, la gent jove difícilment es quedarà al camp”
Els elevats costos de producció, la falta de rendibilitat i l’absència de relleu expliquen el traspàs de finques, que està canviant la configuració del camp. Hi ha menys explotacions, són cada vegada més grans, menys familiars i amb més protagonisme de la tecnologia. Xavier Vallverdú, síndic de regs del Canal Urgell, assenyala que “si no tenim explotacions rendibles, difícilment la gent jove es quedarà al camp, i molt menys s’hi incorporarà des d’altres àmbits”. Es tracta de causes estructurals com les dificultats per accedir al finançament, la falta d’estabilitat, burocràcia per començar una explotació agrícola però, sobretot, l’escassa rendibilitat.
Molts no veuen viable fer grans inversions i prefereixen llogar les seues terres. Al Pla, moltes finques de cereal són llogades per grans empreses o per cooperatives.Firmes agrícoles del Segrià també lloguen terrenys dels nous regadius. La gerent de la fructícola Albatàrrec Baró i Fills, Montse Baró, assegura que en l’última dècada, des de l’arribada de l’aigua del Segarra-Garrigues, aquesta modalitat va a l’alça. Agricultors veuen, en aquest sentit, com les seues terres es converteixen en productives i les lloguen. Molts hereten finques i volen treure’n una rendibilitat. “Nosaltres només lloguem finques en nous regadius, que ja tenen el dret d’aigua i d’altres que no”, assenyala.
