La meitat dels ucraïnesos que van arribar fa un any a Guissona fugint de la invasió russa segueixen al municipi

Guissona va rebre fa un any 350 refugiats ucraïnesos que fugien de la invasió russa, iniciada el 24 de febrer de 2022. Un any després, segueixen al municipi 175. "Això vol dir que s'hi han adaptat i s'hi han sentit acollits", destaca l'alcalde de Guissona, Jaume Ars. El 95% dels ucraïnesos que s'han quedat a Guissona viuen amb familiars o amics que ja estaven instal·lats al municipi mentre que l'Ajuntament segueix ajudant en el seu dia a dia a 10 refugiats, que van arribar sense xarxa, a buscar feina o a tramitar les ajudes de 400 euros aprovades pel govern espanyol. A més, un any després segueixen arribant refugiats, com la mare de la Myroslava Didyk, que fa un mes i mig que ha arribat d'Ucraïna veient que el conflicte s'allarga.

La Myroslava fa 13 anys que viu a Guissona, amb el seu marit i els seus fills. Fa un any, poc abans que esclatés la guerra, la seva germana va venir de visita i ja s'hi va quedar. Els seus pares eren a Ucraïna i tot i que viuen en la zona d'Ivano-Frankivsk, que està allunyada dels conflictes, vol que la seva mare, Maria Kuziuk, es quedi a Guissona.

La mare va arribar fa un mes i mig de visita. La intenció era passar a Guissona un parell de setmanes però finalment ha decidit quedar-se. És per això que aquesta setmana la Myroslava l'ha acompanyat a l'ajuntament a fer els tràmits per empadronar-se com a refugiada. El seu pare, en canvi, segueix a Ucraïna. Té una granja, amb vaques, cavalls i porcs, i "és complicat deixar-ho tot", reconeix Didyk.

Persones com la Maria venen, mentre d'altres han marxat. La majoria dels ucraïnesos que van arribar fa un any a Guissona i ja no hi són, han tornat a les seves ciutats d'origen o a la frontera amb Polònia. Alguns d'ells han anat a d'altres punts de Catalunya on tenien família o amics.

Aconseguir feina a través del SOC

No només a Guissona van arribar refugiats. Altres municipis lleidatans també en van acollir. La Júlia Yaitska, per exemple, va arribar al març de 2022 a Fondarella (Pla d'Urgell). Els primers dies van ser "complicats" reconeix, però 11 mesos després està més integrada al municipi. Està aprenent català i ha començat a treballar gràcies a un programa del SOC. A primera hora neteja a l'Ajuntament, després va a la guarderia a ajudar amb el menjador i a la tarda fa tasques administratives a l'escola.

A més de la Júlia, el Consell Comarcal del Pla d'Urgell ha aconseguit donar feina a dues persones més a través del SOC, un programa al qual no va poder accedir l'Ajuntament de Guissona, tot i tramitar-ho i ser un dels municipis de Catalunya amb més arribada d'ucraïnesos tenint en compte la seva població.

Els 10 refugiats que encara reben suport de l'Ajuntament de Guissona viuen en 4 habitatges cedits pels veïns dels municipi. Tant ells com la resta dels 175 refugiats que s'han quedat al municipi, s'han adaptat "molt bé", assegura l'alcalde Jaume Ars, que tot i reconèixer que són un ajuntament "amb pocs recursos", gràcies als veïns i a les comunitats que hi ha al municipi s'ha pogut ajudar tothom. "Si no s'haguessin sentit ben acollits, no estaríem parlant de 175".

Un centenar de refugiats al Pla d'Urgell

Al Pla d'Urgell van arribar un centenar de refugiats, principalment dones i menors d'edat. La majoria tenien xarxa d'amics o familiars, la qual cosa va "facilitar" en part la feina des del servei d'acollida. En un primer moment es van fer entrevistes individualitzades per saber quines eren les necessitats de cada persona, explica la treballadora social Maribel Mateu, tècnica d'immigració del Consell Comarcal del Pla d'Urgell.

Per a les persones que van arribar sense xarxa es va fer una crida a ajuntaments i veïns perquè cedissin habitatges. En van aconseguir 7 que van servir per allotjar aquelles persones que havien arribat a la comarca sense conèixer ningú. A Bellvís, per exemple, l'ajuntament va habilitar uns mòduls a l'alberg de temporers i va acollir una desena persones i a Castellnou de Seana, l'ajuntament va cedir un pis on es va allotjar una família de cinc, un matrimoni i els tres fills.

Mateu reconeix que mai s'havia trobat amb una situació com aquesta, perquè "va ser sobrevinguda; havíem d'actuar i no teníem recursos". Un any després, han comprovat que més de la meitat dels refugiats que van arribar al Pla d'Urgell han marxat a d'altres països o a altres punts de Catalunya. Pel que fa a l'altra meitat, els que s'han quedat, la majoria estan treballant, o perquè han trobat feina pels seus propis mitjans o a través del SOC.

La Júlia té 39 anys i viu amb la seva mare i les seves filles, d'11 i 13 anys i que van a escola a la comarca, a casa d'un veí de Fondarella, que va cedir l'habitatge a l'ajuntament per acollir refugiats ucraïnesos. Ara que la Júlia treballa, podrà aportar una part del sou a pagar les despeses.

La Júlia reconeix que a Fondarella hi viuen bé, que ha fet amics i que estan "tranquil·les" perquè Ucraïna segueix sent "molt perillós", però que voldria algun dia tornar al seu país perquè és casa seva i perquè el seu home i altres membres de la família s'hi han quedat.