ENTITATS CULTURALS
L'Ateneu del Pallars comprarà el vell teatre La Lira de Tremp al recaptar 110.000 euros
L'entitat aconsegueix reunir-los amb una campanya popular d'emprèstits, donacions i quotes a socis
L’Ateneu del Pallars Jussà té avui cita amb el notari. Espera formalitzar la compra de l’antic teatre La Lira de Tremp, després d’haver reunit 110.000 euros per adquirir-lo. Ho ha fet a través d’una campanya popular per recaptar fons sense recórrer a finançament bancari. Adquirir l’immoble clausurat, actualment en mans de diversos propietaris, és el primer pas per rehabilitar-lo i donar-li de nou usos socials i culturals. L’entitat va posar en marxa la seua campanya el gener amb l’objectiu de recaptar 150.000 euros. Aquesta xifra havia de cobrir la compra de l’immoble, despeses notarials i impostos i els primers treballs de rehabilitació.
LES CLAUS
- Història. La Societat Coral La Lira, fundada el 1877, va comprar l’antic teatre La Lira el 1922. Per fer-ho va recórrer a l’emissió d’emprèstits, el mateix sistema de finançament que ha fet servir ara l’Ateneu del Pallars. Fa un segle, les aportacions eren de 25 pessetes. Durant la Guerra Civil l’edifici va ser espoliat, va passar a mans privades i va acabar en desús.
- Emprèstits. L’Ateneu va emetre 300 emprèstits, una forma de finançament per la qual els compradors entreguen a l’entitat aportacions de 500 € i aquesta es compromet a tornar-los en un màxim de 10 anys sense interès.
- Altres formes de finançament. L’entitat va crear la figura del soci impulsor, que contribueix amb quotes i ha rebut donacions a través de la Federació d’Ateneus.
Per poder fer això va emetre 300 emprèstits de 500 euros a tornar en un termini de deu anys. En un mes n’han venut aproximadament la meitat, la qual cosa suposa uns 75.000 euros, però també han rebut préstecs de particulars, donacions i ingressos a través de quotes de socis. Els 110.000 recaptats fins ara cobreixen la compra de l’immoble.El president de l’Ateneu, Jaume Gelonch, va destacar que la campanya de recaptació ha permès reunir la quantitat necessària per a la compra de l’antic teatre mitjançant aportacions populars per tornar a donar-li usos socials.
“Els diners desemborsats en els emprèstits tornaran en mans dels qui els adquireixen, però no rebran interessos, així que en realitat són una manera de contribuir a la reobertura de La Lira”, va explicar. D’altra banda, va apuntar que aquesta forma de finançament popular va ser precisament la que va fer possible el 1922, fa més un segle, la construcció del teatre.Una vegada l’adquireixin, el següent pas serà buidar-lo i netejar-lo en profunditat abans de poder plantejar les primeres obres. Per pagar-les, l’Ateneu prosseguirà amb la venda dels emprèstits que queden i amb altres vies de recaptació de fons.
Una vegada pugui reobrir La Lira, es confia que les activitats que es desenvolupin en aquest equipament contribueixin també a poder fer front al pagament del deute adquirit amb els veïns. L’entitat la considera recolzada pel mateix valor de l’immoble.Obrir un grastrobar per promocionar els productes de la zona, un espai per a concerts, sales de reunions i un obrador compartit són alguns dels projectes de l’Ateneu per a l’edifici de La Lira. L’entitat ha creat un grup tècnic per reformar l’interior de l’immoble de tres plantes, incloent el que queda del teatre, llotges i escenari.